Universitat de Cambridge

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Universitat de Cambridge
	(en) The Chancellor, Masters, and Scholars of the University of Cambridge
Escut de la Universitat de Cambridge
	;
Lema	Hinc lucem et pocula sacra
Dades
Tipus	universitat col·legiada ; universitat pública de recerca ; organització educativa
Història
Creació	1209 (Gregorià): Declaració amb data gregoriana anterior a l'any 1584
Activitat
Membre de	Russell Group ; arXiv ; Lliga d'Universitats d'Investigació Europees ; Committee on Publication Ethics ; International Alliance of Research Universities ; Joint Information Systems Committee ; IIIF Consortium ; ORCID ; ELIXIR UK (en)
Nombre d'estudiants	18.977
Governança corporativa
Seu	Cambridge (Anglaterra);
Filial	27
Propietari de	Trojan Room coffee pot (en) ; William Gates Building, Cambridge (en) ; Old Addenbrooke's Site (en) ; Senate House (en) ; New Hall Art Collection (en)
Format per	Biblioteca de la Universitat de Cambridge
Part de	Oxbridge
Indicador econòmic
Ingressos totals	2.630 M$ (2022)
Actius totals	12.452 M$ (2022)
Altres
Número de telèfon	+44-1223-337733
Lloc web	cam.ac.uk

La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford. Segons la llegenda, la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, va ser fundada el 1209 per acadèmics que van fugir d'Oxford, després d'una baralla amb agents d'aquesta ciutat.^[1]^[2] El rei Enric III d'Anglaterra els va concedir el monopoli de l'ensenyament en aquell lloc el 1231.^[3] Cambridge és la segona universitat més antiga de parla anglesa i la quarta més longeva que segueix oberta.^[4] Els trenta-un colleges que integren la universitat són institucions independents i separades de la mateixa universitat, que gaudeixen d'un ample nivell d'autonomia. La història i la influència de la Universitat de Cambridge l'han convertit en una de les més prestigioses del món.^[5]

Al costat de la Universitat d'Oxford, la Universitat de Cambridge forma a una gran quantitat dels més destacats científics, escriptors i polítics de la Gran Bretanya. Ambdues institucions són conegudes conjuntament amb el malnom de Oxbridge i són integrants del Grup d'Universitats Russell i del Grup Coïmbra.

Cambridge és la universitat que acumula més receptors del Premi Nobel entre ex-alumnes i professors, fet que la situa en un punt molt alt del rànquing d'universitats.^[6]

Classificacions

En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la tercera del mon i primera del Regne Unit, per darrere de la Universitat Harvard i la Universitat Stanford.^[7]

D'entre les persones afiliades a Cambridge (alumni, personal acadèmic i altres càrrecs) es compten 121 Premis Nobel, el més recent dels quals Sir Roger Penrose l'any 2020.^[8] Entre els alumni notables de la universitat, hi ha 14 primers ministres britànics i 92 ors olímpics,^[9] i diverses figures icòniques que han transformat els seus camps respectius, inclosos Francis Bacon, Lord Byron, Oliver Cromwell, Charles Darwin, Stephen Hawking, John Maynard Keynes, John Milton, Vladímir Nabókov, Jawaharlal Nehru, Isaac Newton, Bertrand Russell, Alan Turing, i Ludwig Wittgenstein. A data de 2023, la universitat es troba en el quart lloc mundial del rànquing Rànquing de Shanghai, segon a nivell mundial en el QS World University Rankings, tercer a nivell mundial en el Times Higher Education World University Rankings, segon del Regne Unit en el Complete University Guide, i tercer a nivell nacional en el Guardian University Guide i en el Times and Sunday Times Good University Guide.

Història

El pont matemàtic sobre el Riu Cam al Queens' College.

El 1209 els mestres van suspendre la seva docència a la Universitat d'Oxford i es van traslladar a altres ciutats, inclosa Cambridge.^[10]^[11] Tant a Oxford com a Cambridge se'ls va concedir drets de disciplina sobre els estudiants i de fixar els lloguers en cartes emeses pel rei Enric III d'Anglaterra el 1231.^[12] El college més antic és Peterhouse, fundat el 1284 per Hugh Balsham, Bisbe d'Ely. El segon college més antic va ser King's Hall, fundat el 1317, encara que ja no existeix com una institució independent. Molts colleges es van fundar als segles xiv i xv. Més avall es lliura una llista completa dels colleges que componen actualment la universitat. No obstant això, alguns d'ells com Michaelhouse (que es va unir a King's Hall per crear Trinity, per ordre del rei Enric VII) i Gonville Hall ja no existeixen.

En aquests primers anys, els colleges van ser fundats perquè els estudiants resessin per les ànimes dels fundadors i per aquest motiu aquestes institucions estaven vinculades amb freqüència a capelles o abadies. Al costat de la Dissolució dels Monestirs, ordenada el 1536, el rei Enric VIII va ordenar la dissolució de la Facultat de Dret Canònic i el cessament de les classes de "filosofia escolàstica". Així que en lloc de dedicar-se al dret canònic, els plans d'estudi dels colleges es van orientar als clàssics llatins i grecs, la Bíblia i les matemàtiques.

L'educació de les dones

Durant molts anys, només els estudiants de sexe masculí es matriculaven a la universitat. Els primers col·legis per a les dones van ser el Girton College (fundat per Emily Davies) el 1869 i el Newnham College el 1872 (fundat per Anne Clough i Henry Sidgwick), seguit pel Hughes Hall el 1885 (fundat per Elizabeth Phillips Hughes com el Col·legi d'Ensenyament de Cambridge per a dones), el Murray Edwards College (fundat per Rosemary Murray com a nou pavelló) el 1954, i el Lucy Cavendish College el 1965. Les primeres estudiants dones van ser examinades el 1882 però els intents de fer que les dones fossin membres de ple dret de la universitat no van tenir èxit fins al 1948.^[13] A les dones se'ls hi va permetre estudiar cursos, fer exàmens, i els seus resultats estan registrats des de 1881; per un breu període a la volta del segle xx, això va permetre a les "Steamboat Ladies" (dames del vaixell de vapor) rebre graus eundem (grau honorífic) per part de la Universitat de Dublín.^[14]

A partir de 1921 les dones van ser guardonades amb diplomes que els conferien el Títol del Grau de Bachelor of Arts. Però com no havien estat admeses als estudis de Grau de Bachelor of Arts, estaven excloses de les posicions de govern de la universitat. Atès que els estudiants han de pertànyer a una universitat, i donat que les universitats (colleges) encara no acceptaven a les dones, les dones van trobar que les seves admissions quedaven restringides a les escoles establerts només per a les dones. El 1964 es va crear el Darwin College, la primera universitat que des dels inicis permetia la graduació tant de dones com d'homes. Els altres col·legis universitaris, començant amb Churchill, Clare i el King's College, que antigament eren només per homes entre 1972 i 1988 van començar a admetre a les dones. Un dels col·legis només per a dones, Girton, també va començar a admetre als estudiants de sexe masculí a partir del 1979, però d'altres Colleges femenins no van fer el mateix. Finalment el St Hilda College, Oxford, el 2008 va posar fi a la seva prohibició d'estudiants de sexe masculí. Cambridge és ara l'única universitat del Regne Unit que manté Colleges només per dones (Newnham, Murray Edwards i Lucy Cavendish) i quatre són exclusivament per a estudiants de postgrau (Clare Hall, Darwin, Wolfson i St. Edmunds).^[15]^[16]

L'any acadèmic 2004-5, el percentatge d'alumnes per sexe a la universitat, incloent postgraduats, era de 52% homes 48% de dones.^[17]

Altres activitats

Hi ha certes activitats d'esplai associades a Cambridge. El rem és un esport popular i existeixen competicions entre colleges i contra Oxford. També existeixen competicions en altres esports, com el cricket i el rugbi. Entre els clubs de teatre, es troba el famós Footlights.

Colleges

Christ's College, Cambridge 1505 lloc web oficial
Churchill College, Cambridge 1960 lloc web oficial
Clare College, Cambridge 1326 lloc web oficial
Clare Hall, Cambridge 1965 lloc web oficial
Corpus Christi College 1352 lloc web oficial
Darwin College, Cambridge 1964 lloc web oficial
Downing College, Cambridge 1800 lloc web oficial
Emmanuel College, Cambridge 1584 lloc web oficial
Fitzwilliam College, Cambridge 1966 lloc web oficial
Girton College, Cambridge 1869 lloc web oficial
Gonville and Caius College, Cambridge 1348 lloc web oficial
Homerton College, Cambridge 1976 lloc web oficial
Hughes Hall, Cambridge 1885 lloc web oficial
Jesus College, Cambridge 1497 lloc web oficial
King's College, Cambridge 1441 lloc web oficial
Lucy Cavendish College, Cambridge 1965 lloc web oficial Arxivat 2008-03-25 a Wayback Machine.
Magdalene College, Cambridge 1428 lloc web oficial
New Hall, Cambridge 1954 lloc web oficial Arxivat 2019-08-03 a Wayback Machine.
Newnham College, Cambridge 1871 lloc web oficial
Pembroke College, Cambridge 1347 lloc web oficial
Peterhouse, Cambridge 1284 lloc web oficial
Queens' College, Cambridge 1448 lloc web oficial
Robinson College, Cambridge 1979 lloc web oficial
St Catharine's College, Cambridge 1473 lloc web oficial
St Edmund's College 1896 lloc web oficial
St John's College, Cambridge 1511 lloc web oficial
Selwyn College, Cambridge 1882 lloc web oficial
Sidney Sussex College 1596 lloc web oficial
Trinity College, Cambridge 1546 lloc web oficial
Trinity Hall, Cambridge 1350 lloc web oficial
Wolfson College, Cambridge 1965 lloc web oficial

Alumnes famosos

Douglas Adams (St. Johns)
Lord Byron (Trinity)
John Cleese (Downing)
Charles Darwin (Christ's)
John Dee (St. John's)
Jordi VI del Regne Unit (Trinity)
Jane Goodall (Darwin)
Germaine Greer (Newnham)
Eric Idle (Pembroke)
Hugh Laurie (Selwyn)
Margarida II de Dinamarca (Girton)
Christopher Marlowe (Corpus Christi)
John Maynard Keynes (King's)
Thomas Robert Malthus (Jesus)
John Milton (Christ's)
Isaac Newton (Trinity)
Samuel Pepys (Magdalene)
Bertrand Russell (Trinity)
Ludwig Wittgenstein (Trinity)
George Edward Moore (Trinity)
Salman Rushdie (King's)
Ernest Rutherford (Trinity)
Emma Thompson (Newnham)
Alan Turing (King's)
Stephen Hawking (...)

Persones a qui la universitat ha concedit un grau acadèmic honorífic

La Universitat de Cambridge a la ficció

Porterhouse Blue, de Tom Sharpe, i Grantchester Grind, la seva seqüela, transcorren al fictici Porterhouse College.
A la sèrie Doctor Who, al capítol titulat Shada.
Dirk Gently's Holistic Detective Agency, de Douglas Adams.

Galeria

Gran Pati al Trinity College
Pati Nou al Corpus Christi College
Porta d'entrada al Gonville and Caius College
Pati primer al Pembroke College
Porta d'entrada al Selwyn College
Pati principal del St Catharine's College
Hughes Hall a Fenner
Casa Bredon al Wolfson College
St Edmund's College
Jardí del West Lodge al Downing College
Antiga porta d'entrada al Queen's College
Menjador al Magdalene College
Pati de la capella al Jesus College
Pati segon al St John's College
Trinity Hall
L'edifici Cavendish al Homerton College
Darwin College
La capella del Sidney Sussex College
L'interior del Judge Business School
El Grove, al Fitzwilliam College
Porta d'entrada al Girton College

Referències

↑ Catto, J. I.. The History of the University of Oxford: I The Early Oxford Schools (en anglès). 1st. Oxford: Clarendon Press, 1984, p. 37–41. ISBN 0199510113.
↑ «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].
↑ «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].
↑ .
↑ «{{{título}}}». , .
↑ «2014-2015» (en anglès). The world iniversity rankings. The Times, 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
↑ «Nobel prize winners». University of Cambridge. [Consulta: 10 juny 2022].
↑ "All Known Cambridge Olympians". Hawks Club. Retrieved 17 May 2019.
↑ «Early records». University of Cambridge, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 11 octubre 2013.
↑ Davies, Mark «'To lick a Lord and thrash a cad': Oxford 'Town & Gown'». BBC, 04-11-2010 [Consulta: 3 gener 2014].
↑ Hackett, M. B.. Constituciones Universitatis Cantebrigiensis (en anglès). CUP Archive, 1970, p. 72.
↑ «At last, a degree of honour for 900 Cambridge women» (en anglès). The Independent, 31-05-1998.
↑ «Trinity Hall's Steamboat Ladies» (en anglès). Trinity News | Ireland's Oldest Student Paper, 14-03-2012.
↑ Martin, By Nicole «St Hilda's to end 113-year ban on male students» (en anglès). Telegraph.co.uk.
↑ «Single-sex colleges: a dying breed?» (en anglés). HERO, 12-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 17 juny 2017].
↑ «Cambridge University Reporter, 26 August 2005». [Consulta: 17 juny 2017].

Vegeu també

Cambridge English Language Assessment

Enllaços externs

Lloc oficial de la Universitat de Cambridge

[1] Catto, J. I.. The History of the University of Oxford: I The Early Oxford Schools (en anglès). 1st. Oxford: Clarendon Press, 1984, p. 37–41. ISBN 0199510113.

[2] «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].

[3] «A Brief History: Early records». University of Cambridge. [Consulta: 17 agost 2008].

[4] .

[5] «{{{título}}}». , .

[6] «2014-2015» (en anglès). The world iniversity rankings. The Times, 2015. [Consulta: 24 maig 2015].

[7] «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].

[8] «Nobel prize winners». University of Cambridge. [Consulta: 10 juny 2022].

[Hawks-9] "All Known Cambridge Olympians". Hawks Club. Retrieved 17 May 2019.

[Early_records-10] «Early records». University of Cambridge, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 11 octubre 2013.

[11] Davies, Mark «'To lick a Lord and thrash a cad': Oxford 'Town & Gown'». BBC, 04-11-2010 [Consulta: 3 gener 2014].

[12] Hackett, M. B.. Constituciones Universitatis Cantebrigiensis (en anglès). CUP Archive, 1970, p. 72.

[13] «At last, a degree of honour for 900 Cambridge women» (en anglès). The Independent, 31-05-1998.

[14] «Trinity Hall's Steamboat Ladies» (en anglès). Trinity News | Ireland's Oldest Student Paper, 14-03-2012.

[15] Martin, By Nicole «St Hilda's to end 113-year ban on male students» (en anglès). Telegraph.co.uk.

[16] «Single-sex colleges: a dying breed?» (en anglés). HERO, 12-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 17 juny 2017].

[17] «Cambridge University Reporter, 26 August 2005». [Consulta: 17 juny 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)