La Vaur
La Vaur (en occità La Vaur [la ˈβaw]; en francès Lavaur [lavɔʀ]) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.[1] L'any 1999 tenia 8.537 habitants.
| |||||
| Tipus | comuna de França  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Tarn | ||||
| Districte | Districte de Castres | ||||
| Cantó | cantó de La Vaur | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 10.830 (2021) (172,37 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Tolosa de Llenguadoc unitat urbana de La Vaur | ||||
| Superfície | 62,83 km² | ||||
| Banyat per | Agout | ||||
| Altitud | 141 m-105 m-274 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Bernard Carayon | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 81500 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | ville-lavaur.fr | ||||
| |||||
Geografia
modificaSe situa a la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est de Tolosa, al sud de Galhac i a l'oest de Castres. Als seus habitants se'ls aplica el gentilici vaurés -esa en occità i Vauréen -éenne en francès. La superfície de la comuna és de 6283 hectàrees; la seva altitud varia des de 105 a274metres.[2]
Demografia
modifica
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història
modificaA la primeria del segle xii, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.
L'any 1181, es produeix el setge de La Vaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.
La Vaur va ser assetjada per Simó de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llençà a un pou i ordenà als croats de fer-hi punteria amb rocs.[4][5] El seu germà Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.
L'any 1213, Pere I, procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal al concili de La Vaur, convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncer Innocenci III —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.
El 1892 es va fundar el comitè de la Unió de Dones de França (Creu Roja),[6] després a partir de 1913 el comitè de la Societat de Socors per als ferits militars (Croix-Red).
Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats ferits eren atesos a l'hospici o a l'escola superior de nois de la rue de la Mairie, transformada en un hospital voluntari i després complementari.[7][8]
Monuments i llocs d'interès
modifica- La Catedral Saint-Alain i el seu Jacquemart
- Els jardins del bisbat
- L'església Sant-Francesc
- La Torre de les Rondes
Fills il·lustres
modifica- Jacques Féréol Mazas (1782-1849) violinista, compositor i pedagog musical.
Agermanaments
modificaReferències
modifica- ↑ «Site officiel de la ville de Lavaur». [Consulta: 11 maig 2021]..
- ↑ «géographique des communes, publié par l'Institut national de l'information géographique et forestière.». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Population en historique depuis 1968, INSEE
- ↑ «The Local Area around ourTarn Gite close to: Lavaur, Toulouse, Castres, Albi, Gaillac, Nalanda Buddhist Monastery, Vajrayogini Buddhist Institute, Cordes-sur-Ciel». Arxivat de l'original el 2010-03-01. [Consulta: 30 abril 2010].
- ↑ «Languedoc (Traditional province, France)». www.crwflags.com. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Union des Femmes de France. «Bulletin Union des Femmes de France», 1892..
- ↑ Ysec éditions. Hôpitaux militaires dans la guerre 1914-1918 (en français), 2016. ISBN 9782846731379.
- ↑ Société de Secours aux Blessés Militaires. «Bulletin Société de Secours aux Blessés Militaires», 1931..