cogo
Català
modificaVerb
modificacogo
- (col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb coure.
Llatí
modificaVerb
modificacōgō (1a present?), cōgis (2a present), cōgere (infinitiu), coēgī (perfet), coactum (supí)
- aplegar, jo aplego, reunir, jo reuneixo
- Ex.: Tuba mirum spargens sonum per sepulcra regionum, coget omnes ante thronum. ,[1] (traducció:«La trompeta, escampant un so admirable entre els sepulcres de tots els països, reunirà tothom davant el tron.»)
- impulsar, jo impulso, encoratjar, jo encoratjo
- Ex.:Novum opus facere me cogis ex veteri, ut post exemplaria scripturarum toto orbe dispersa quasi quidam arbiter sedeam […].,[2] (traducció:«Tu m'impulses a fer un nou llibre extret de l'antic, a partir de còpies de les Escriptures disperses per tot el món, i que dirigeixi l'obra […]. »)
Derivats
modificaVegeu també
modifica- ↑ Tomàs de Celano, Dies irae
- ↑ Geroni d'Estridió, Introducció a la Vulgata