Jocs Pítics
Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
| Tipus | festivitat religiosa  |
|---|---|
| Localització i dates | |
| Localització |
plana Crissea (Delfos) Delfos (Delfi) |
| Estat | Grècia |
| Freqüència | quadriennal |
Es disputaven en honor del déu Apol·lo, deu de la música i de la llum, dos anys abans i dos anys després dels jocs Olímpics, intercalats entre els jocs Nemeus i els jocs Ístmics. Es van fundar al voltant del segle vi aC, i, a diferència dels olímpics, també comprenien competicions de música i poesia. En un principi, van ser un seguit de competicions culturals (música i poesia) celebrades cada 8 anys, però se li van anar afegint les competicions esportives i es va acabar celebrant cada 4 anys. L'any 582 aC va ser la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia, els va iniciar Apol·lo, després de matar el drac serp Pitó i establir l'oracle a Delfos. Eren uns Jocs Fúnebres, perquè Apol·lo els va celebrar quan va enterrar els ossos de Pitó en una marmita a dins del seu temple.[1][2]
Una variant diu que Apol·lo va anar a la vall del Tempe, a Tessàlia, enviat per Zeus per purificar-se per la mort de Pitó, i quan va tornar a Delfos es va apoderar de l'oracle portant una corona de llorer de Tempe i una branca del mateix arbre a la ma dreta. Pes això als vencedors dels Jocs Pítics se'ls premiava amb una corona de llorer.[3] Pausànias relaciona el premi del llorer, amb el relat mític d'Apol·lo i Dafne.[4] Pausànias també dona una altra alternativa per la fundació dels Jocs Pítics: diu que els va instaurar Diomedes quan tornava de la Guerra de Troia.[5]
Segons la Crònica de Paros, l'any 590 aC els Anficcions van donar premis en metàlic als vencedors amb el botí que avien aconseguit amb la conquesta de Crissa, però a partir del 582 aC el premi era la corona de llorer.[6]
La treva sagrada
modificaAbans de l'inici dels Jocs els heralds i els teors recorrien Grècia per proclamar la treva sagrada, per permetre que tothom pogués assistir als Jocs amb immunitat, fins i tot en temps de guerra. Si una ciutat no volia sotmetre's a aquesta norma no podia participar als Jocs, i si violava la treva, se li imposaven fortes multes i s'expulsava als seus participants.[7]
La competició
modificaEls Jocs duraven diversos dies. Es començava oferint sacrificis i celebrant processons, amb els teors, els sacerdots i els participants, que anaven fins a l'altar d'Apol·lo per oferir una hecatombe i després se celebrava un banquet. També se celebrara una representació, un drama sagrat, que escenificava la lluita entre Apol·lo i el monstre Pitó.[8]
Més tard se celebraven els concursos musicals al teatre, els poemes es recitaven acompanyats amb la cítara, i sonava una música de flauta que commemorava les cinc fases de la llluita contra el dragó.[9] A continuació se celebraven els concursos de poesia i es realitzaven representacions de tragèdies i espectacles de dansa. També es van instaurar competicions musicals d'interpretació de cítara, sense cant.[10] Segons Plini el Vell, també es van celebrar concursos de pintors.[11]
Després de les competicions musicals se celebraven les competicions esportives:[12] les competicions a l'estadi,[13] la carrera llarga (el dòlic,[14] aproximadament 4.800 metres), la carrera doble (diaule, de dos estadis),[15] el pancraci, lluita,[16] el pugilat,[17] la carrera amb armes,[18] el pentatló, on cada atleta es presentava a las proves de carrera, salt de longitud, lluita, llançament de disc i de javelina.[19]
Després de les competicions gimnàstiques es celebraven els concursos hípics:[20] les carrers de cavalls, de carros amb quatre cavalls (quadrigues) i amb dos cavalls (bigues). Es disputaven a l'hipòdrom de la plana, no gaire lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original. El primer vencedor d'aquestes competicions va ser Clístenes de Sició.[21]
Referències
modifica- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, I, 445
- ↑ Gai Juli Higí. Fabularum Liber, 145
- ↑ Claudi Elià. Història vària, III, 1
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 7, 8
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 32, 2
- ↑ Crònica de Paros. A, 37-38
- ↑ Buono-Core, Raúl «La neutralidad y la tregua sagrada en Grecia: ¿actos diplomáticos?». Limes, 19, 2007, pàg. 155-158.
- ↑ Comesaña López, Ana Maria. Estudio sobre la fiesta y el culto griegos en las Vidas paralelas de Plutarco: tesis doctoral. Murcia: Universitat de Múrcia, 2016, p. 231-232.
- ↑ Estrabó. Geografia, IX, 3, 10
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 7, 7
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXV, 35
- ↑ Plutarc. Xerrades de sobretaula, II, 4
- ↑ Píndar. Pítiques, XI
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 7, 5
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 16, 4
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 4, 6
- ↑ Píndar. Pítiques, VIII
- ↑ Píndar. Pítiques, IX
- ↑ «pentathlon». Ancient sports. Perseus. tufts. edu. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Sòfocles. Electra, 690
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 7, 6
Bibliografia
modifica- Píndar. Odes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1959. ISBN 8472255786 [Consulta: 9 juliol 2014].