Puput comuna
La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu)[1] o la palput[2] (o popularment també apalput, apaput, polput, porput[3] en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes,[4][5] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.[6][7]
Upupa epops  | |
|---|---|
 Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas» | |
| Enregistrament | |
Reclam | |
| Dades | |
| Envergadura | 44 cm |
| Nombre de cries | 5,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22682655 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Bucerotiformes |
| Família | Upupidae |
| Gènere | Upupa |
| Espècie | Upupa epops Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Upupa |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades. | |
Morfologia
modificaFa de 25 a 29 cm de llargària.[7] D'aspecte inconfusible,[7] és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida.[8] La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat.
Ecologia
modificaViu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[9] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[8] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.[8]
El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[8] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor, emigra cap al nord i centre d'Àfrica, i retorna al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent.[7] Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà.[7] També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[10]
Subespècies
modifica| Subespècie | Distribució geogràfica | Observacions |
|---|---|---|
| Upupa epops africana (Bechstein, 1811) | Des de la República Democràtica del Congo fins a Kenya i Sud-àfrica.[11] | Estatus de subespècie discutit |
| Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)[12][13] | Pakistan, l'Índia i Sri Lanka.[11] | |
| Upupa epops epops (Linnaeus, 1758).[14][15][16] | Nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les Illes Canàries) i des d'Europa fins a riu Ienissei, la Xina (Sinkiang) i el nord-oest de l'Índia.[11] És la subespècie que es troba als Països Catalans.[9] | |
| Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)[17][18] | Des d'Assam i Bangladesh fins al sud de la Xina, el nord de la península de Malaca i Indoxina.[11] | |
| Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855).[19][20] | Egipte, el nord del Sudan i l'est del Txad.[11] | |
| Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859) | És un endemisme de Madagascar.[21][11] | Estatus de subespècie discutit |
| Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909).[22] | Des de l'est del riu Ienissei fins al Japó, la Xina central i el Tibet.[11] | |
| Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837).[23][24] | Sud d'Algèria i des del Senegal fins a Etiòpia i Somàlia.[11] | |
| Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913).[25][26] | Des del Camerun i el nord de la República Democràtica del Congo fins a Uganda i Kenya.[11][27][28][29][30] |
Galeria
modifica-
Puput a sobre d´un arbre
-
Puput cercant menjar
-
Exemplar de l'Índia
-
Mirant
-
Menjant
-
A sobre d'un humà
Referències
modifica- ↑ Veny i Clar, Joan; Pons i Griera, Lídia «La puput». Atles lingüístic del domini català.
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «palput». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià Arxivat 2013-07-10 a Wayback Machine. de l'AVL.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 296. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «Orders of Birds: A higher classification of modern birds» (en anglès). IOC World Bird List v11.2, 28-06-2019. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Puput comuna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 170-171. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
- ↑ 9,0 9,1 Servidor d'informació ornitològica de Catalunya
- ↑ Cinerea.org (castellà)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 The Internet Bird Collection (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Von Linné, Carl. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius), 1758.. Enllaç[Enllaç no actiu]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Kristin, A., (2001), "Family Upupidae (Hoopoes)". A: Josep, del Hoyo; Andrew, Elliott; Sargatal, Jordi, Handbook of the Birds of the World. Vol. 6, Mousebirds to Hornbills, Barcelona: Lynx Edicions, p. 396–411, ISBN 84-87334-30-X
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ ITIS (anglès)
Bibliografia
modifica- Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
- Bock, W.J., 1982. Aves. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 967-1015.
- De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
- Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona, Catalunya.
- Moller, (2006) Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
- Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona, Catalunya.