Ludwig Thuille
Andreas Ludwig Wilhelm Maria Thuille, conegut com a Ludwig Thuille (Bolzano, 30 de novembre de 1861 - Múnic, 5 de febrer de 1907) fou un compositor austríac.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 novembre 1861 Bozen (Itàlia) |
Mort | 5 febrer 1907 (45 anys) Múnic (Alemanya) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Waldfriedhof de Munic |
Formació | Musikhochschule de Munic |
Activitat | |
Ocupació | compositor, teòric musical, pedagog musical, musicòleg, catedràtic |
Ocupador | Musikhochschule de Munic |
Gènere | Òpera i simfonia |
Professors | Josef Rheinberger |
Alumnes | Hermann Wolfgang von Waltershausen, Rudolf von Ficker, Hermann Abendroth, Ernest Bloch, Walter Braunfels, Walter Courvoisier, Rudi Stephan i Klaus Pringsheim |
Thuille va néixer en una família originària de Savoia, encara que es va traslladar al sud del Tirol, on va néixer Ludwig a Bolzano, ciutat austríaca fins al 1919. Entre 1877 i 1879 va estudiar amb el pianista i compositor Joseph Pembaur d'Innsbruck, Josef Rheinberger i Karl Bärmann, director de l'escola de música de Múnic (1879 - 1882), on el 1883 va començar a ensenyar.
Cinc anys més tard, va obtenir la càtedra de piano i harmonia. Amic de Richard Strauss, va tenir molts deixebles que més tard tingueren molta fama tan com a compositors o com a pianistes.
En col·laboració amb Rudolf Louis va escriure una Harmonielehre que trencà amb totes les antigues tradicions (2a edició Stuttgart, 1908), i que fou posta en forma abreviada per Louis amb el títol de Grundriss der Harmonielehre (Stuttgart, 1908).[1]
Va morir als 45 anys d'un atac cardíac.[2]
Com a compositor ocupen en la seva abundant obra un lloc distingit.
Llista d'alumnes
modifica Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Atherton Percy Lee
- Joseph Pembaur (junior),[3]
- Heinrich Kaspar Schmid,[4]
- Ernst Boehe,[5]
- Walter Courvoisier,
- Richard Wetz,
- Julius Weismann,
- Ernest Bloch,[6]
- Walter Braunfels,
- August Reuß,
- Franz Mikorey,
- Josef Pembaur (el fill del seu mestre),
- Clemens von Franckenstein,
- Fritz Cortolezis,
- Edgar Istel,
- Hermann Wolfgang Von Waltershausen,
- Hermann Abendroth,
- Paul Von Klenau,
- Rudolf Ficker,
- Hanns Oscar Rohr,
- August Reuß,[3]
- Rudi Stephan,
- José Lassalle,
- Richard Wetz,
- Joseph Suder i
- Otto Jochum.[7]
- Bernhard Oskar von Riesemann (1880-1934),[4]
- Rudolf Siegel,[8]
- Ludwig Landshoff.
Referències
modifica- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 31. (ISBN|84-239-4531-6)
- ↑ «diverdi.com».
- ↑ 3,0 3,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III. (ISBN|84-7291-226-4)
- ↑ 4,0 4,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1352. (ISBN|84-239-4508-1)
- ↑ «hagaselamusica.com». Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1337. (ISBN 84-7291-226-4)
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 709 (ISBN 84-239-4561-8)