estiu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtiw/^ⓘ, occidental /esˈtiw/

Informal: /isˈtiw/, /asˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí aestivum [tempus] ‎(«temps estival»), de aestas ‎(«estiu»).

estiu m. ‎(plural estius)

1. Estació de l'any, posterior a la primavera i anterior a la tardor, que va des del solstici d'estiu a l'equinocci de tardor, i que a l'hemisferi nord és l'estació més calorosa.

• estiuada

• estiuar, estiuejar

estiu

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estiuar.

• estiuo, estiui, estiue

• Síl·labes: es·tiu (2)
• Anagrames: situe, suite

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /esˈtiw/

estiu m. ‎(plural estius)

1. estiu

• Obra de referència: Diccionari Totau Aranés