Vesti la giubba
"Vesti la giubba" ("Posa't el vestit") és una ària de tenor molt coneguda de Pagliacci (1892), una de les òperes més destacades de Ruggero Leoncavallo.[1] "Vesti la giubba" s'interpreta al final del primer acte, quan Canio descobreix la infidelitat de la seva muller però no obstant això s'ha de preparar per a la seva actuació com el pallasso Pagliaccio perquè "l'espectacle ha de continuar".
| Forma musical | ària  |
|---|---|
| Compositor | Ruggero Leoncavallo |
| Llengua | italià |
| Part de | Pagliacci |
| |
Aquesta ària és sovint considerada una de les més emotives del repertori operístic de finals del segle xix. El dolor de Canio és retratat en l'ària i exemplifica la idea del "pallasso tràgic": somrient en l'exterior però plorant per dins. Aquest és un tema encara avui molt representat, car sovint els pallassos es maquillen una llàgrima que els rodola galta avall.
Segons el Llibre Guinness dels Rècords, aquesta ària, interpretada per Enrico Caruso i enregistrada el novembre de 1902, va ser el primer disc que vengué més d'un milió d'exemplars de la història.[1][2]
Lletra i traducció
modifica| "Vesti la giubba" |
|
|
| Interpretada Enrico Caruso, enregistrada el 17 de març de 1907 |
Recitar! Mentre preso dal delirio, |
Actuar! Mentre sóc pres del deliri, |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 The New Guinness Book of Records, ed.
- ↑ Murrells, Joseph. The Book of Golden Discs. 2nd. London: Barrie and Jenkins Ltd, 1978, p. 9. ISBN 0-214-20512-6.