Nihon Tai-Jitsu

Després de l'abolició del feudalisme al Japó per la Restauració Meiji els guerrers samurais, autèntics hereus de la tradició marcial japonesa, esdevingueren obsolets, se'ls prohibia portar espasa i els Bugei de les seves famílies moltes vegades es van perdre totalment. Un d'aquests samurais de nom Sokaku Takeda (1859-1943) es troba a un dels clans més antics i famosos de guerrers. Va començar l'ensenyament de la Daito Ryu a persones alienes al seu clan. Entre els seus alumnes cal destacar Morihei Ueshiba (1883-1969), el que fou posteriorment fundador de l'Aikido i mestre de Minoru Mochizuki. Un estudiant de Ju jutsu i especialista en educació, Jigoro Kano (1860-1938), va sistematitzar, a partir de la unió de tècniques de diversos estils diferents de Ju jutsu i el suport del poderós Dai Nihon Butokukai, una art marcial transformat després en esport, creant el Judo, estès avui en dia per tot el món i considerat un excel·lent mètode no només esportiu, sinó sobretot també educatiu. Jigoro Kano, va observar amb horror que les arts marcials tradicionals ràpidament desapareixien i les seves tècniques desenvolupades al llarg de centenars d'anys es perdrien inexorablement.^[4] Kano va crear un grup d'estudiosos entre els seus alumnes més avantatjats, als que va enviar a practicar amb mestres de major experiència i prestigi de les diferents escoles que encara no s'havien extingit. Un dels alumnes d'aquest grup va ser el prestigiós mestre Minoru Mochizuki (1906-2003), el qual va ser enviat a estudiar amb Morihei Ueshiba, aprenent l'antic art del Daito Ryu, Karate amb Funakoshi, amb Kenjutsu Kobudo i els millors mestres de la seva època. Després de la Segona Guerra Mundial, les arts marcials van ser prohibides al Japó, l'any 1951 Minoru Mochizuki va ser enviat a França a ensenyar Judo i Aikido, ensenyant a més altres arts com el Kendo i el Tai-Jitsu com a part del treball sense armes de l'escola Daito Ryu, formant un grup d'alumnes que Posteriorment divulgaríen els seus ensenyaments. Entre això es trobava un jove, (1931-1962 Jim Alcheik), que es va convertir en un dels seus més fidels estudiants, viatjant al Japó i romanent allà diversos anys una vegada que Minoru Mochizuki va retornar al seu país.^[4]

 

En tornar del Japó Jim Alcheik va fundar la Federació Francesa d'Aikido, Tai-Jitsu i Kendo, però el 1963 Jim Alcheik mor després d'un atemptat a Algèria mentre treballava per a l'Exèrcit francès i un dels seus alumnes destacats, Roland Hernaez (1934 -) s'encarrega de mantenir l'organització del Tai-Jitsu, creant una metodologia d'ensenyament més d'acord amb la mentalitat occidental. Aquesta metodologia va ser Presentada al Japó al mestre Minoru Mochizuki, la que l'autentifica amb el nom de Nihon Tai-Jitsu, certificant amb això l'autèntic origen japonès de les seves tècniques.^[5]

L'uniforme de pràctica emprat en Nihon Tai Jitsu és el keikogi o Taijitsugi, l'art fa servir el sistema de cinturons Kiu/Dan com moltes de les Gendai budo, començant pel cinturó blanc (6è Kiu) i ascendint un groc (5è Kiu), taronja (4t Kiu), verd (3r Kiu), blau (2n Kiu), marró (1r Kiu) i finalment el negre (1r Dan) fins al 10è Dan.

• Graus dels cinturons de colors (Kiu)

Grau	6è Kyu	5è Kyu	4t Kyu	3r Kyu	2n Kyu	1r Kyu
Color	blanc	groc	taronja	verd	blau	marró
Representació

• Graus superiors (Dan)

Grau	1r Dan	2n Dan	3r Dan	4t Dan	5è Dan	6è Dan	7è Dan	8è Dan	9è Dan	10è Dan
Color	Negre amb una ratlla vermella	Negre amb dues ratlles vermelles	Negre amb tres ratlles vermelles	Negre amb quatre ratlles vermelles	Negre amb cinc ratlles vermelles	Negre amb sis ratlles vermelles	Negre amb set ratlles vermelles	Negre amb vuit ratlles vermelles	Negre amb nou ratlles vermelles

Les sèries són 15 grups de Kihon waza (grups de 4 moviments cada un entrenen diferents formes d'esquives, parades, cops, luxacions, projeccions, estrangulacions i immobilitzacions).^[6]

• Robuse
• Kote Gaeshi
• Yuki Chigae
• Tembin Gatame

• Kote Gatame
• Ude Gatame
• Ude Garami
• Yama Arashi

• O Soto Gari
• Muka Daoshi
• Hachi Mawashi
• Ko Soto Gari

• Ippon Seu Nage
• O Goshi
• Tai otoshi
• Shiho Nage

• Hadaka Jime
• Sode guruma Jime
• Kata Ha Jime
• Eri Jime

• Kote Gaeshi Gatame
• Tate Gassho Gatame
• Kote Mawashi Gatame
• Sangaku Gatame

• Kata Ashi Hishigi
• Kata Ashi Hishigi (Variant)
• Hiza Hishigi
• Ashi Dori Garami

Els kates són unes sèries de tècniques encadenades de defensa i atac en diferents direccions contra un o diferents adeversaris, en un combat imaginari. Al Tai Jitsu existeixen 12 kates.

• Tai Jitsu Primer Kata
• Tai Jitsu Segon Kata
• Tai Jitsu Tercer Kata

• Tai Jitsu No Kata Shodan
• Tai Jitsu No Kata Nidan
• Tai Jitsu No Kata Sandan
• Tai Sabaki No Kata
• Tai Jitsu No Kata Yodan
• Ichiban Kihon Kata

• Juni No Kata
• Yori No Kata
• Tai Jitsu No Kata Godan

Com a art de defensa, el Nihon Tai-Jitsu representa una completíssima agrupació de cops, luxacions, projeccions, estrangulacions, que es complementen entre si per aconseguir una defensa efectiva davant de qualsevol intent d'agressió mitjançant cops, agafades, atacs armats o lluita a terra.^[7]

Els seus grups tècnics estan compostos per 24 tècniques de base (agafades de les mans que es defensen per cop, projecció i luxació) i kata (diverses formes de kata individual i amb company).

Organitzativament el Nihon Tai-Jitsu és reglamentat per la Federació Internacional de Nihon Tai-Jitsu amb seu a França.^[8]

• Aikido
• Arts Marcials
• Budo
• Bushido
• Defensa personal
• Japó
• Kata
• Minoru Mochizuki
• Roland Hernaez
• Yoseikan

• Federació Internacional de Nihon Tai-Jitsu
• Nihon Tai-Jitsu Martorell Arxivat 2014-12-18 a Wayback Machine.
• Món Tai Jitsu Arxivat 2010-04-21 a Wayback Machine.
• Pàgina web de Pere Calpe Guinovart: 7 Dan
• Pàgina web del Dojo de José Luis Rivera Bústia 6 Dan Arxivat 2016-01-28 a Wayback Machine.