Kazakhs

Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.^[1] Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Jotxi, fill de Genguis Kan. Un dels seus fills fou Xiban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels kans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, kans de Bukharà i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs.

Kazakhs

Tipus	ètnia
Població total	16.000.000 (2021)
Llengua	kazakh i rus
Religió	islam
Part de	pobles turquesos
Geografia
Estat	Kazakhstan
Regions amb poblacions significatives
La majoria al Kazakhstan, també a la Xina, Uzbekistan, Rússia i altres països.

El terme kazak (kazakh) apareix per primer cop al segle xiv en el sentit d'independent o rodamón. Al segle xv, el nom kazak designava els territoris timúrides als pretendents al tron, en oposició als sobirans legítims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; també es va començar a aplicar a grups nòmades que se separaven del seu senyor i parents, i entraven en conflicte amb l'estat; més tard, kazak va agafar el sentit de 'nòmada' en oposició als sedentaris (sart) a l'Àsia central. Va esdevenir una denominació política per acabar sent una designació ètnica aplicada a grups tribals de la confederació uzbek que havien abandonat Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a allò que avui dia és el Kazakhstan; foren el nucli de la població del territori, però es van barrejar amb els turcs i mongols locals.

El kan Kasim (1509-1518) fou especialment poderós. Tot i algunes derrotes infligides al segle xvi pels mongols en aliança amb els uzbeks, els kazakhs van mantenir un important estat nòmada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que, en temps del kan de Transoxiana Abd Allah ibn Iskandar, va poder fer encara algunes incursions i, fins i tot, ocupar la població de Taixkent. Les ciutats de Taixkent i Fergana van estar en les seves mans, especialment la primera, però a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (Khokand) es va independitzar durant aquell segle. La divisió en tres hordes es va consolidar al llarg del segle xvii i era una realitat al final, encara que només hi havia un kan.

El kan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a kan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant.^[2] El 1694, va rebre una ambaixada russa a la ciutat de Turkestan (o Turkistan) i el 1698 una ambaixada calmuc. Al segle següent, el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a djuz, que vol dir 'cent'). L'horda principal (ulus djuz) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (kishi djuz) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (orta djuz) ocupava la part central.

Les lluites amb els calmucs van forçar les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a Rússia. Les negociacions per la submissió de les tres hordes a Rússia el 1717 van fracassar. El 1723, els calmucs van ocupar Sayram, Taixkent i Turkestan. Per un temps, el kan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobirà per les altres dues hordes i l'acord fou segellat amb el sacrifici d'un cavall blanc, però la divisió efectiva va persistir. El 1730, el kan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel qual es va declarar, junt amb el seu poble, com a subjecte de Rússia, que de fet només va tenir efecte a la part nord. El 1740, el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i després al segle xix. El 1799, Taixkent va passar al kanat de Kokand. El 1801, una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del riu Ural (Yaik) fins al Volga, sota la direcció de Bukey o Bukei (Buqei o Bokei), i van formar l'Horda de Bukey (anomenada pels russos Horda Interior). L'horda va existir fins al 1845, quan el càrrec de kan fou abolit i l'administració encarregada a un consell provisional d'oficials russos.^[3]

Fins al 1847, quan els russos es van establir sòlidament al Sirdarià, no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa en el govern de Sibèria i l'occidental en el govern d'Orenburg. Es van dictar el 1822 i el 1868 reglaments per al govern dels kazakhs. Fins i tot, després de l'abolició del títol de kan dels kazakhs el 1824, els descendents de Genguis Kan van constituir una noblesa i una aristocràcia local (anomenada pels kazakhs ak süyek, que vol dir 'os blanc'), que exercia una considerable influència, però la seva autoritat havia estat destruïda per les disposicions del govern rus. Una rebel·lió kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Sibèria i Orenburg des del 1842 a les muntanyes d'Ala Taw fins al 1847; altres revoltes es van produir fins al 1873, instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germà d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germà publicada a Taixkent el 1889. En el segle xix, els uzbeks de Khivà i Khokand van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest procés.

Per evitar la confusió dels kazaks turcs amb els kosaks eslaus (cosacs), el nom dels quals té el mateix origen (però en la pronunciació polonesa i ucraïnesa), els primers foren anomenats kirguís fins al 1924, mentre que els verdaders kirguís foren anomenats kara kirguís.

El 1867, es va formar el govern general del Turquestan (Turquestan rus) i el 1882 el govern de les Estepes. Semireche va formar part, inicialment, del segon govern, però després va passar al primer. El 1920, els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una aliança (anomenada Unió Kazakh-Oirat), que va tenir una curta vida. El 26 d'agost del 1920, es creava la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (anomenada per la població el Kazakhstan) dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa. El 15 de juny del 1925, fou rebatejada República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, sempre dins la RFSS Russa. El 5 de desembre del 1936 fou elevada a República Socialista Soviètica Kazakh.