Gustaaf Deloor
Gustaaf Deloor (De Klinge, Sint-Gillis-Waas, 24 de juny de 1913 - Malines, 28 de gener de 2002) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1939.[1] Era el cinquè fill d'una pobra família, son pare era jornaler que treballava a les mines de carbó d'Hainaut.[2]
  | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Gustaaf Deloor 24 de juny de 1913 De Klinge (Bèlgica) | ||||||
| Mort | 28 gener 2002 (88 anys) Malines (Bèlgica) | ||||||
| Nacionalitat |  Bèlgica | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista, soldat, mecànic | ||||||
| Nacionalitat esportiva | Bèlgica | ||||||
| Esport | ciclisme de competició | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes |  Volta a Espanya (1935, 1936) i 6 etapes 1 etapa al Tour de França | ||||||
Els seus èxits més importants foren els dos triomfs consecutius a la general de la Volta a Espanya de 1935 i 1936, en aquesta darrera cursa son germà Alfons va finalitzar segon.[3] La guerra va trencar la seva carrera ascendent.[2] Va criticar la manca de professionalisme dels ciclistes espanyols que després d'una etapa bevien massa, feien turisme i anaven al teatre.[1]
A la primeria de la Segona Guerra Mundial servia a l'exèrcit belga al Fort d'Eben-Emael. El 10 de maig de 1940, després de la batalla del Fort d'Eben-Emael, Deloor era un dels 1.200 belgues que hi van ser fets presoners. Al camp de prisoners de guerra Stalag II-B a Hammerstein (avui Czarne a Polònia), va treballar a la cuina[4] gràcies a un oficial alemany interessat en l'esport. Quan Deloor va tornar el 1941, va trobar la seva casa saquejada i va decidir començar una nova vida als Estats Units el 1949.[5]
Després de deu anys a Nova York, es va instal·lar a Los Angeles. Hi va treballar com a mecànic fins que, el 1956, un client benestant el va ajudar a trobar feina al centre aeroespacial de Cap Canaveral.[6] A la companyia Marquardt Corporation, una empresa d'enginyeria aeronàutica, va treballar en el desenvolupament i disseny del motor estatoreactor per a la NASA que va servir per al coet de l'Apollo 11 Saturn V.[2]
Va perdre la seva primera dona el 1966, però es va tornar a casar. El 1980 va tornar a Bèlgica on va morir el 2002.[5]
Palmarès
modifica- 1934
- 1r a Stekene
- 1r del Premi d'Heist-op-den-Berg
- 10è a la Volta a Catalunya[7]
- 1935
1r a la Volta a Espanya i vencedor de 3 etapes
- Vencedor d'una etapa de la París-Saint Etienne
- 1936
- 1r a Poperinge
- 2n Volta a Suïssa
- 1937
- 1r del Critèrium de Mons
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- 1939
- 1r al Gran Premi Gran Premi 1r de maig d'Hoboken
- 1r a Rijkevorsel
- 1r a St.Niklaas-Waas
Resultats a la Volta a Espanya
modifica- 1935. 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
- 1936. 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
Resultats al Tour de França
modifica- 1937. 16è de la classificació general i vencedor d'una etapa
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 de la Cruz, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lowe, Felix. «Re-cycle: when Belgian brothers Gustaaf and Alfons Deloor ruled the Vuelta a España» (en anglès). Eurosport, 11-09-2019. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Amiguet, Teresa. «El cas Estraperlo». La Vanguardia, 24-03-2017. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ En els camps de concentració, treballar a la cuina era un avantage considerable per sobreviure, pel fet de tenir accés a aliments.
- ↑ 5,0 5,1 Ricci, Maurizio. «Gustaaf Deloor» (en italià). Musée du Cyclisme. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Padilla, Tom «Les mil peripècies del primer guanyador de la Vuelta, d'un camp de concentració a la NASA». Ara, 20-08-2022.
- ↑ Dorronsoro, Juan. Historia de la volta a Catalunya (en castellà). Edicions Urizar, 2009. ISBN 978-8461145119.
Bibliografia
modifica- de la Cruz, Juanfran. Gustaaf Deloor, de la Vuelta a la luna (en castellà). Bilbo: Libros de Ruta, 2018, p. 200 (La Vuelta). ISBN 9788494692826.
Enllaços externs
modifica- «Palmarès de Gutaaf Deloor» (en francès).