Hemeròdrom

«Hemeroscop» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Hemeroscopèon».

Hemeròdrom o Hemeròscop (en grec antic ἡμεροδρόμοι, «corredors» o ἡμεροσκόπος «guaita diürn», en plural llatí Hemerodromi, Hemeroscopi) era el nom dels missatgers als diversos estats grecs entrenats per poder mantenir-se corrent durant tot un dia, i sovint portaven les notícies dels esdeveniments principals, segons Heròdot i Plutarc.

Hemeròdrom

Tipus d'ocupació	professió històrica

Els grecs no tenien sistema postal ni gaires vies, i els hemeròdroms estaven entrenats per recórrer grans distàncies corrent o caminant en un curt espai de temps. En temps de perill quedaven estacionats en altures des d'on podien observar certs territoris i després portar notícia del que passava a la seva base, i per això s'anomenaven també ἡμεροσκόποι (sentinelles de dia).

Titus Livi aclareix que eren anomenats indiferentment hemeròdroms o hemeròscops, i se sap que també es deien δρομοκήρυκες («Dromokérykes», «els qui corren»).^[1]

Un hemeròdrom famós va ser Filípides, qui, segons la llegenda, després de la victòria a la batalla de Marató va anar a informar a Atenes i quan va arribar va morir pel cansament.^[2]