Rheum palmatum
Rheum palmatum, ruibarbre turc, ruibarbre xinès o arrel de ruibarbre (en la medicina tradicional xinesa, da-huang),[1] és una planta medicinal molt valorada.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | arrel de Rhei |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Polygonaceae |
| Gènere | Rheum |
| Espècie | Rheum palmatum L., 1759 |
Descripció
modificaLes espècies ““R. tanguticum”” i ““R. officinale,”” estan estretament relacionades amb ““Rheum palmatum”” i reben el mateix nom en xinès.[2]
Hàbitat, cultiu i preparació
modificaEncara que originària de les regions de la Xina occidental, nord del Tibet, i l'altiplà de Mongòlia, es fa servir molt en altres parts del món.[1] Es pot cultivar en diversos tipus de clima sempre que el sòl tingui bon drenatge. Com a medicinal es fa servir el rizoma i aquest triga uns 6 anys a tenir la mida adequada.
Usos medicinals
modificaTradicionalment s'ha utilitzat com a laxant i segons la dosi contra la diarrea i disenteria. També per fer abaixar la febre la inflamació, aturar les hemorràgies i com antibacterià.
Composició
modifica- Antraquinones (about 3-5%), rheina, aloe-emodina[2]
- Flavonoides (catequina)[2]
- Àcids fenòlics[2]
- Tanins (5-10%)[2]
- Oxalat de calci[2]
Precaució
modificaLes fulles del ruibarbre xinès tenen molt àcid oxàlic el qual, consumit en grans quantitats, és perillós per la salut.[1] Les embarassades han d'evitar el consum del ruibarbre xinès, ja que causa estimulació uterina.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Foster, Steven. Desk Reference to Nature's Medicine. Washington, D.C.: National Geographic Society, p. 104–105. ISBN 0-7922-3666-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Chevallier, Andrew. Natural Health: Encyclopedia of Herbal Medicine. Nova York, New York 10016: Dorling Kindersley, 2000, p. 127. ISBN 0-7894-6783-6.