Premi Ig Nobel

• Pau. El guanyador fou el Laboratori de la Força Aèria Patterson Wright, a Dayton (Ohio), que va sospesar la possibilitat de fabricar una 'bomba gai' per a provocar l'homosexualitat en l'enemic i amb això minar la moral i la disciplina de les tropes.^[1]

• Lingüística. Juan Manuel Toro, Josep Trobalon i Nuria Sebastián Gallés, de la Universitat de Barcelona, van dur a terme un estudi que demostra que les rates de vegades no distingeixen entre el japonès i l'holandès quan les persones parlen aquestes llengües a l'inrevés.^[2]

• Aviació. Els argentins Patrícia Agostino, Santiago Pla i Diego Golombek, per descobrir que els hàmsters es recuperen millor del desfasament horari si prèviament prenen viagra.^[3]

• Medicina. Al britànic Brian Witcombe i el nord-americà Donen Meyer per una anàlisi dels efectes secundaris d'introduir-se espases per la gola. Van arribar a la conclusió que ocasionaven irritacions. Referent a això, van presentar el cas d'un home que es va fer mal a l'esòfag i a qui se li va inflamar la membrana protectora dels pulmons "quan el va distreure un papagai que tenia a l'espatlla i que s'estava portant malament". També van relatar el d'una ballarina del ventre que va sofrir una hemorràgia "quan una persona li va col·locar bitllets a la cintura, el que va fer que es tallés amb les tres fulles que tenia a l'esòfag".^[4]

• Química. La japonesa Mayu Yamamoto pel seu mètode per a extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca.^[5][6]

• Física. L. Mahadevan, de la Universitat Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre com s'arruguen els llençols.^[7][8]

• Economia al taiwanès Kuo Cheng Hsieh, que va patentar un dispositiu que llança una xarxa per a capturar atracadors de bancs.^[9]

• Biologia l'holandesa Johanna van Bronswijk per realitzar un cens dels àcars, aranyes, crustacis, bacteris, algues i fongs que resideixen en els llits dels éssers humans.^[10][11]

• Literatura (anglesa) ha recaigut en Glenda Browne, d'Austràlia, pel seu estudi de la paraula 'the' (es tradueix, segons els casos, per 'el', 'la', 'els' i 'les') i els problemes que causa la seva indexació.^[12]
• Nutrició Brian Wansink, de la Universitat Cornell, per estudiar l'apetit de les persones, en donar-los un plat de sopa sense fons el contingut del qual mai s'acabava.^[13]

Van ser lliurats el dia 2 d'octubre:^[14]

• Pau: El Comitè Federal Suís d'Ètica sobre Tecnologia no Humana, i la resta de ciutadans suïssos, per aprovar a l'abril passat el principi legal que les plantes tenen dignitat.^[15]

• Literatura: El britànic David Sims, de la Cass Business School de Londres, pel seu estudi Bastard: Una Exploració Narrativa de l'Experiència de la Indignació dintre de les Organitzacions.^[16]

• Medicina: El nord-americà Donen Ariely, per demostrar que els placebos cars són més efectius que els placebos barats.^[17]

• Ciències cognitives: Toshiyuki Nakagaki, Hiroyasu Yamada, Ryo Kobayashi, Atsushi Tero i Akio Ishiguro, tots ells japonesos, i Ágota Tóth, hongarès, per demostrar que la floridura mucilaginosa pot resoldre trencaclosques.^[18]

• Nutrició: Maximiliano Zampini i Charles Spencer, per demostrar que el menjar és més bo si és cruixent.^[19]

• Biologia: Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert i Michel Franc per demostrar que les puces salten més sobre els gossos que sobre els gats.^[20]

• Química: Els nord-americans Sheree Umpierre, Joseph Hill i Deborah Anderson, per descobrir que la Coca-cola és un espermicida efectiu i els taiwanesos C.I. Hong, C. c. Shieh, P. Wu i B.N. Chiang, per descobrir just el contrari.^[21][22]

• Física: Els nord-americans Dorian Raymer i Douglas Smith, per provar que un munt de cordes, pèls o qualsevol altra cosa acaba embullant-se i formant nusos.^[23]

• Arqueologia: Astolfo Gomes de Mello Araujo i José Carlos Marcelino per descobrir fins a quin punt els armadillos poden desordenar les restes en una excavació arqueològica.^[24]

• Economia: Geoffrey Miler, Joshua Tyber i Brent Jordan per descobrir que els guanys d'una ballarina de striptease depenen del seu cicle menstrual.^[25]

Foren entregats el dia 2 d'octubre:

• Veterinària: Catherine Douglas i Peter Rowlinson de la Universitat de Newcastle, Newcastle-Upon-Tyne, per demostrar que les vaques a qui els seus amos li han posat nom donen més llet que les que no tenen nom.^[26]

• Pau: Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl de la Universitat de Berna, Suïssa, per determinar ―experimentalment― si és millor ser colpejat al cap amb una botella de cervesa plena o amb una de buida.^[27]

• Economia: Els directors, executius i auditors de quatre bancs islandesos ―Kaupthing Bank, Landsbanki, Glitnir Bank i Central Bank of Iceland― per demostrar que quatre bancs petits poden transformar-se ràpidament en enormes bancs, i a l'inrevés, i per demostrar que això també pot fer-se amb tota l'economia d'un país.

• Química: Javier Morales, Miguel Apátiga, i Victor M. Castaño de la Universidad Nacional Autónoma de México, per crear diamants a partir de líquid, concretament, de tequila.

• Medicina: Donald L. Unger, de Thousand Oaks, Califòrnia, Estats Units, per investigar una possible causa d'artritis als dits, cruxint-se diligentment els artells de la mà esquerra, però mai els de la dreta, diàriament durant 60 anys.^[28]

• Física: Katherine K. Whitcome de la Universidad de Cincinnati, Estats Units, Daniel E. Lieberman de la Universitat Harvard, Estats Units, i Liza J. Shapiro de la Universitat de Texas, Estados Unidos, per determinar analíticament perquè les embarassades no cauen cap endavant.^[29]

• Literatura: A la policia d'Irlanda (Garda Síochána), per escriure i presentar més de 50 multes al conductor amb més infraccions del país ―Prawo Jazdy― que en polonès significa… «Carnet de conduir».^[30]

• Salut pública: Elena N. Bodnar, Raphael C. Lee, i Sandra Marijan de Chicago, Illinois, Estats Units, per inventar un sostenidor que, en cas d'emergència, pot convertir-se ràpidament en un parell de màscares de gas, una per a la portadora del sostenidor i una altra per algú pròxim a ella.

• Matemàtiques: Gideon Gono, governador del Zimbabwe Reserve Bank, per donar a la gent un senzill i quotidià mètode per a fer-se amb un gran rang de números -dels més petits als més grans- al fer que el seu banc emeti bitllets que van des del cèntim (0,01) fins als cent bilions de dòlars (100 000 000 000 000).

• Biologia: Fumiaki Taguchi, Song Guofu i Zhang Guanglei de la Kitasato University Graduate School of Medical Sciences a Sagamihara, Japó, per demostrar que la massa dels residus de cuina pot reduir-se en més d'un 90% utilitzant bacteris extrets de la femta de pandes gegants.^[31][32]