vet

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛt/
	balear /ˈvət/, /ˈvɛt/
Occidental:	nord-occidental /ˈbet/
	valencià /ˈvet/, /ˈbet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: De vedar.

vet m. ‎(plural vets)

1. Forma alternativa de veto.
2. (mallorquí) Forma alternativa de avet.

vet

1. (antic) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure. («veges»)
2. (fossilitzat) heus

   vet aquí

3. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vetar.

vet

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de vetar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de vetar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de vetar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de vetar