Maria Barbal i Farré

La Maria Barbal va néixer a la petita ciutat de Tremp, al Pallars Jussà, i passà estius a pagès, a casa de la padrina (àvia) a la Vall d'Àssua, al Pirineu del Pallars Sobirà. Estudià dels tres als catorze anys al Colegio de María Inmaculada, de monges claretianes, a la seva ciutat natal.^[7]

Es traslladà a Barcelona el 1964, quan tenia 14 anys, per acabar el batxillerat, un canvi que va viure com una mena de «migració cultural».^[4][8][9] Allí també faria la carrera universitària i s'acabaria assentant. Estudià filologia romànica hispànica a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià el 1971^[1] i exercí la docència a l'ensenyament secundari.^[10]

Va estudiar exclusivament en castellà, per falta d'alternativa degut als temps que corrien, però després de la universitat va aprendre a escriure el català de manera autodidacta.^[7] Més tard, durant el postfranquisme, faria de professora de català a l'entitat Òmnium Cultural.^[11]

Tot i que viu a Barcelona des del 1964,^[1] el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica.^[12][13] La seva primera novel·la, Pedra de tartera (1985), de ple en aquest cosmos i escrit des del punt de vista d'una dona, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors, i va guanyar els premis Joaquim Ruyra (1984) i Joan Crexells (1985).

Pedra de tartera (1985) i les següents novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992, premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de literatura 1993), junt amb el recull de narracions breus La mort de Teresa (1986), s'han passat a anomenar el Cicle del Pallars,^[14] on es retrata el cicle anual i la duresa de la vida a pagès, el patriarcat, la crisi de la societat tradicional de muntanya i la ràpida transformació econòmica que empeny la migració cap a les ciutats, és a dir, el drama del despoblament i l'èxode rural, amb temes com el desarrelament, la memòria sobre la guerra del 1936 a 39 i la repressió com a rerefons.^{[1][4][2][12][15][9][13]} A aquestes obres s'hi poden afegir també les novel·les País íntim (2005, premi Prudenci Bertrana), que torna al cicle,^[16] i A l'amic escocès (2019), que el clou (ara per ara, a 2021).^[17]

Pels volts del 1999, la seva obra comença també a recollir paisatges més urbans, on toca temes com ara l'emigració, a Carrer Bolívia (1999, premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa 2020), la bellesa i la lletjor, la malaltia i la mort, la joventut i la vellesa o el pas del temps, a Bella edat (2003) i Emma (2008), per exemple.^[12][16][13] Emma elabora una història entorn d'un fet real, la crema d'una indigent en un caixer. A la novel·la En la pell de l'altre (2014), ambientat en un Poblenou obrer, parla de la mentida i dibuixa un entramat de relacions amb el context polític i social dels anys 80 i 90, inclòs l'assassinat de la periodista Politkòvskaia, com a rerefons. La seva última novel·la, Tàndem (Premi Josep Pla 2021), ambientada a Sants, reflexiona sobre la felicitat i la capacitat dels protagonistes de carpe diem o aprofitar el dia.^[17][18]

També és autora de narracions breus, com ara La mort de Teresa (1986), Pampallugues (1991, per a públic juvenil i adult),^[4][16] Ulleres de sol (1994), Bari (1998), La pressa del temps (2010) o Cada dia penso en tu (2011), novel·les breus com ara Escrivia cartes al cel (1996), dues novel·les per a infants, Des de la gàbia (1992) i Espaguetti Miu (1995), una obra de teatre, L'helicòpter (2000), que està reescrivint,^[19] i prosa de no-ficció. Ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, com ara, en format regular amb L'Avui (1993), El País (1996), Público (2010-11), i L'Ara (2011), a més de col·laboracions esporàdiques. També ha publicat articles i contes a revistes com ara Serra d'Or, el Catalan Review (North American Catalan Society) o Els Marges, entre altres.^[7]

El 2001, va sortir a la llum el seu projecte personal i reflexiu de 53 proses de no ficció de caràcter patrimonial Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu.^[9][16] La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.^[20]

L'any 2008 es va inaugurar la Biblioteca Pública Maria Barbal, a Tremp, el seu poble natal. El 2022 s'ha itinerat l'exposició "Maria Barbal, de Tremp al Món" organitzada per Òmnium Cultural.

Les obres de Maria Barbal han estat traduïdes a llengües com ara l'alemany, l'aranès (occità), l'asturià, el castellà, l'eslové, el francès, l'hebreu, l'hongarès, l'italià, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el serbi, el suec i el turc, entre d'altres. La més traduïda és Pedra de tartera, però també hi ha un seguit d'altres novel·les que s'han traduït, com ara Mel i metzines, Càmfora, Emma, Bella Edat, País íntim, Carrer Bolívia i Tàndem. A 2021, el castellà és l'idioma en què més s'ha traduït la seva obra, seguit de l'alemany.^[16][21][18]

A continuació, un llistat bibliogràfic de les obres de l'autora.^[7][4][16]

• 1985 — Pedra de tartera^[22] (Barcelona: Laia; Editorial Empúries; Edicions de la Magrana; Grans Èxits S.L.; Editorial Columna, 2015, edició revisada - vegeu més avall; col·lecció La Butxaca d’Edicions 62).
• 1990 — Mel i metzines (Barcelona: La Magrana).
• 1992 — Càmfora (Barcelona: La Magrana).
• 1996 — Escrivia cartes al cel (Barcelona: La Magrana) - novel·la breu.
• 1999 — Carrer Bolívia (Barcelona: Edicions 62).
• 2002 — Cicle de Pallars (Barcelona: La Magrana) - inclou Pedra de tartera, Mel i metzines i Càmfora.
• 2003 — Bella edat (Barcelona: Edicions 62).
• 2005 — País íntim (Barcelona: Columna).
• 2008 — Emma (Barcelona: Columna).
• 2014 — En la pell de l'altre ^[23] (Barcelona: Columna).
• 2015 — Pedra de tartera^[24] (Barcelona: Columna), edició revisada per l'autora i commemorativa dels 30 anys de l'obra, acompanyada del llibre Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal.
• 2019 — A l'amic escocès (Barcelona: Columna).
• 2021 – Tàndem^[25] (Barcelona: Destino).
• 2022 - Al llac ^[26](Barcelona: Columna)

• 2001 Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu (Barcelona: Edicions 62).

• 1986 La mort de Teresa (Barcelona: Empúries, 1986).
• 1991 Pampallugues (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
• 1994 Ulleres de sol (Barcelona: La Magrana, 1994; Edicions 62, 1995) - recull de cinc petites novel·les, tènuement entrellaçades.^[27]
• 1998 Bari (Barcelona: La Magrana, 1998).
• 2010 La pressa del temps (Barcelona, Columna, 2010).
• 2011 Cada dia penso en tu^[28]
• 2023 Tots els contes (Barcelona: Edicions 62). Recull de contes.^[29]

• 1992 Des de la gàbia (Barcelona: Edelvives, 1992) - novel·la.
• 1995 Espaguetti Miu (Barcelona: La Magrana, 1995; Barcanova, 2008) - novel·la.
• 2022 La terra dels núvols - àlbum il·lustrat

• 2000 L'helicòpter (Barcelona: Edicions 62).

De la novel·la Pedra de tartera de la Maria Barbal, se n'han fet dues adaptacions com a obres de teatre, una de les quals també ha estat traduïda i representada en alemany.^[7]

A part dels nombrosos premis per a obres individuals, la seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 2001, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el 2009, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català el 2010, el Premi Culturàlia de la ciutat de Tàrrega el 2019, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2021 per Òmnium Cultural pels seus 35 anys d'ofici i que l'autora recull a Tremp, «pel seu exprés desig».^[30][9][7] També va rebre la menció d'Escriptor català de l'any per la North American Catalan Society el 2009^[13] i ser escollida com a «Escriptor català de l'any» el 2015, de resultes del qual va anar de gira pels Estats Units.^[31][32]

Aquí una llista:

Per obres individuals^[4][1]

• 1984 Joaquim Ruyra per Pedra de tartera
• 1985 Joan Crexells per Pedra de tartera
• 1986 Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove per Pedra de tartera
• 1992 Premi de la Crítica de narrativa catalana per Càmfora
• 1993 Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa per Càmfora
• 1993 Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la Càmfora
• 2000 Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa per Carrer Bolívia
• 2005 Prudenci Bertrana per País íntim
• 2021 Premi Josep Pla de narrativa per Tàndem ^[33][34]

Per la seva trajectòria^[1][4]

• 2001 Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria
• 2009 Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per la seva trajectòria
• 2009 menció d'«Escriptor català de l'any» per la North American Catalan Society.^[13]
• 2010 Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català

• 2015 «Escriptor català de l'any» de la North American Catalan Society.^[31]

• 2019 Premi Culturàlia de la ciutat de Tàrrega^[7]
• 2021 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes^[30]

Per saber-ne més sobre l'autora i la seva obra:

• «Maria Barbal. 53a Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tremp, Espai cultural La Lira», llibret de l'espectacle de lliurament, amb guió de Queralt Riera i direcció artística d’Israel Solà, Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Tremp, juny del 2021, 88 pàgines.
• etc. - vegeu també enllaços externs.

• Migració
• Èxode rural
• Guerra Civil Espanyola
• Franquisme
• La vida de les dones

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• LletrA. «Maria Barbal i Farré». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• «Maria Barbal i Farré». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• «Maria Barbal. 53a Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tremp, Espai cultural La Lira», llibret de l'acte, Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Tremp, juny del 2021, 88 pàgines.
• Biblioteca de Catalunya - Fons i col·leccions: Barbal, Maria