Hélène-Louise Demars
Hélène-Louise Demars (1736 - 21 d'octubre de 1778) fou una compositora i professora de música francesa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1736  |
| Mort | 21 octubre 1778 (41/42 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora |
| Gènere | Música barroca francesa |
| Moviment | Música clàssica i música barroca |
| Família | |
| Pare | Jean-Odéo Demars |
Demars va escriure diverses cantates dedicades a nobles com Mademoiselle de Soubise, de la família Rohan, i Madame La Marquise de Villeroy. Va ser professora de diversos instruments com el clavicèmbal i el violí.[1][2]
Primers anys de vida
modificaDemars va néixer l'any 1736 a França, probablement a París. El seu pare, Jean-Odéo Demars[3] fou un músic que prestava els seus serveis a dues esglésies de París. Després de la mort del pare el 1756, Hélène-Louise va viure amb la seva mare i els seus germans a la Rue St. Thomas du Louvre.[4]
Vida personal
modificaEl 1759, Demars es va casar amb Jean-Baptiste Vernier, violinista i comerciant de música especialitzat en edicions estrangeres.[2] Es desconeix si van tenir fills.
Carrera i obres
modificaL'obra més citada de Demars, L'Horoscope,[5] està dedicada a Mademoiselle de Soubise, de la família Rohan. De Soubise el va representar el 21 de novembre de 1748, quan Demars tenia uns dotze anys. Va ser publicat al Mercure de France l'any 1749. Va dedicar la seva obra Hercule et Omphale[6] a Madame La Marquise de Villeroy. Va compondre diverses obres més.[7]
Es va convertir en membre d'un cercle literari dirigit per Alexandre Le Riche de La Poupelinière,[8] un mecenes influent de l'època de la Il·lustració. El cercle de De La Poupelinière pot haver presentat a Demars artistes i mecenes potencials.
També va ensenyar el violí i el clavicèmbal. Va ser anunciada al "Tableau de Paris pour l'annee 1759", com a "maîtresse" o "mestra" del clavicèmbal.
Bibliografia
modifica- Brain, Corisha. A social, literary and musical study of Julie Pinel's Nouveau recueil d'airs serieux et à boire. New Zealand School of Music, 2008.
- Curtis, Alan S. Jean-Philippe Rameau. http://www.britannica.com/biography/Jean-Philippe-Rameau. Consulta 34 maig 2016.
- Demars, Hélène-Louise. Hercule et Omphale, 1re cantatille à voix seule et simphonie.
- Demars, Hélène-Louise. L'horoscope Cantate, du Meme". Mercure de France, març 1749, 40-41.
- David Fuller and Bruce Gustafson. Demars, Jean Odéo. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, consulta: 1 abril 2016, http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/07526 .
- Hoffmann, Freia. Mars, Hélène-Louise de, verh. Vernier, Venier, Vernieri. http://www.sophie-drinker-institut.de/cms/index.php/mars-helene-louise. Última modificació 2007. Consulta: 4 maig 2016.
- Jackson, Barbara Garvey. Say Can You Deny Me: A Guide to Surviving Music by Women from the 16th through the 18th Centuries. University of Arkansas Press, 1994.
- M. Brenet: La librairie musical en France de 1653 à 1790 d'après les registres de privilèges. SIMG, VIII (1906-7), 447
- van Boer, Bertil. Historical Dictionary of Music of the Classical Period (Historical Dictionaries of Literature and the Arts). Scarecrow Press, 2-12.
- Demars, Hélène-Louise. Norton/Grove Dictionary of Women Composers, editors Julie Anne Sadie i Rhian Samuel, 139-40. W. W. Norton & Company, 1995.
Referències
modifica- ↑ Brain, Corisha. «A literary and musical study of Julie Pinel's Nouveau recueil d'airs sérieux et à boire». [Consulta: 30 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Sadie, Julie Anne. The Norton/Grove dictionary of women composers (Digitalitzat en línia per GoogleBooks), 1994. ISBN 9780393034875.
- ↑ David Fuller i Bruce Gustafson. «Demars, Jean Odéo». [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ Hoffmann, Freia. «Mars, Hélène-Louise de, verh. Vernier, Venier, Vernieri». [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ Demars, Helene-Louise. «L'horoscope Cantate, du Meme». [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ Demars, Helene-Louise. «Hercule et Omphale». [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ Brain, Corisha. «A literary and musical study of Julie Pinel's Nouveau receuil d'airs sérioux et à boire». [Consulta: 30 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Curtis, Alan S. «Jean-Philippe Rameau». [Consulta: 4 maig 2016].