Murta de Brabant
La murta de Brabant o Myrica gale és un arbust del gènere de Myrica. És l'única espècie de la família dels Myricaceae present a Europa. El nom del gènere prové del grec: μυρικη (myrike), que significa «fragància», un aspecte dels seus fruits que són molt aromàtiques.[3] A l'edat mitjana, abans la generalització del llúpol, era molt important per a la fabricació de cervesa.[4]
Myrica gale  | |
|---|---|
 Planta femella ♀ | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 64318305 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Myricaceae |
| Gènere | Myrica |
| Espècie | Myrica gale = L.[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Descripció
modificaÉs un arbust que pot atènyer una alçada fins a 2 m amb aspecte de vimetera o salze petit, d'escorça|crosta de to negrós o marró fosc, generalment dioic. Pot canviar de sexe d'un any a l'altre. Les branques són negroses amb disperses glàndules minúscules de color clar. Fulles alterns de 2 a 7 x 0,6 a 2 cm, caduques, més clars al revés, vers la fi de l'estiu obtenen un aspecte cuirós. Els aments tenen forma d'espiga, els masculins són de 15 a 25 mm, oblongs, simples i precoços; flors amb quatre estams, més curts que la bràctea de color castany clar; els aments femenins de 3 a 5 mm, ovoides i precoços; flors verdoses, embolicades per dues bractèoles.
Floreix a la primavera, abans l'aparició de les fulles. És anemòfil. Les drupes de color fosc amb sengles llavors tenen tres punts, són madures al setembre. Es multiplica per la dispersió de llavors o de manera vegetal per estolons.
Les erugues de les papallones Ematurga atomaria, Acronicta euphorbiae i Diacrisia sannio depenen de la Myrica gale per alimentar-se.[6]
Distribució
modificaÉs una planta típica de les landes humids i les vores dels aiguamolls de les planes atlàntiques. A la península Ibèrica és força rara, com que li cal molta humiditat. El terme de Rabanera del Pinar (Castella i Lleó) té un dels enclavaments més meridionals d'Europa de la murta de Brabant,[7] i hi ha estat catalogat com a «espècie d'interès especial».[8]
És una planta amenaçada. L'eutrofització, l'assecament dels aiguamolls o la reforestació de la landa, que li causa massa ombra destrueixen el seu hàbitat. Quasi no se'n troba fora de reserves naturals
Ús
modificaAbans de l'ús generalitat del llúpol, s'utilitzava en la fabricació de cervesa des de més de tres mil anys. Hildegarda de Bingen ja menciona l'espècia als seus escrits el 1179.[9] Recentment, es torna a crear noves cerveses artesanals que reprenen aquesta tradició.[10] En neerlandès la planta es diu gruit (antigament gruut). A la Bruges medieval, els senyors de Gruuthuse (= casa del murta) van poder construir un imperi comercial quan l'any 1200 el comte Balduí I de Flandes li va atorgar el monopoli del negoci del gruut.[11] El seu palau urbà, avui transformat en museu d'història i d'arts aplicades,[12] a la riba d'un canal és un testimoni d'aquesta riquesa i de la importància del comerç de la murta de Brabant, així com la sobrevivença de l'ofici de cerveser en cognoms neerlandesos i (baix) alemanys «Gruter, De Gruyter, Greuter, Grüter».
Els seus olis essencials s'utilitzen sobretot a Dinamarca per fabricar un licor popular porsesnaps (porse és el nom danès de la planta, i snaps = licor),[13] o en la fabricació de perfums. La planta s'utilitzava també en l'adoberia, com a repulsiu d'insectes i els capolls en la tintura de tèxtil per obtenir el color grog.
Referències
modifica- ↑ «Myrica gale L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. [Consulta: 31 agost 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Myrica gale L.». The Plant List 1.1, 2013. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Gledhill, D. The Names of Plants. 4. Cambridge University Press, 2008, p. 267. ISBN 978-0-521-86645-3.
- ↑ Monllor, Neus. «Art Cervesers: de la terra, el millor». Ets el que menges, 10-04-2013. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Thomé, Otto Wilhelm. Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz (pdf). Leipzig: Akademische Verlags-Ges.m.b.H., 1885.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bellmann, Heiko. Der neue Kosmos Schmetterlingsführer (Nou guia de la papallones) (en alemany). Stuttgart: Franck Kosmos Verlag, 2009. ISBN 978-3-440-11965-5.
- ↑ Molina Martín, Carlos (coord.). José Luis Benito Alonso (ed.). Seguimiento y aplicación de medidas de conservación en las poblaciones de Myrica gale en la comarca de Pinares (Burgos y Soria) (en castellà). Junta de Castellà i Lleó, 2009, p. 17. ISBN 978-84-937291-4-1.
- ↑ Guillén, Sandra; Lobato, Lourdes; López, Beatriz; Martí, Ana. Balagué, Jaume. Conservación del Águila imperial ibérica (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-2013.
- ↑ Soltvedt, Eli-Christine. «Ølkrydder i 3000 år (3000 anys d'espècies per fer cervesa)» (en noruec). Universitat de Stavanger, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-09-29. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Bostwick, William; Torras, Meritxell (traductora) «Entra dins del Gruit». The Wall Street Journal Edició Europa, 12-10-2012.
- ↑ De Smet, Joseph «De heren van Gruuthuse» (en neerlandès). West-Vlaanderen, vol. 6nr. 1, 1957, pàg. 4-6.
- ↑ «Gruuthusemuseum» (en neerlandès). Ajuntament de Bruges. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Per una recepta vegeu: «Hjemmelavet Porsesnaps – fordi du kan!» (en danès), 15-03-2012. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
modifica- Fitxa de la fàbrica de cervesa «Gruut» a Gant (Bèlgica), que fàbrica cerveses unícament amb murta de Brabant, sense llúpol.