Gideon Ståhlberg

Ståhlberg va guanyar el Campionat d'escacs de Suècia el 1927,^[2] i fou campió d'Escandinàvia el 1929 a Göteborg (14è Campionat Nòrdic). Guanyà el campionat suec, posteriorment, els anys 1932 i 1939,^[3][4] i va guanyar el campionat nòrdic dos cops més, el 1938 a Örebro i el 1939 a Oslo.^[5][6] Era un molt bon jugador de matxs, i el 1933 va obtenir una sonada victòria sobre Rudolf Spielmann (+3 -1 =4). El 1934, va guanyar a Göteborg a Aaron Nimzowitsch (+4 -2 =2).^[1] El 1938 empatà amb Paul Keres, a Estocolm (+2 -2 =4)^[7]

Fou 9è al fort torneig de Kemeri de 1937 (guanyat per Samuel Reshevsky, Vladimirs Petrovs i Salo Flohr).^[8] La seva carrera com a jugador es va partir en dos mentre participava en l'Olimpíada d'escacs de 1939^[9] i després al Torneig d'escacs de Buenos Aires 1939, quan va esclatar la II Guerra mundial, i Ståhlberg fou un dels jugadors que decidiren de quedar-se a l'Argentina,^[10] país del qual acabà adoptant la nacionalitat,^[3] i on va establir una gran rivalitat amb Miguel Najdorf.^[1] El març de 1941 guanyà el IV Torneig de Mar del Plata, mig punt per damunt de Miguel Najdorf.^[11]

El 1945 va guanyar el torneig Quilmes superant entre d'altres Carlos Skalicka, René Letelier, i Moshe Czerniak.

En tornar a Europa el 1948 va obtenir uns resultats excel·lents: va disputar l'Interzonal de Saltsjöbaden de 1948,^[12] on hi quedà 8è i es classificà per al Torneig de Candidats; guanyà el torneig de Trenčianske Teplice 1949, i va participar en el Torneig de Candidats de Budapest l'abril-maig de 1950, on hi fou 7è.^[1][13] El mateix any 1950 la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre.^[14] L'única nota negativa del període fou la derrota en un matx el 1949 contra Svetozar Gligoric a Belgrad (+1 -2 =9),^[1]

A l'Interzonal d'Estocolm-Saltsjöbaden de 1952 hi acabà 5è (ex aequo) (el campió fou Aleksandr Kótov)^[15][16] i es va classificar així per al Torneig de Candidats de Neuhausen-Zúric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi acabà 15è i últim (el guanyador fou Vassili Smislov).^[1][3][17] A partir d'aquest moment, la seva carrera com a jugador va començar a decaure, però en canvi, es va dedicar més temps a la tasca d'àrbitre. Va arbitrar els matxs pel Campionat del Món entre Botvínnik-Bronstein 1951 i Botvínnik-Smislov 1954, partits sobre els quals en va editar un llibre. El 1956 tingué un darrer gran èxit, en guanyar el Torneig Hoogovens a Beverwijk, amb 6½/9 punts, per davant de Herman Pilnik.^[18]

Ståhlberg va publicar més de deu llibres d'escacs, alguns originalment en suec i d'altres en castellà, com per exemple:

• Partidas clasicas de Capablanca – la perfeccion en ajedrez (Partides clàssiques de Capablanca - la perfecció en escacs, 1943)
• I kamp med världseliten (En lluita contra l'elit mundial, 1948, 1958)
• Schack och schackmästare (Escacs i mestres d'escacs, 1937, 1959)
• Strövtåg i schackvärlden (Excursions al món dels escacs, 1965)

També va publicar (conjuntament amb Jostein Westberg) un llibre sobre Bobby Fischer (1962), i alguns llibres sobre teoria d'obertures, un dels quals en castellà (sobre el gambit de dama), escrit durant la seva estada a l'Argentina. També fou l'editor de diversos llibres de torneigs, com els de Saltsjöbaden 1948, Estocolm 1952, Zuric 1953, i Göteborg 1955.^[19]

Ståhlberg va jugar com a primer tauler de Suècia a les Olimpíades d'escacs disputades entre 1928 i 1964, inclosa l'Olimpíada no oficial de Múnic 1936 (totes les olimpíades disputades en aquest període, llevat de les edicions de 1950 i 1962). Hi feu un total de 122 punts de 200 partides, un 61,0%). La seva millor puntuació fou un 76,9% a l'Olimpíada d'escacs de 1952 a Hèlsinki. A les edicions entre 1928 i 1939 hi participà sense títol internacional, i a partir de 1952 com a Gran Mestre.^[20] En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues d'individuals (bronze el 1935 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935). El 1936 fou medalla de bronze al primer tauler a l'Olimpíada no oficial de Múnic.

Ståhlberg, Gösta Stoltz, i Erik Lundin es forjaren el renom de ("els tres mosqueters suecs"), a causa de les seves bones actuacions a Folkstone 1933 i a Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze (ambdues olimpíades les guanyà l'equip americà.^[19]

Taula d'actuacions en Olimpíades

Any	Olimpíada[21]	Ciutat	Tauler	Guanyades	Taules	Perdudes	%	Posició indiv.	Posició equip
1928	II Olimpíada[22]	La Haia	3r	6	6	3	60,0		13
1930	II Olimpíada	Hamburg	1r	6	7	4	55,9		9
1931	IV Olimpíada	Praga	1r	7	9	2	63,9	5	7
1933	V Olimpíada	Folkestone	1r	3	9	2	53,6	7
1935	VI Olimpíada	Varsòvia	1r	8	7	2	67,6
1936	III Olimpíada no oficial	Múnic	1r	9	5	3	67,6	[23]
1937	VII Olimpíada	Estocolm	1r	7	4	4	60,0	6	10
1939	VIII Olimpíada	Buenos Aires	1r	7	8	1	68,8	6	4
1952	X Olimpíada	Hèlsinki	1r	8	4	1	76,9		7
1954	XI Olimpíada	Amsterdam	1r	4	8	3	53,3	13	11
1956	XII Olimpíada	Moscou	1r	6	9	1	65,6	4	15
1958	XIII Olimpíada	Múnic	1r	3	10	1	57,1	12	20
1960	XIV Olimpíada	Leipzig	1r	4	9	2	56,7	13	12
1964	XVI Olimpíada	Tel-Aviv	1r	5	6	4	53,3	20	16

El 1967, va anar a Leningrad per disputar-hi un obert internacional, però va morir abans de començar el torneig.

• Stahlberg - Lasker Partida Stahlberg, G - Lasker, E, [D41] Zuric, 1934, (1-0). Victòria destacable contra un excampió del món.
• Keres – Stahlberg Partida Keres, Paul – Stahlberg, Gideon, [D41] Göteborg, 1938, (0-1). Una victòria sonada contra una de les estrelles emergents del moment. Keres era llavors, en opinió de molts, un dels ferms candidats al Campionat del Món.

• Golombek, Harry «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12-02-2005. (castellà)

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gideon Ståhlberg

• Partides d'Stahlberg a Redhotpawn.com [Consulta 07 desembre 2009] (anglès)