Ossètia del Nord - Alània

En els darrers anys de la Unió Soviètica, mentre els moviments nacionalistes van escombrar tot el Caucas, molts intel·lectuals de l'RSSA d'Ossètia del Nord van demanar el renaixement del nom d'Alània, un regne medieval dels alans.

El terme "Alània" es va popularitzar ràpidament a la vida quotidiana osseta a través dels noms de diverses empreses, un canal de televisió, organitzacions polítiques i cíviques, editorial, equip de futbol, etc. El novembre de 1994, el nom "Alània" es va afegir oficialment al títol de la república (República d'Ossètia del Nord–Alània).^[5]

La república està situada al Caucas del Nord. La part nord de la república està situada a la plana de Stàvropol. El 22% del territori de la república està cobert de boscos.

• Superfície: 8,000 kilòmetres quadrats
• Fronteres:
  • Internes: Kabardino-Balkària (O/NO/N), Krai de Stàvropol (N), Txetxènia (NE/E), Ingúixia (E/SE)
  • Internacionals: Geòrgia (incloent Ossètia del Sud; Mtskheta-Mtianeti, Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti i Xida Kartli) (SE/S/SO)
• Punt més alt: Mont Kazbek (5,033 metres (16,512 ft))
• Distància màxima nord-sud: 130 quilometres (81 mi)
• Distància màxima est-oest: 120 quilometres (75 mi)

Tots els rius de la república pertanyen a la conca del riu Tèrek. Els principals rius inclouen:

• Riu Tèrek (~600km)
• Riu Urukh (104km)
• Riu Ardon (101km)
• Riu Kambileyevka (99km)
• Riu Gizeldon (81km)
• Riu Fiagdon
• Riu Sunzha (278km)

 

Totes les muntanyes situades al territori de la república formen part del Caucas. El mont Kazbek és el punt més alt (5.033m), amb el mont Dzhimara el segon més alt (4.780m).

Els recursos naturals inclouen minerals (coure, plata, zinc), fusta, aigüa mineral, energia hidroelèctrica i reserves de petroli i gas sense explotar.

El clima és moderat continental.

• Temperatura mitjana del gener: −5 °C (23 °F)
• Temperatura mitjana del juliol: +24 °C (75 °F)
• Precipitació mitjana anual: 400–700 mil·limetres (16–28 in) a les planes; més de 1,000 mil·limetres (39 in) a la muntanya.

 

El territori d'Ossètia del Nord, una regió agrícola molt fèrtil i part d'una ruta comercial clau a través de les Muntanyes del Caucas, va ser habitat durant milers d'anys per tribus Vainakh. Els avantpassats dels actuals ossetes, els alans, eren un poble de llengua persa, nòmades i bel·licosos, que s'instal·laren al Caucas sobre el s.VII. Dos segles més tard foren convertits al cristianisme per missioners romans d'Orient, i s'establí l'arquebisbat d'Alània Occidental, sota l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble. Alània fou aleshores un regne fort al Caucas, beneficiant-se en gran part de la llegendària Ruta de la Seda fins a la Xina, que passava a través del seu territori. De l'edat mitjana endavant, Alània fou aclaparada per enemics externs i va patir nombroses invasions. Les invasions del mongols i tàtars al s.XIII delmaren la població, que aleshores ja rebia el gentilici d'ossetes. Al segle xvii els kabardins van introduir-hi l'islam. Les incursions del Kanat de Crimea i l'Imperi Otomà forçaren Alània/Ossètia a una aliança amb Rússia el segle xviii.

El 1806 Ossètia era ja la primera gran àrea del Caucas que va restar sota la dominació russa, iniciada amb la fundació de Vladikavkaz com a primer enclavament militar rus. L'arribada dels russos accelerà el desenvolupament de la regió, amb l'establiment d'indústries i la construcció de connexions viàries per a vèncer l'aïllament d'Ossètia. L'anomenada Carretera Militar de Geòrgia, que és encara un enllaç de transport crucial a través de les muntanyes, va ser construïda el 1799. De gran importància fou també la construcció d'una línia de ferrocarril entre Vladikavkaz i Rostov del Don (Rússia). Malgrat la russificació de la cultura tradicional, la millora de les comunicacions va estimular la cultura local: a finals del segle xviii s'imprimien els primers llibres en osset. A meitats del segle xix, Ossètia passava a formar part de la regió russa de Terskaia. Després de la Revolució Russa, Ossètia del Nord formà part de l'efímera República Soviètica de Muntanya (1921). El 7 de juliol de 1924 es convertí en l'óblast autònom d'Ossètia del Nord i, el 5 de desembre de 1936, en la República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord, depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. A la Segona Guerra Mundial, la capital Vladikavkaz resistí l'atac dels nazis i marcà l'extrem oriental de la invasió. El 1944, Ossètia del Nord incorporà el districte de Prigorodni, a la dreta del riu Terek, i que havia format part de l'RSSA de Txetxènia-Ingúixia, a conseqüència de les deportacions massives dels txetxens i Inguixos que Stalin va ordenar de sota l'acusació d'haver col·laborat amb els nazis. Amb el posterior retorn dels exiliats, el conflicte territorial pel districte de Prigorodni s'ha mantingut viu fins a l'actualitat.

La dissolució de la Unió Soviètica va comportar tensions ètniques per als ossetes, que es dividiren entre la República d'Ossètia del Nord-Alània (1991), a la Federació Russa, i Ossètia del Sud, en territori de Geòrgia. El desembre de 1990 Geòrgia va abolir l'autonomia d'Ossètia del Sud, provocant una fugida de població local cap a Ossètia del Nord, accentuant les tensions ètniques amb els ingúixos al districte de Prigorodni. El conflicte a la veïna Txetxènia també ha afectat sovint Ossètia del Nord, com posà de manifest l'assalt de l'escola de Beslan amb més de 300 víctimes civils.

 

En els últims anys, el desenvolupament econòmic d'Ossètia del Nord–Alània ha tingut èxit; els indicadors de desenvolupament social i econòmic de la república entre 2005 i 2007 van revelar un creixement estable de tots els sectors de l'economia i dels principals paràmetres socials. La naturalesa i les condicions climàtiques de la república contribueixen al desenvolupament reeixit de diversos sectors econòmics, cosa que s'afegeix a l'abundància de recursos naturals. El producte regional brut per càpita de la regió el 2006 va ser de 61.000 rubles (2.596 dòlars) i va augmentar un 30% en el període 2005-2007.^[6] El PRB per càpita el 2007 era de 76.455 rubles.^[7] Del 2005 al 2007, el salari mitjà mensual a Ossètia del Nord-Alania es va duplicar, i els ingressos reals en efectiu van augmentar un 42,5 per cent. Pel que fa al creixement salarial mitjà mensual, la República ocupa el primer lloc al nord del Caucas.^[6]

Les prioritats econòmiques del govern regional inclouen el creixement industrial, el desenvolupament de la petita empresa, els balnearis i els centres turístics, i l'enfortiment de la disciplina pressupostària i fiscal.^[8]

Les empreses més grans de la regió inclouen Elektrozinc, Sevkavkazenergo, Pobedit (productor de tungstè i molibdè).^[9]

 

 

Els recursos més estesos són els minerals complexos que contenen zinc i plom. Hi ha dipòsits de pedra calcària, dolomites, marbre i pedra de toc. També hi ha una gran disponibilitat de materials de construcció, com ara argila, sorra i grava. Les reserves locals de jaciments de petroli s'estimen en 10 milions de tones.^[6]

El sector agrícola és variat i especialitzat en el cultiu de blat, blat de moro i gira-sol; horticultura; viticultura; i la cria de bestiar boví i oví.^[10][11]

 

 

 

Malgrat la proximitat a Txetxènia, Ossètia del Nord està fent esforços per desenvolupar la seva indústria turística.^[12] Els projectes d'un programa de desenvolupament balneari, i el turisme s'han implementat amb èxit a la part muntanyosa de la república, segons el cap del govern regional.^[8] Hi ha prop de 3.000 monuments històrics a la República i més de la meitat de la seva àrea està ocupada pel Parc Nacional d'Alània, la Reserva Nacional d'Ossètia del Nord i les reserves de caça.

Hi ha més de 250 fonts terapèutiques, minerals i d'aigua dolça a la república amb reserves diàries estimades de 15.000 metres cúbics. A més de servir de base per als balnearis, aquestes aigües minerals també tenen el potencial de ser embotellades i venudes. Les aigües minerals d'Osseta del Nord són conegudes per les seves qualitats úniques, així com per la seva composició mineral especial.^[11][12]

Pel que fa a la seva infraestructura, Ossètia del Nord-Alània ocupa el segon lloc al Districte Federal Sud i el 10è de la nació.^[6] La república té algunes de les xarxes de telecomunicacions més extenses de la regió del Caucas del Nord i de Rússia. Ocupa el primer lloc pel que fa a les seves instal·lacions de xarxes de telecomunicacions al Districte Federal Sud.

Població: 712.980 ( Cens 2010 )

Esperança de vida: ^[13][14]

La majoria de la població d'Ossètia del Nord són cristians que pertanyen a l'Església Ortodoxa Russa, encara que també hi ha una minoria musulmana que és d'origen osseta.

Segons el cens de 2021,^[15] els ossetes representen el 68,1% de la població de la república. Altres grups inclouen russos (18,9%), ingúixs (3,8%), kumyks (2,8%), armenis (1,8%), georgians (1,0%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys de l'1% del total. població.

A Ossètia del Nord hi ha dues llengües oficials: el rus, que és oficial a tot el territori rus, i l'osseta. L'osseta és una llengua indoeuropea, pertanyent al grup iranià oriental. L'osseta és una de les poques llengües iranianes parlades de manera nativa a Europa. El rus, que actua com a llengua franca a la regió, és una llengua eslava oriental i, com a tal, també pertany a la família indoeuropea, la qual cosa significa que les dues llengües estan relacionades, encara que llunyanament.

Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar 56.900 persones, el 49% de la població d'Ossètia del Nord-Alània s'adhereix a l'Església Ortodoxa Russa, el 10% declara ser creients cristians no afiliats, el 2% són creients cristians ortodoxos que no pertanyen. a esglésies o membres d'organismes ortodoxos no russos. La segona religió més gran és la religió ètnica osseta, anomenada generalment Uatsdin (Уацдин, "La veritable fe"), una religió escita organitzada en moviments com l'Església Atsætæ, que comprèn el 29% de la població. Els musulmans constitueixen el 30% de la població, i els protestants l'1%. A més, l'1 % de la població es declara «espiritual però no religiosa» i el 3 % és atea.

 

Durant el període soviètic, l'alta autoritat a la república es repartia entre tres persones; el primer secretari del Comitè del Partit Comunista d'Ossètia del Nord de la Unió Soviètica (PCUS) (que en realitat tenia la màxima autoritat), el president del Soviet de l'Òblast (poder legislatiu) i el president del Comitè Executiu de la República (poder executiu). Des de 1991, el PCUS va perdre tot el poder i el cap de l'administració de la República, i finalment el governador va ser nomenat/elegit al costat del parlament regional electe.

La Constitució de la República d'Ossètia del Nord-Alania és la llei fonamental de la regió. El Parlament d'Ossètia del Nord-Alania és l'òrgan legislatiu (representatiu) permanent de la república. L'Assemblea Legislativa exerceix la seva autoritat mitjançant l'aprovació de lleis, resolucions i altres actes jurídics i supervisant l'aplicació i l'observança de les lleis i altres actes jurídics aprovats per ella. El màxim òrgan executiu és el Govern de la República, que inclou els òrgans executius territorials com les administracions de districte, els comitès i les comissions que faciliten el desenvolupament i gestionen el dia a dia de la república.

El cap de govern de la República d'Ossètia del Nord-Alània és el cap de la República. L'actual cap de la república és Sergei Meniailo. Taimuraz Mamsurov va succeir a Alexander Dzasokhov com a Cap el 31 de maig de 2005 després del setge de l'escola de Beslan.^[16]

Hi ha sis teatres professionals a Ossètia del Nord–Alània, així com la Filharmònica Estatal Ossètia.

•  
  Carretera Transcaucàsica
•  
  Escultura en honor a Uastirdzhi Uastirdzhi
•  
  Necròpolis prop de l'assentament Dargavs
•  
  Paisatge d'Ossètia del Nord
•  
  Llac mineral al congost del riu Ardon

• Lloc web oficial de la República d'Ossètia del Nord-Alània Arxivat 2008-04-13 a Wayback Machine. (in Russian)
• (arxivat) Lloc web oficial del Parlament de la República d'Ossètia del Nord-Alania (in Russian)