Joan Reventós i Carner

Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era net de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació2019^{[cal citació]} en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.^[1]

Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona de 1986 a 1995. Ha estat president de la Comissió d'Afers Exteriors i de la Comissió d'Autonomies i Administració Territorial del Senat d'Espanya.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.

• Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939. Barcelona: Editorial El pi de les tres branques, 1974
• Amb un altre nom. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Col·lecció El Balancí)
• Un sol combat. Barcelona: Ediciones Grijalbo, 1986 (Col·lecció/80)
• Petjades. Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1989.
• Missió a París. Memòries d'un ambaixador. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Col·lecció Biografies i Memòries)
• Noves Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1993.
• Novíssimes semblances. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2000
• Amics, companys i mestres. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2006
• Tal com ho vaig viure [1927-1958]. Fundació Rafael Campalans. Barcelona - Desembre 2009.

Joan Reventós escrivia poesia sota el pseudònim de Pere Oliva.

• El Delta (1967)
• Serà quan comencin a daurar-se les fulles (1988)
• Els àngels no saben vetllar els morts (1996)
• Os anjos não sabem velar os mortos. Editorial Paralaxe Editora. São Paulo - Agost 2008. Edició bilingüe.

• Biografia a la pàgina web del Parlament de Catalunya
• (castellà) Fitxa de Joan Reventós al Congrés dels Diputats
• (castellà) Fitxa del Senat