Moderata Fonte
Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (Venècia, 15 de juny de 1555 - Venècia, 1592), fou una escriptora veneciana. A banda del diàleg protofeminista publicat pòstumament, Il merito delle donne, (1600) pel qual és més coneguda, també va escriure poesia religiosa i romàntica.[1] Alguns detalls sobre la seva vida són coneguts gràcies a la biografia de Giovanni Niccolò Doglioni (1548-1629), el seu oncle, inclòs en els diàlegs.[2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juny 1555 Venècia (Itàlia) |
Mort | 1592 (36/37 anys) Venècia (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poetessa, escriptora, filòsofa |
Nom de ploma | Moderata Fonte Modesta Pozzo |
Biografia
modificaVa néixer el 1555 a la República de Venècia. Modesta Pozzo de Zorzi fou la segona filla de Cicilia i Hieronimo de Pozzo, que van morir a causa de la pesta quan ella només tenia un any. Amb el seu germà Leonardo, va haver d'anar a viure amb la seva àvia materna i el seu segon marit, Prospero Saraceni. Essent encara molt petita, va anar a estudiar al convent de Santa Maria, on aprengué a cantar, a llegir la llengua vernacla i a cosir. Quan va tornar a casa de la seva àvia, el messer Saraceni li va permetre de llegir qualsevol llibre de la seva biblioteca, i va començar ella sola seriosos estudis especialitzats en llatí. També el marit de la seva àvia l'estimulà perquè escrivís des de ben jove.[1]
Com tota dona veneciana de l'època, Fonte aprengué a dissenyar, pintar i tocar el llaüt i el clavicèmbal; a més, com que estava privada de poder assistir a l'escola de gramàtica, li preguntava al seu germà cada dia el que havia après.
Posteriorment Fonte va anar a viure amb la filla del messer Saraceni i el seu marit, que publicaria la biografia de l'autora el 1593, en set pàgines, titulada Vita della Signora Modesta Pozzo de'Zorzi nominata Moderata Fonte. Doglioni l'ajudà en els seus estudis i escrits i finançà el seu primer llibre, Floridoro. En aquesta època començaria a usar el nom de Moderata Fonte. Quan tenia 27 anys, Doglioni li elegí un advocat anomenat Filippo de'Zorzi com a marit i la parella es casà el 15 de febrer de 1583. Durant el matrimoni ella seguí escrivint, cosa estranya en l'època, ja que les dones no acostumaven a poder ecriure un cop casades. Després de deu anys de matrimoni i tres fills, Modesta morí a Venècia durant el part de la seva quarta filla, el 2 de novembre de 1592, amb només 37 anys.
Doglioni la descriu a la seva biografia com una dona extremadament intel·ligent. Fou bona mare i esposa, permeté que les seves filles estudiessin llatí, cantessin i toquessin instruments. Va acabar la seva darrera obra el mateix dia que morí, Il merito delle donne, de manera que va haver de publicar-se pòstumament, el 1600.
Obres
modifica- Tredici Canti del Floridoro… (Venezia: Stamp. de' Rampazetti, 1581)
- Le feste: rappresentatione avanti il serenissimo prencipe di Venetia Nicolo da Ponte il giorno di S. Stefano (1581) (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582)
- Canzon nella morte del serenissimo principe di Venetia Nicolò da Ponte (Venezia: Sigismondo Bordogna, 1585)
- La passione di Christo: descritta in ottava rima (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582)
- La resurrettione di Giesù Christo nostro Signore, che segue alla Santissima Passione, (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1592)
- Il merito delle donne: oue chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli huomini (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1600)
Bibliografia
modifica- Kirkham, Victoria «Creative Partners: The Marriage of Laura Battiferra and Bartolomeo Ammannati» (en anglès). Renaissance Quarterly, 55, 2, 2002, pàg. 498–558. DOI: 10.2307/1262317. ISSN: 0034-4338.
- Carinci, Eleonora «Una lettera autografa inedita di Moderata Fonte (al granduca di Toscana Francesco I)» (en italià). Critica del testo, volum III, 2002, pàg. 1-11.
- Chemello, Adriana. «La donna, il modello, l'immaginario. Moderata Fonte and Lucrezia Marinella». A: Marina Zancan. Nel cerchio della luna : figure di donna in alcuni testi del XVI secolo. 1a ed. Venezia: Marsilio, 1983, p. 95-170. ISBN 88-317-4625-1.
- Cox, Virginia «The Single Self: Feminist Thought and the Marriage Market in Early Modern Venice» (en anglès). Renaissance Quarterly, 48, 3, pàg. 513–581. ISSN: 0034-4338.
- Malpezzi Price, Paola. Moderata Fonte: Women and Life in Sixteenth-century Venice (en anglès). Madison & Teaneck: Fairleigh Dickinson Univ Press, 2003. ISBN 978-0-8386-3998-6.
Traduccions
modifica- Le mérite des Femmes, (francès) traducció i pròleg per Fréderique Verrier, París, Éditions Rue d'Ulm (collection "Versions françaises", 2002.
- The worth of women, (anglès) University of Chicago Press, 1996.
- Das Verdienst der Frauen (alemany) per Daniela Hacke. Múnic: C.H. Beck.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Moderata Fonte (1555-1592)». feminismes.cat.
- ↑ Price, Paola Malpezzi. Moderata Fonte: Women and Life in Sixteenth-century Venice (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 2003. ISBN 978-0-8386-3998-6.
- ↑ Gatell, Rosa Rius «Moderata Fonte y María Zambrano: por cuenta propia» (en castellà). Lectora: revista de dones i textualitat, 0, 9, 2003, pàg. 63–71. ISSN: 2013-9470.
Enllaços externs
modifica- «Associazione Moderata Fonte» (en italià), 2006.
- Cox, Virginia. «Fonte, Moderata (1555-1592)» (en anglès). Italian Women Writers. University of Chicago Library., 2001.