Llengües oguz
(S'ha redirigit des de: Llengües oghuz)
Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses. El terme oguz (del turc oğuz, 'tribu') es refereix als pobles que, a partir de l'Àsia central, on encara romanen, es van estendre a l'Orient Mitjà amb l'Imperi Seljúcida i van donar lloc més tard als turcs otomans, amb què van arribar fins als Balcans.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | oghu1243 |
Turc
Gagaús
Turc àzeri
Llengües turqueses de l'Iran
Turcman
Salar
La taula següent es basa en la classificació de Lars Johanson (1998) per a aquesta família lingüística:[1]
Més a l'est, la llengua salar és parlada per unes 70.000 persones a la Xina. L'extinta llengua dels petxenegs era probablement oguz, però està poc estudiada i és difícil de classificar-la dins les branques oguz.Prototurquès Turquès oguz Oguz occidental Oguz oriental Oguz meridional
L'idioma tàtar de Crimea és del grup kiptxak però ha estat fortament influït per les llengües oguz.
Parlants
modifica| Llengua | Parlants | Territori |
| Turc | 88 milions | Turquia, 72 milions; Balcans, 2,5 milions; Xipre, 265.000; Rússia, 800.000; Alemanya, 4,5 milions;
altres països d'Europa, 4 milions |
| Gagaús | 250.000 | Moldàvia, 170.000; Balcans, 30.000; Ucraïna, 20.000; Bulgària, 10.000 |
| Àzeri | 31 milions | Iran, 18 milions; Azerbaidjan, 9 milions; Turquia, 800.000; Rússia, 622.000; Geòrgia, 290.000; |
| Turcman | 8 milions | Turkmenistan, 6,1 milions; Iran, 2 milions; Afganistan, 900.000; Uzbekistan, 250.000 |
| Turc de Khorasan | 1.400.000 | Iran (Khorasan) |
| Qaixqai | 1,5 milions | Iran (províncies de Fars i Khuzestan) |
| Aynallu | 7.000 | Iran (províncies de Markazi, Ardabil i Zanjan) |
| Afxar | 300.000 | Afganistan (Kabul, Herat), Iran nord-oriental |
| Salar | 140.000 | República Popular de la Xina (Qinghai i Gansu) |
| Total | ~149.000.000 |
Caràcters distintius
modifica- Ensordiment de les consonants oclusives davant les vocals anteriors (per exemple gör- < kör- 'veure')
- Pèrdua de q/ɣ després de ɯ/o (per exemple quru < quruq 'sec', sarɯ < sarɯɣ 'groc')
- Canvi en la forma del participi, de -gan- a -an-
Comparació lèxica
modificaEls numerals en les diferents llengües turqueses oguz són els següents:[2]
| NOMBRE | Occidental | Oriental | Meridional | PROTO- | Khalaj
(argu) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Turc | Gagaús | Àzeri | Turcman | Qaixqai | |||
| '1' | bir bir |
bir | bir | bir | biːɹ | *bi(ː)r | biː |
| '2' | iki iki |
iki | iki | iki | ɪˀkkʰe | *ik(k)i ik(k)i |
ækki |
| '3' | ytʃ üç |
ytʃ | ytʃ | ytʃ | ʏtʃ/ɪːtʃ | *ytʃ *üč |
yʃ |
| '4' | dœrt dört |
dørt | dørt | dœːrt | dørd̥ | *dørt *dört |
tœːɾt |
| '5' | beʃ beş |
beʃ | beʃ | bæːʃ | bɪeːʃ | *beʃ *beš |
beːʃ |
| '6' | altɯ altı |
ɑltɨ | altɯ | ɑltɨ | ˀɑltoᶷ | *altɯ *altı |
alta |
| '7' | jedi yedi |
jedi | jeddi | jedi | jeˀdde | *jeddi *yeddi |
jeːtti |
| '8' | sekiz sekiz |
segiz | sækkiz | θekið | sækkʰɪz̥ | *sekkiz *segiz |
sækkiz |
| '9' | dokuz dokuz |
dokuz | dogguz | dɔquð | doqqoᶷz̥ | *toqquz *toqquz |
toqquz |
| '10' | on on |
on | on | ɔːn | ᶷon | *on *on |
oːn |
Referències
modifica- ↑ Lars Johanson (1998), The History of Turkic.
- ↑ «Els numerals en les llengües turqueses». Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 3 setembre 2017].
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||