fort

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɔrt/^ⓘ
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del llatí fortis, segle XII. Inicialment invariable en gènere com en llatí, la forma femenina és analògica de creació popular amb un ús generalitzat a partir del segle XVII.

fort m. ‎(femení forta, plural masculí forts, plural femení fortes)

1. Dotat de fortalesa, robust.

   És tan fort que pot aixecar 100 quilos.

2. De gran importància o intensitat.

   El fort vent va tombar l'arbre.

   Vaig fer-li un fort cop al cap.

• gran, terrible, potent, pronunciat, resistent, sòlid, tònic

fort

1. Amb força.

   Estreny fort o caurà!

• anar fort, forta: Dur fortor (mallorquí)

fort m. ‎(plural forts)

1. Construcció permanent de defensa d'un indret.

• fortificació, ciutadella, fortalesa, fortí

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia: /foɹt/, /fɔɹt/ àudio (EUA) ^ⓘ

fort ‎(plural forts)

1. fort, fortificació

fort m. ‎(femení forte, plural masculí forts, plural femení fortes)

1. fort

fort

1. fort