Limfòcit

Un limfòcit és una varietat de leucòcit agranular que es caracteritza morfològicament per tenir un nucli arrodonit al voltant del qual amb prou feines pot veure's -mitjançant microscopia- el citoplasma, car és molt petit.^[1] Conté, com a conseqüència, escassos orgànuls, però conté molts ribosomes en estat lliure.

Els limfòcits no són distingibles els uns dels altres a través de la seva forma, sinó que solen distingir-se gràcies a uns marcadors superficials presents en el seu citoplasma. Així distingim entre:

• Limfòcits B (o cèl·lules B). Suposen el 15% del total, i adquireixen la seva immunocompetència en la medul·la òssia, o bé en la borsa de Fabrizio en el cas d'aus. La seva finalitat és formar part en la immunitat humoral, és a dir, aquella que està ocasionada per anticossos. Al contacte amb l'antigen, pot convertir-se bé en cèl·lula efectora (plasmòcits), o bé en cèl·lules de memòria, les quals estaran disposades davant una segona exposició de l'organisme a aquest antigen.
• Limfòcits T (o cèl·lules T). Que suposen el 85% del total i adquireixen la seva immunocompetència en el tim. La seva finalitat és la immunitat cel·lular, és a dir, aquella que està ocasionada per cèl·lules. Al seu contacte amb l'antigen poden ser cèl·lules de memòria o bé cèl·lules efectores. Les cèl·lules efectores responen a tres tipus.
  • Limfòcits Tc. Citotòxics. CD8, que maten a les cèl·lules estranyes o infectades per virus.
  • Limfòcits Th. CD4, que són aquells que serveixen d'ajuda (helpers) per a produir una resposta immunitària.
  • Limfòcits Ts. CD4, que són aquells que reprimeixen aquesta resposta immunitària davant antígens propis.
• Cèl·lules nul·les. Només suposen el 5% i no contenen marcadors. Maten cèl·lules alterades pels virus i, a més originen elements formis de la sang. En realitat no se'ls sol considerar limfòcits, malgrat que tenen una forma semblant.