Nervi vague
desè nervi cranial
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El nervi vague[1] (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge. Neix del bulb raquidi.
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | nervus vagus  |
| Identificadors | |
| MeSH | D014630 |
| TA | A14.2.01.153 |
| FMA | 5731 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.910 |
| EB Online | science/vagus-nerve |
| Termes anatòmics de neuroanatomia | |
| Parells cranials |
|---|
| I – Olfactori |
| II – Òptic |
| III – MOC |
| IV – Patètic |
| V – Trigemin |
| VI – MOE |
| VII – Facial |
| VIII – Vestibulococlear |
| IX – Glossofaringi |
| X – Vague |
| XI – Accessori |
| XII – Hipoglòs |
Els estímuls que transmet no són controlats a voluntat de l'individu, sinó que són controlats pel sistema nerviós autònom, encarregat de mantenir l'homeòstasi de l'organisme. És un dels nervis més llargs del cos humà, i el seu nom prové del llatí vagus, errant (en el sentit de viatger). La mateixa arrel llatina en català també esdevé "vagabund".
Referències
modifica- ↑ Casas i Estivales, Xavier; Mateu i Martínez, Rosa Maria; Noró i Castells, Montserrat; Sánchez i Sáiz, Imma. «N». A: Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, 1991, p. 159. ISBN 84-7592-421-2 [Consulta: 15 novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi vague