Responsabilitat social corporativa

Malgrat el fet que és prou recent l'ús massiu del concepte, en realitat pretén agrupar sota una mateixa denominació un munt d'actuacions que les organitzacions o persones han vingut fent des de fa temps, fins i tot segles.^[4] Des del mecenatge de l'edat mitjana fins a la més moderna accepció anglosaxona Corporate Social Responsibility,^[5] que va donar nom al d'RSC, passant pels conceptes d'ètica empresarial ben habituals des de fa dècades a moltes escoles de negocis.^[6]

Quan es pensa en un detractor rellevant de l'RSC és inel·ludible pensar en el premi Nobel Milton Friedman, que el 1970 va afirmar en un article al diari New York Times que Business of business is business (l'única finalitat de les empreses és fer negocis).^[7] Són moltes encara les opinions contràries a tot el que signifiqui que les empreses hagin d'anar més enllà dels mínims legals, però tanmateix val a dir que des de finals de la dècada dels anys 90 del s. XX i primera dècada del segle xxi el concepte ha pres una embranzida important.

Els escàndols corporatius que a principis dels anys 2000 van provocar casos com els d'Enron^[8] als Estats Units o Parmalat^[9] a Europa, va semblar que es podien superar aprofundint en la responsabilitat social corporativa, amb més transparència, ètica i pràctiques socialment responsables.

També el cas de Nike, que a finals dels anys 80 i durant els 90 va patir pressions i acusacions de donar feina a menors d'edat en les seves fàbriques en països tercers, va fer que la companyia iniciés un camí de no retorn vers la transparència.^[10]

La reputació davant les parts interessades (o grups d'interès) va ser un element motor important de la RSC, fins al punt que una part central impulsora en fou la Teoria de l'Stakeholder d'Edward Freeman.^[11]

El mateix terme de Responsabilitat Social Corporativa o RSC ha estat sovint relacionat amb una mala traducció de l'anglès, on corporate es podria traduir per empresarial i, per tant, hi ha qui diu que RSE seria un terme més adient. El cert però és que el corrent que sembla de moment més acceptat, és que hi ha alguna diferència, en el sentit que RSE només engloba a empreses, i en canvi la Responsabilitat Social (RS) aplica a tots els sectors i agents socials, fins i tot la mateixa ciutadania. El terme corporatiu també es pot aplicar a organitzacions no lucratives o no privades.^[2] Alhora també pot fer referència a col·lectius. Sigui com sigui trobarem per igual ambdós conceptes, també el de RS, i fins i tot el de RSO (de les Organitzacions).^[1]

Un altre debat que encara no ha acabat ha estat el d'obligatorietat versus voluntarietat de la RSC. Hi ha hagut corrents molt partidaris de què es legislés la RSC, mentre que altres, en especial grups empresarials, apostaven per tot el contrari. El cert és que legislar la RSC va en contra del mateix concepte de "...més enllà del que estableix la legislació vigent". Tanmateix, han aparegut algunes normatives relatives a donar credibilitat a les comunicacions de RSC de les organitzacions, en especial a la Unió Europea les derivades de la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d'informació no financera i informació sobre diversitat per part de grans empreses determinades i grups determinats, té com a objectiu identificar riscos per millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general i per a això incrementa la divulgació d'informació no financera, com poden ser els factors socials i mediambientals.^[12][1]

La transposició de la directiva a l'Estat espanyol es va plasmar amb l'entrada en vigor el gener del 2018 del Reial Decret-Llei 18/2017, de 24 de novembre, pel qual es modifica el Codi de Comerç espanyol, el text refós de la Llei de Societats de Capital i la Llei 22/2015, d'Auditories de Comptes, en matèria d'informació no financera i diversitat (coneguda com a Llei d'Informació No Financera),^[13] suposa que les empreses d'interès públic, de més de 250 empleats, han d'incloure en els seus informes de gestió, o en un informe separat, informació en matèria de responsabilitat social corporativa.

Són diverses les iniciatives que arreu del món han aparegut sobre la RSC. Les següents en són només algunes:

• Pacte Mundial de les Nacions Unides,^[14] o Global Compact (en anglès), un codi de deu principis als que voluntàriament se subscriuen les organitzacions, i que fan referència a temes de respecte pels drets humans, drets laborals, medi ambient i anticorrupció.
• Global Reporting Initiative (GRI),^[15] que és un estàndard per a la rendició de comptes amb l'elaboració d'una memòria social (també anomenada memòria de sostenibilitat o de responsabilitat social corporativa). Consta d'un seguit d'indicadors, i té diferents nivells en funció de la quantitat d'informació. Pot arribar a ser auditable per terceres parts. Actualment és vigent l'anomenada versió GRI Standards (2016), que fa referència a informar sobre indicadors (que l'estàndard anomena continguts) universals (sèrie GRI 100 sobre perfil i context de l'organització informant), econòmics (sèrie GRI 200), mediambientals (sèrie GRI 300) i sociolaborals (sèrie GRI 400).
• SA8000,^[16] de Social Accountability Internacional (SAI), norma d'empresa que tracta temes de drets laborals i control del subministrament i la subcontractació. És certificable.
• SGE 21,^[17] norma d'empresa emesa per l'associació espanyola Forética, que és l'únic estándard al món que certifica globalment la RSC en tots els seus àmbits, i defineix un sistema de gestió empresarial.
• ISO 26000,^[18] guia de bones pràctiques en RSC fou publicada el primer de novembre de 2010 després de cinc anys de treballs. No té caràcter certificable i, per tant, no és un sistema de gestió.
• AA1000AS,^[19] norma corresponent al paquet de directrius AA1000 que orienten en la verificació (o assegurament del terme anglès assurance) de la relació amb els grups d'interès i la verificació de la informació de les memòries de RSC a través d'ells.
• Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), són un conjunt d'objectius relacionats amb el futur desenvolupament internacional creats per les Nacions Unides i promoguts com a Objectius Mundials per al Desenvolupament Sostenible. Substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OSM), que caducaren a final de 2015. Els ODS seran vàlids de 2015 a 2030. Hi ha 17 objectius i 169 metes específiques per a aquests objectius.^[20]

• Bon govern, Governança o Alta Direcció
• Personal o Àmbit laboral
• Medi Ambient
• Comunitat i Acció social
• Mercat (competència, clientela i proveïment)

Podem trobar vinculats amb l'RSC aspectes com la Compra o Consum socialment responsable (CSR), l'Ètica empresarial, la Inversió socialment responsable (ISR) o els Territoris Socialment Responsables (TSR).^[1]

La Comissió Europea va presentar el 2001 un llibre verd per a les Comunitats Europees, com s'anomenava aleshores la UE, "promocionant un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses". En aquest document es definia la RSC com "un concepte pel qual les empreses integren les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions empresarials i en la seva interacció amb els seus grups d'interès de manera voluntària".^[21]

L'any 2011, la Comissió va reconèixer un "enfocament estratègic" de la RSC com "cada vegada més important també per a la competitivitat de les empreses".^[22] Creient que les empreses podien "contribuir de manera significativa als objectius del tractat de la Unió Europea de desenvolupament sostenible i una economia social de mercat altament competitiva", va presentar una estratègia revisada l'octubre de 2011, A renewed EU strategy 2011-14 for Corporate Social Responsibility. En aquest document, la RSE es va definir més breument com "la responsabilitat de les empreses pel seu impacte en la societat".^[21]

Paral·lelament a la RSC, també es va adoptar el terme alternatiu "conducta empresarial responsable" (anglès: Responsible Business Conduct, RBC) introduït per l'OCDE.^[23] Ja no es tracta la RSC com un aspecte "voluntari" o com a aspecte "addicional" de la gestió d'una empresa, la comissió ara va afirmar que "les empreses haurien de disposar d'un procés per integrar les preocupacions socials, mediambientals, ètiques, dels drets humans i dels consumidors en les seves operacions comercials i en l'estratègia bàsica en estreta col·laboració amb els seus grups d'interès".^[21]

Les accions previstes en el marc de l'agenda 2011-2014 tenien com a objectiu:^[22]

• Millorar la visibilitat de la RSC i difondre les bones pràctiques
• Millora i seguiment dels nivells de confiança en els negocis
• Millorar els processos d'autoregulació i corregulació
• Millorar la recompensa del mercat per a la RSC
• Millorar la divulgació de la informació social i ambiental de l'empresa
• Integrar més la RSC en l'educació, la formació i la recerca
• Emfatitzar la importància de les polítiques de RSC nacionals i subnacionals
• Alinear millor els enfocaments europeus i globals de la RSC.

Posteriorment, la Comissió va publicar un document de treball el març de 2019 que analitzava els avenços en la implementació de la RSC/RBC i les empreses i els drets humans.^[24]

• B Corporation (certificació)
• Banca ètica
• Consum responsable
• Decreixement
• Desenvolupament sostenible
• Distribució de la riquesa
• Economia social
• Part interessada
• Inversió socialment responsable
• Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
• Societat de Benefici i Interès Comú (SBIC)
• Sostenibilitat
• Territori Socialment Responsable (TSR)
• Deute ecològic

• RScat, Responsabilitat Social a Catalunya - Generalitat de Catalunya. Espai web en matèria de responsabilitat social a Catalunya amb eines i recursos per a empreses i organitzacions que volen avançar en una gestió de la seva activitat més responsable i sostenible.
• Vocabulari de la Responsabilitat social al TERMCAT.
• Responsabilitat social corporativa Lloc web de la Comissió Europea (anglès)