Hipona

Era en una badia o golf que portava el seu nom (llatí: Hipponensis Sinus, avui golf de Bona o Annaba) en un promontori anomenat Hippi Promuntorium (grec antic: Ἵππου ἄκρα, Híppou ákra, modern Ras al-Hamrah). La ciutat tenia al sud la de Tipasa a uns 70 km, i ambdues ciutats van emetre moneda en comú. Aquestes manedes tenien el cap del déu Baal, i al darrere el ceptre i una estrella, el cap de la deessa Astarte, i al darrere un creixent, o el cap del déu Melcart, i al darrere una estrella.

Els romans la van convertir en colònia. Era una ciutat important fins que el 428 els vàndals i els alans es van unir sota Genseric, que va traslladar tot el seu poble, uns 20.000 guerrers, a Tarifa^[2] i va creuar d'Hispània a Mauretània sense oposició, i arribant a Numídia on amb l'ajut dels amazics i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) van arraconar Bonifaci a Hippo Regius el 430, on va quedar assetjat resistint 14 mesos i finalment en 431 va intentar una batalla decisiva en la què els vàndals el van derrotar.^[1] Es coneixen set bisbes d'Hipona, entre ells Teògenes d'Hipona^[3] i Fidenci,^[4] els dos màrtirs, així com Lleonci Valeri, que va ordenar sacerdot a Agustí, i el mateix Agustí, en temps del qual hi havia almenys tres monestirs a més del monestir del bisbe. A la ciutat s'hi van celebrar tres concilis.^[5]

Els àrabs la van reconstruir al segle vii. A uns 3 km es va fundar Beleb al-Anab. Carles V la va ocupar durant uns anys al segle xvi, però va ser evacuada el 1541 i va quedar sota sobirania otomana. Els francesos la van ocupar el 1832 i la van anomenar Bône (Bona). Avui s'anomena Annaba.^[6]