[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/

Trehalosa

compost químic

La Trehalosa, també coneguda com a micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.

Infotaula de compost químicTrehalosa
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular342,116211524 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolmetabòlit primari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₂O₁₁ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
OC[CH]1O[CH](O[CH]2O[CH](CO)[CH](O)[CH](O)[CH]2O)[CH](O)[CH](O)[CH]1O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

OC[C@H]1O[C@H](O[C@H]2O[C@H](CO)[C@@H](O)[C@H](O)[C@H]2O)[C@H](O)[C@@H](O)[C@@H]1O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Fórmula en tres dimensions

Propietats químiques

modifica

la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a la hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.

Propietats biològiques

modifica

En els animals, la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.

A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.

Referències

modifica
  1. Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
  2. Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
  3. Plant Physiology

Enllaços externs

modifica