ferm

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfɛrm/
	balear /ˈfəɾm/, /ˈfɛrm/
Occidental:	/ˈfeɾm/

• Etimologia: Del llatí firmus, segle XIII.

ferm m. ‎(femení ferma, plural masculí ferms, plural femení fermes)

1. Que està ben subjectat i és difícil de fer trontollar.
2. Sense vacil·lacions, de creences consolidades.
3. Amb seguretat.

   Parlava amb veu ferma

• "terra ferma" = continent
• "de ferm" = intensament

• estable, durable, immutable, incommovible, robust
• segur, decidit

• vacil·lant, insegur, incert, feble

ferm

1. Amb intensitat, sense vacil·lació.

   Es manté ferm davant l’adversitat.

2. (septentrional, mallorquí) molt

• en ferm
• de ferm

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /fɛrm/
• Etimologia: Del català septentrional o mallorquí ferm

ferm

1. molt