Jaume Sarroca
Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  Corona d'Aragó |
| Mort | 1289 |
| Bisbe d'Osca | |
| 9 novembre 1274 – 1289 ← García Pérez de Zuazo – Martín López de Azlor → Diòcesi: bisbat d'Osca | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1275–), prevere |
| Consagració | 15 gener 1275, Bernat d'Olivella |
| Família | |
| Pares | Jaume el Conqueridor i Elvira Sarroca |
| Germans | Pere del Rei |
És el germà de Pere Sarroca (anomenat Pere del Rei). Potser fill natural del rei Jaume I d'Aragó i d'Elvira Sarroca.
Es crià a la cort reial. El 1260 fou rector d'Albalat[1] i el 1267 canonge sagristà de Lleida. El 1269 participà amb galera pròpia a l'estol reial en Croada de Jaume I. El 1273 fou consagrat Bisbe d'Osca, deixant la sagristia de Lleida al seu germà Pere Sarroca.[2]
El 1274 fou un dels signataris del codicil del testament reial de Jaume I d'Aragó, acompanyant-lo des de Xàtiva fins a València. El nou rei Pere III d'Aragó "el Gran" l'acusà de retenir objectes del difunt Jaume I i li confiscà els béns. També s'enemistà amb Pero Martinez d'Artesona, el Justícia d'Aragó, que l'arribà a excomunicar. El 1285, durant la Croada contra la Corona d'Aragó, retornà al servei del rei Pere III d'Aragó "el Gran", restant amb ell fins a la seva mort. El 1286 coronà a Saragossa el nou rei Alfons III d'Aragó "el Benigne". En Jaume Sarroca fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, en un sepulcre d'alabastre.[2]
Obra
modificaAlguns estudis l'assenyalen com a redactor del Llibre dels fets.
Referències
modifica- ↑ «Los Pere de Rege en la ribera del Cinca» (en castellà). La voz del Bajo Cinca, 09-07-2009 [Consulta: 29 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Jaume Sarroca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
modifica- José Trenchs Odena: "Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I"