Sarus
Sarus (en llatí: Sarus; en grec antic: Σάρος, Saros) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV  |
| Mort | 412 (Gregorià) Gàl·lia |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, militar |
| Període | Imperi Romà |
| Família | |
| Germans | Sigeric |
Era germà de Sigeric (efímer rei dels visigots), i va servir a l'Imperi on va gaudir de gran popularitat entre els soldats per la seva força i coratge. Durant anys va servir lleialment al costat d'Estilicó; el 406 va lluitar (en) junt amb Uldes (en), general d'origen hun, contra Radagais, que després d'assolar la Gàl·lia es dirigia a Itàlia, i fou derrotat a Fèsoles (en).
El 407 va agafar el comandament d'un exèrcit a Ravenna per ordre d'Estilicó i va anar cap a la Gàl·lia per combatre Constantí, usurpador del tron. Va obtenir dues victòries sobre els seus generals, fins que va assetjar l'usurpador a Valença, setge que no va reeixir per l'arribada de reforços dirigits per Edobic (en) i pel magister militum Geronci. Sarus es va retirar cap als Alps, on va haver de pagar el dret de pas als bagaudes.[1]
Junt amb altres generals, es va declarar en contra d'Estilicó el 408; es trobava a Ravenna amb un exèrcit disposat a tornar a la Gàl·lia, i va decidir capturar viu o mort al general, i amb grup de gots va atacar el campament d'Estilicó. Malgrat que Estilicó va aconseguir fugir cap a Ravenna, finalment va morir assassinat per orde d'Honori el 22 d'agost del 408. Sarus esdevingué el favorit de la cort, i va ser nomenat magister militum, amb l'oposició d'Alaric I i Ataülf, els caps gots de la casa dels balts i enemics hereditaris de Sarus.[1]
Quan Alaric es va acostar a la ben fortificada Ravenna on es trobava Honori, Sarus el va derrotar amb només 300 guerrers i va declarar a Alaric traïdor a l'emperador i a Roma. Llavors, Alaric es va dirigir contra la ciutat eterna i la va saquejar (410).[1]
El 411, mort Constantí, a la Gàl·lia es va aixecar un nou usurpador, Joví, que tenia el suport dels burgundis i alans, i que es va saber atreure a Sarus, nomenant-lo el seu magister militum. El 412, els visigots, dirigits ara per Ataülf, successor d'Alaric, van entrar a la Gàl·lia per eliminar a Joví. Ataülf va atreure Sarus (amb un grup reduït de soldats) a una emboscada, el va atacar i el va matar (412). Joví va haver de fugir, però fou assetjat i capturat a Valença i executat.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Smith, William. «Sarus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown and co., 1867, p. 713.