perfecte

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pərˈfek.tə/, balear /pəɾˈfɛk.tə/
Occidental:	/peɾˈfɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Homòfon: perfecta
• Etimologia: Del llatí perfectus, derivat de perficere ‎(«acomplir»), segle XIV.

perfecte m. ‎(femení perfecta, plural invariable perfectes)

1. Sense cap defecte o mancança.
2. Que ha assolit el grau màxim d'excel·lència o virtut.
3. En el catarisme, iniciat.

• absolut, complet, total
• clavat, exacte, precís
• excel·lent, magistral, mestre, òptim

• perfectible, perfectament
• imperfecte

• perfecció

• Síl·labes: per·fec·te (3)
• Anagrama: prefecte

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɛrˈfɛk.tɛ/

perfecte

1. vocatiu masculí singular de perfectus