Tractat de Gènova

Felip d'Anjou havia celebrat Corts a Barcelona el 1702, però a partir d'aquesta data els ministres reials havien violat reiteradament les Constitucions^[3] i a partir de 1704 el virrei Velasco va governar de forma despòtica i repressiva^[4]. Aquestes actuacions s'afegien a un sentiment antifrancès acumulat per les guerres del s.XVII i la forçada entrada de productes francesos, impedint-ne la d'altres nacions.

Una part de la burgesia es va anar decantant cap a posicions austriacistes que consideraven més favorables als seus interessos comercials^[5]. Una part important del sector eclesiàstic veia en els Àustries la preservació del seu autogovern i privilegis^[6]. La confluència de diferents sectors i el creixement del seu suport social va portar a un clima d'aixecament popular el 1705.

 

El comerciant d'aiguardent Mitford Crowe havia convençut els aliats que els catalans estarien disposats a donar suport a un rei que restaurés els seus drets i privilegis. El març de 1705 la reina Anna d'Anglaterra va comissionar-lo per tal de:

Aquests contactes van propiciar que una delegació aliada es reunís al mes de maig a la capella de Sant Sebastià de Vic amb els anomenats vigatans (Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, a més de Josep Moragues, Josep Anton Martí, Carles Regàs i Antoni Cortada). Aquest grup va donar poders el 17 de maig de 1705 a Antoni de Peguera i a l'advocat Domènec Perera per signar un pacte en nom dels catalans.

D'acord amb el document, els catalans austriacistes —signants prèviament del Pacte dels Vigatans, que tingué lloc el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebastià, en la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) en l'anomenada Reunió dels Vigatans— es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Els anglesos, a la vegada, es comprometien a respectar les lleis catalanes.

El pacte secret, que constava de setze clàusules, es va signar a la ciutat de Gènova el 20 de juny de 1705 i els signants van ser Mitford Crowe com a comissionat de la reina Anna d'Anglaterra i per la part catalana Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric^[7].

Segons les clàusules de l'acord^[8][9]:

• 1. Anglaterra es comprometia a fer el desembarcament de 8.000 infants i 2.000 genets aliats a Catalunya.
• 2. Anglaterra també es comprometia a lliurar 12.000 fusells amb la seva munició en proporció.
• 3. Catalunya mobilitzaria 6.000 homes com a cos inicial que s'uniria a les forces aliades desembarcades. El cost inicial d'aquest nucli militar autòcton el soldejaria la reina Anna.
• 4. Els caps de les forces armades catalanes serien els signants del país, assegurant-ne la personalitat.
• 5. Carles III confirmaria les constitucions i privilegis del Principat.
• 6. La Gran Bretanya garantiria la confirmació de Carles III, comprometent-se a fer servar a qui fos les constitucions i privilegis, fins i tot, en el cas que els aliats perdessin la guerra o es produïssin altres esdeveniments adversos.
• 7. La Generalitat hauria de ratificar els pactes efectuats, un cop alliberada Barcelona i aconseguit el normal funcionament de la corporació.
• 8. El Principat reconeixeria la sobirania de Carles III, un cop assegurat el compliment de les estipulacions anteriors.
• 9. La concentració de 6.000 catalans, segons la clàusula 3a, s'havia de fer tot seguit que els aliats haguessin desembarcat.
• 10 a 14. Contenien detalls d'intendència.
• 15. El Sr. Crowe remarcava la seguretat per les despeses necessàries.
• 16. S'estipulava el compromís recíproc de mantenir en secret el tractat mentre convingués fer-ho.

El pacte es mantingué ferm fins al 1711, quan mor l'emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic Josep I d'Habsburg, el nou panorama no interessava tant al govern anglès, qui va començar noves negociacions a París i Londres fins que es va signar el Tractat d'Utrecht el 1713.^[10]

• Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica editorial, 2010. ISBN 978-84-9892-060-4. 
• Albertí, Santiago. L'onze de setembre. Barcelona: Albertí, 2006. ISBN 84-7246-079-7. 
• Alcoberro, Agustí (dir.). Àustries contra Borbons (vol.I). Barcelona: Ara Llibres, 2006. ISBN 84-96201-80-5. 
• Pérez, Carme. De l'alçament maulet al triomf botifler. Tres i Quatre, 1981. ISBN 9788475020396. 
• Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. 

• Text del tractat a la Wikisource espanyola (castellà)