bala

 

 

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈba.ɫə/^ⓘ, occidental /ˈba.ɫa/
• Rimes: -ala
• Etimologia: Del protogermànic *ballô o *balluz ‎(«bola»), del protoindooeuropeu *bʰel- ‎(«inflar»), per dues vies:

[1] Del francès balle, del fràncic *balla ‎(«bola»), segle XIII.

[2] De l'italià palla, del longobard *palla o *balla, segle XVII.

bala f. ‎(plural bales)

1. Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.

   una bala de palla, una bala de papers, etc.

2. Conjunt de cinc feixos de paper o deu raimes, cinc mil fulls.

• paca

• embalar

• Quantitat de paper: baló (10.000), caixa (8.000), bala (5.000), feix (1.000), raima (500), mà de paper (25), quadern (5)

bala f. ‎(plural bales)

1. Projectil que es fa servir en armes de foc.
2. (jocs) Bola petita.

• Síl·labes: ba·la (2)
• Anagrames: alab ^(revers), alba, Alba, albà, Albà

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.la/
• Rimes: -ala
• Etimologia: Del francès balle.

bala f. ‎(plural balas)

1. bala

bala

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb balar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb balar

• (voseo) balá

• Síl·labes: ba·la (2)
• Anagrames: alba, Alba

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bala

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bala/
• Etimologia: Variant de balaŕ ‎(    ).

bala • ‎(   )

1. Formant d’antropònims bimembres

• balabekon ‎(      )
• balakertaŕ ‎(       )

bala

1. forma plural de bal