Parlar xava
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Amb parlar xava es designa tant la forma de parlar pròpia d'algunes zones del Barcelonès (amb una clara influència del castellà), com la persona que té aquest parlar.
| Tipus | argot  |
|---|---|
| Dialecte de | català barceloní |
| Ús | |
| Parlat a | Barcelonès |
| Estat | Espanya |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català oriental català central català barceloní | |
En llenguatge caló català, xava significava senzillament "noi". Igual que xaval, prové del mot gitano xabó. El terme entra a la literatura catalana l'any 1910, quan Juli Vallmitjana escriu La Xava.
Per una curiosa metonímia, una paraula en argot passa a ser sinònim de tot l'argot. Així, en una segona fase el terme xava designa l'argot popular català parlat als anys vint als barris obrers de Barcelona. Va ser a través d'ell que algunes paraules procedents del llenguatge dels gitanos o de l'argot de la delinqüència (catipén, endinyar, mangar, pirar) es van introduir al català.
Després de la guerra, la barreja de pressió immigratòria i de repressió lingüística provoca un retrocés qualitatiu del català: es perden els sons vocàlics propis. Aquest fenomen nou, però, no és designat amb una paraula nova, sinó que manté el terme xava, que en aquesta tercera fase equival a una degradació fonètica del català estàndard.
Paral·lelament els barcelonins més distingits, és a dir, els que no parlaven xava, comencen a utilitzar aquesta paraula com a adjectiu sinònim de "vulgar, xaró, de mal gust". Terenci Moix la fa servir a la novel·la El dia que va morir Marilyn, sempre en boca de personatges de la burgesia ascendent.
Característiques del parlar xava
modifica- Les sibilants sonores (/z/,/ʒ/) s'articulen sordes: "setze ous" sona com "set sous", "fugir" sona /fuixir/.
- Les vocals neutres s'obren en [a].
- Es perd la diferència entre les vocals obertes (/ɛ/, /ɔ/) i les tancades corresponents: "cafè" es pronuncia igual que en castellà.
- Les fricatives palatals es converteixen en les africades corresponents a principi de paraula o rere consonant: "xava" esdevé "txava", que és com ho escriu Joan Oliver.
- Es perd la velarització de la /ɫ/, fet que s'ha anomenat l bleda.
- En sintaxi, absència dels pronoms febles 'hi' i 'en'.
Tot plegat, són fenòmens clarament atribuïbles a la influència del castellà en la fonètica i la sintaxi catalanes. Vegeu l'article Interferències gramaticals del castellà sobre el català.