[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/

Tura fou un lloc de l'antic Egipte a mig camí entre el modern Caire i Helwan.[1] Fou una destacada pedrera de pedra calcària.[2] La pedra d'aquestes pedreres era la més fina i blanca de tot Egipte i s'utilitzava per a les tombes dels rics,[3] així com en paviment i als sostres de les mastabes que, d'altra manera, hauria estat feta de maons de fang.[4] Ja fou usada durant el Regne Antic i per a altres piràmides com la piràmide romboïdal de Snefru,[5] la gran piràmide de Khufu[6] -els sarcòfags de molts nobles eren de pedra d'aquesta pedrera-,[7] les piràmides del Regne Mitjà[8] i alguns temples del Regne Nou (almenys els d'Ahmosis I) haurien utilitzat també la pedra de Tura, amb la qual es va començar el temple de Ptah a Memfis i el gran temple d'Amon a Tebes.[9]

Plantilla:Infotaula geografia políticaTura
Imatge
Tipussheyakha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 56′ 21″ N, 31° 17′ 24″ E / 29.939279°N,31.290007°E / 29.939279; 31.290007
EstatEgipte
Governaciógovernació del Caire
Entitat territorial administrativaSouth Area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població247.819 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1.954,72 hab./km²)
Geografia
Superfície126,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webcairo.gov.eg… Modifica el valor a Wikidata
Tura. Pedrera
Pedra de Tura a la piràmide de Kheops

Les pedres s'havien d'excavar sota terra; els miners treballaven sota terra per tallar grans pedres deixant diversos túnels[10] que foren inspeccionats el 1941 i, en un d'aquestos, es van trobar algunes pàgines corresponents a llibres d'Orígens i Dídim, dos dels pares d'Alexandria, alguns dels quals van ser controlats per les autoritats i d'altres han desaparegut i apareixen periòdicament en el mercat d'antiguitats. Alguns dels llibres originals tindrien fins a 480 pàgines.[11]

Els antics egipcis l'anomenaven Troyu o Royu. El nom fou mal interpretat per Estrabó, que va pensar que volia dir 'lloc habitat per troians' i la ciutat va portar el nom hel·lenístic de Troia.[10] Es troba a 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000°N,31.267°E / 30.000; 31.267, on hi ha el modern lloc de Tura, en la governació del Caire o al Qahirah.[12] Té un cementiri dels períodes de Naqada II i Naqada III.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.111. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  2. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.27. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  3. Tura Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Accés 2009-06-16
  4. Helwan Arxivat 2009-01-02 a Wayback Machine. Accés 28 Juliol 2006
  5. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.109. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  6. Great Pyramid Arxivat 2006-07-16 a Wayback Machine. Accés 28 Juliol 2006
  7. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.129. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  8. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.177. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  9. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.200. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  10. 10,0 10,1 Pedreres de Masara i Tura Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. Accés 28 de juliol de 2006
  11. The Tury Discovery of Manuscripts Accés 20 de juliol de 2006
  12. Talbert, Richard. Barrington Atlas of the Greek and Roman World. p. 74. (ISBN 0-691-03169-X)