gasiu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡəˈziw/, occidental /ɡaˈziw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí gaza ‎(«tresor»), segle XIX, del grec antic γάζα ‎(gáza, «tresor»).

gasiu m. ‎(femení gasiva, plural masculí gasius, plural femení gasives)

1. Que presta atenció excessiva en l'estalvi de diners.

   «Et sembla creïble, amb franquesa, que un home pugui ésser tan gasiu i viure tan com un miserable?» (Plaute, La comèdia de l'olla)

• agarrat, arraix, coquí, cric, escanyat, escàs, escasser, ganyó, garrepa, mesquí, ranci, ronyós, tacany, taquí, tinyós

• Síl·labes: ga·siu (2)
• Anagrames: aguís, aguïs, agusi, agusí, guais, guiàs, guisa, sigau

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB