Oracle
Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que es presentaven mitjançant una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle, doncs, es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines.
Aquest article tracta sobre antics oracles. Si cerqueu l'empresa de gestió de bases de dades, vegeu «Oracle (informàtica)». |
Comparativament Zeus, com a pare de tots els déus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats.
La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat humana de saber què ofereix el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren, per tant, una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.
Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren:
Oracles d'Apol·lo
modifica- L'oracle de Delfos
- L'oracle d'Abes, a la Fòcida
- L'oracle del turó de Ptòon a Tebes
- L'oracle d'Ismènion a Beòcia
- L'oracle d'Ilísies, a la frontera de l'Àtica
- L'oracle de Tegira, a Beòcia
- L'oracle d'Eutresis, prop de Leuctres. Va desaparèixer al segle iv aC.
- L'oracle d'Oròbies, a Eubea
- L'oracle del Liceu d'Argos
- L'oracle d'Apol·lo Diradiotes a l'acròpoli d'Argos (encara consultat en temps de Pausànies).
- L'oracle de Dídima en territori de Milet
- L'oracle de Claros en territori de Colofó
- L'oracle de Grinca al territori dels mirineus
- L'oracle d'Apol·lo Gonnapeu a Lesbos
- L'oracle d'Abdera
- L'oracle de Delos, consultat només l'estiu.
- L'oracle de Patara, a Lícia, només consultat a l'hivern.
- L'oracle de Telmessus
- L'oracle de Mal·los, a Cilícia
- L'oracle de l'Apol·lo Sarpedoni, a Cilícia
- L'oracle d'Híblia, a Cària
- L'oracle de Hiera Koine a la vora del Meandre
Oracles de Zeus
modifica- Oracle d'Olímpia a l'Èlide
- Oracle de Dodona a l'Epir
- Oracle d'Amon a l'oasi d'Ammon a Líbia
Oracles d'altres déus
modificaEls oracles d'altres déus eren consultats per qüestions concretes de la vida humana o del món en què estaven:
- Oracle de Demèter a Patres (Acaia)
- Oracle d'Hermes a Fares (Acaia)
- Oracle de Plutó i Cora a Càrax, a Cària
- Oracle d'Ino a Epidaure, Limera
- Oracle d'Ino a Ètilon, que revelava els somnis de les persones que dormien una nit al santuari.
- Oracle d'Hera Acrea, entre el Lequeu i Pages
Oracles dels herois
modifica- Oracle d'Amfiarau, entre Pòtnies i Tebes
- Oracle d'Amfíloc, a Mal·los a Cilícia
- Oracle de Trofoni, a Lebàdia (Beòcia)
- Oracle de Calcant a Dàunia, a la Magna Grècia, les respostes eren mitjançant un somni passant la nit al temple.
- Oracles d'Asclepi
- Oracle d'Hèrcules, a Bura, Acaia
- Oracle de Pasífae, a Talàmies a Lacònia, donava la resposta mitjançant un somni passant una nit al temple.
- Oracle de Frixos a Ibèria del Caucas, on no era permès el sacrifici d'ovelles.
Oracles dels morts
modificaEren els oracles en què es demanava la presència dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als déus de l'inframon. Un dels més coneguts en fou el dels tesprocis, prop de llac Aornos; un altre n'era a Heraclea Pòntica.
Oracles d'Itàlia
modificaEls oracles pels quals un déu revelava la seva voluntat per boca d'una persona no existien a Itàlia, llevat d'algunes excepcions a la Magna Grècia. Els romans descobrien la voluntat dels déus pels llibres sibil·lins, els àugurs, els arúspexs, i els signes del cel. Els únics oracles italians coneguts són:
- Oracle del Faune a Tibur i a l'Aventí
- Oracles de la Fortuna al Laci
- Oracle de Mart prop de Reate
Oracles d'altres pobles
modifica- Oracle egipci: els més importants foren els d'Heliòpolis i Abidos. Les consultes es feien mitjançant una persona que portava escrites les preguntes i les dipositava al santuari i així en rebia les respostes. També era molt important l'oracle del déu Ammon-Ra, a l'oasi de Siwa, al desert de Líbia. El 331, Alexandre el Gran feu una peregrinació al gran temple.
- Oracle hebreu: el nom amb què es coneix l'oracle en la Tora hebrea és Goral (plural: Goralot). Existeixen diferents Goralot entre els hebreus, un d'ells fou l'Urim i els Thummin a través del sum sacerdot, Gadol HaKohen. L'oracle del Pectoral de 13 Pedres Precioses, es diu en la tradició cabalística, que aquest lluïa llums i feia sons en donar una resposta. Existeix en l'actualitat el Goral Ahitofel, aquest consta de 117 caselles que corresponien a 117 àngels que parlaven a través d'aquest oracle hebreu, aquest empra una sèrie d'invocacions a Déu i als seus àngels, per demanar-ne una resposta. També s'ha de tenir en compte el famós oracle d'Isaïes, 7, 14. En l'Antic Testament es parla d'oracle per designar la part del santuari on Jeohvà parlava a Moisès i al sum sacerdot, com en l'Èxode cap. 25 i 30 en què es diu: "la veu del Senyor es deixava escoltar per damunt de l'Arca".
- Oracle de Fenícia: associats amb les deïtats Baalzebub i Baalim.
- Oracle ioruba: aquests estan compostos per tres sistemes: el primer es treballa amb cocos i és denominat biagué, el segon és denominat diloggun i treballa amb caragoles, i el tercer i més extens i complet és el denominat oracle d'Ifà, en què treballen els babalawos a través de l'orishà orulà, que treballen amb un instrument que té cadena amb cocos anomenat opele o els ikins que són llavors de kola. En estricte sentit, no és coco (agbon) el que utilitza el sistema ioruba tradicional en l'endevinació més elemental, sinó nou de kola (Obi Abata), de 4 vàlvules, el següent oracle efectivament utilitza 16 caragoles i s'anomena Eerindinlogun, i per acabar l'opele també es construeix amb llavors d'Irvingia Gabonensis, així com material de peix Aro (peix-gat).
Extensió
modificaPer extensió, en matemàtiques, filosofia i informàtica, un oracle és qualsevol ent que genera veritats sobre un món real o imaginari, o que pot respondre qüestions correctament. En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle.