fotre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfo.tɾə/, occidental /ˈfo.tɾe/
• Etimologia: Del llatí vulgar *futtere, de futuere ‎(«copular»), segle XIII.

fotre trans., intr., pron. ‎(pronominal fotre's)

1. (vulgarisme, intransitiu) Fer el coit, l’acte sexual.
2. (col·loquial) Donar, picar, clavar, etzibar, un colp, una puntada de peu, una empenta, etc.

   «Sense donar-me temps a tancar els ulls, aquella senyora em va fotre una hòstia en plena cara, que em va deixar mig estabornit» ((Pep Sala, Joan Capdevila, Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides, 2021, ISBN 9788418033773))

3. (col·loquial) fer

   «Amb una estrebada ben exagerada, li va arrencar els botons de la camisa de seda. A sota, hi duia una samarreta blanca. —Però què fots? —L’Eris va recular, però la Mariel es petava de riure.» ((Katharine McGee, La planta mil (La planta mil 1), 2016, Molino, ISBN 9788427211032))

4. (col·loquial, transitiu) Molestar, perjudicar, danyar, voler-li mal, a algú.

   «O mirar de mantenir les distàncies amb totes les bajanades supersticioses que la gent no deixa de fotre’ns a sobre any rere any!» (William Peter Blatty, Eduard Sepúlveda (trad.), L’exorcista, 2021))

5. (col·loquial, pronominal) Patir una sensació desagradable, dolenta, negativa; fastiguejar-se, avorrir-se, deprimir-se.
6. (col·loquial, transitiu) enganyar, enredar, decebre
7. (col·loquial, transitiu) robar, furtar, prendre

   «El [Sant Jordi] més trencador podria ser el que es troba aixecat a la façana del Casal Sant Jordi: la seva imatge, sense armadura ni llança ni drac vençut, va portar el poeta Palau i Fabre a escriure amb humor “m’han fotut el cavall, m’han fotut el drac, m’han fotut la llança i m’han fotut aquí dalt”.» ((48H OpenHouse Barcelona, Sant Jordi, 20-4-2015))

8. (col·loquial, usat en futur o condicional, en proposicions exclamatives) escarmentar
9. (col·loquial, pronominal) Riure’s, burlar-se, d’algú o de quelcom.

   «Quan vaig al bar sempre em toca pagar les rondes. Mentre te'n fots de mi vas demanant més copes.» ((The Gruixut’s, «Avui me’n vaig de casa», Que vénen els indies!, 2011))

10. (col·loquial, transitiu) Tirar, llançar bruscament.
11. (col·loquial, pronominal) Caure algú.

    Era sobre el tamboret i es va fotre daltabaix. (Era sobre el tamboret i va caure daltabaix.)

12. (col·loquial, transitiu) posar, col·locar, ficar, aplicar

    «El [Sant Jordi] més trencador podria ser el que es troba aixecat a la façana del Casal Sant Jordi: la seva imatge, sense armadura ni llança ni drac vençut, va portar el poeta Palau i Fabre a escriure amb humor “m’han fotut el cavall, m’han fotut el drac, m’han fotut la llança i m’han fotut aquí dalt”.» ((48H OpenHouse Barcelona, Sant Jordi, 20-4-2015))

13. (col·loquial) Iniciar una acció.

    No et fotis a plorar, que no t’han fet res! Tots just em fotia a cantar i toquen el timbre de la casa.

14. (col·loquial, usat en tercera persona) No importar una cosa o un fet, ésser indiferent, ésser igual.
    1. (pronominal)

       «Hi ha actituds que titllo de frívoles perquè és la paraula que em ve, tot i que també podrien dir-se superficials, nihilistes o tant se me’n fot, en versió popular. Ep, la més encertada, al cap i a la fi.» ((Maria Pilar Adín, «Frivolitat versus tant se me’n fot», Bondia, 9-2-2021.))

    2. (intransitiu) Sovint precedit de tant.

       Tant em fot que vingui. (Tant m’és / M’és igual que vingui.)

15. (col·loquial) espatllar

    Se m’ha fotut el motor de l’auto enmig de la carretera. (Se m’ha espatllat el motor de l’auto…)

16. (col·loquial) Estar (quelcom) espatllat, malmès, trencat.

    La nevera està fotuda, ja té bastants anys.

17. (col·loquial) Estar malalt.

    Aquest senyor està fotut, té molta febre.

18. (col·loquial) menjar-se, beure's

    «El pollastre sembla ser el tiberi nacional. N’hi ha a tot arreu, a tots els restaurants. Me n’he fotut uns quants, i crec que ja em surten plomes i volo….» ((«Quebec quebequès», La mà de la valencianeta, 14-9-2007))

Paradigmes de flexió: foto, fot, fotem
Vocal rizotònica: /o/

• cardar
• fúmer, fotir (en alguerès)
• aixecar la camisa (figurat), decebre, embacinar, enganyar, enredar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, guarnir, mistificar
• arruïnar
• cometre, fabricar, fer, portar a cap
• empipar, fastiguejar
• (no importar) tant se val, tant ésser, tant fer, bufar-se-la, no venir d’aquí
• (menjar) endrapar, cruspir-se

• fotesa
• fotisquejar
• fotral

• fotre el camp
• fer-se fotre
• fotre a mar, fotre a la bassa, fotre al rec, fotre a les escombraries: llençar, desfer-se’n
• fotre a la porta, fotre al carrer, fotre fora: Expulsar algú d’un lloc, treure-l’en; despatxar un treballador.
• no fotis!
• jo et fot!: expressió de desacord.
• fot-li!

fotre

1. Expressió de sorpresa, admiració, ira, enuig, entusiasme, etc.

• fot, refotre

• Síl·labes: fo·tre (2)
• Anagrames: forte, ofert

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fotre