Giovanni Ceva
Giovanni Ceva (Milà, desembre 1647 - Màntua, maig 1734) va ser un matemàtic italià del segle xvii, conegut pels seus treballs en el camp de la geometria.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giovanni Benedetto Ceva  desembre 1647 Milà (Imperi Espanyol) |
| Mort | maig 1734 (86 anys) Màntua (Imperi Habsburg) |
| Sepultura | Església de Santa Teresa, Carmelitans descalços 45° 09′ 11″ N, 10° 47′ 27″ E / 45.15305°N,10.79089°E |
| Formació | Universitat de Pisa (1670–) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Mantua (1686–) Ducat de Màntua (1678–) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Tommaso Ceva |
| Parents | Carlo Francesco Ceva, cosí |
Vida
modificaEra fill de Carlo Francesco Ceva, un ric comerciant milanès que també havia sigut recaptador d'imposts. Un dels seus germans va ser el també reconegut matemàtic Tommaso Ceva.
Va rebre les seves primeres ensenyances al Col·legi de Brera, la principal institució educativa dels jesuïtes a Milà. Va estudiar a la universitat de Pisa, fortament influenciada per Galileo Galilei, on potser va ser professor després.[1]
El 1684 va ser nomenat superintendent de les aigües del ducat de Màntua i es va traslladar a aquesta població per la resta de la seva vida. El seu càrrec administratiu es va anar modificant fins a arribar a ser el responsable final de l'economia dels ducats de Màntua i Monferrat, ambdós ostentats per la família Gonzaga. El 1686, també va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat de Màntua. La caiguda del ducat en mans de l'imperi austríac el 1707 no va significar la pèrdua dels seus càrrecs[2]
El 1685 es va casar amb Cecilia Vecchi, amb qui va tenir set fills a Màntua.
Va ser enterrat a l'església de Santa Teresa dels carmelites descalços d'aquesta ciutat.
Obra
modificaLes seves primeres obres van ser publicades quan encara era a Pisa:
- De lineis rectis se invicem secantibus statica constructio (Milà, 1678). En aquest llibre és on introdueix el concepte de ceviana, demostra el teorema de Ceva[3] i redescobreix el teorema de Menelau.[4] Malgrat les seves troballes, el llibre no va tenir gaire acceptació:[5] mai es va reeditar i molts dels seus teoremes van ser redescoberts amb posterioritat sense que els seus autors fossin conscients del treball de Ceva.
- Opuscula mathematica de potentiis obliquis, de pendulis, de vasis et de fluminibus (Milà, 1682)
Durant la seva estança a Màntua, i malgrat les seves tasques administratives, va prosseguir les seves recerques matemàtiques i publicant nous llibres:
- Geometria motus, opusculum geometricum in gratiam aquarum excogitatum (Bolonya, 1692)
- Tria problemata geometrice proposita (Màntua, 1710)
- De re numeraria, quod fieri potuit, geometrice tractata (Màntua, 1711). Segons Schumpeter[6] es tracta de la primera visió moderna de la natura de la teoria econòmica. En ell tracta, entre altres qüestions econòmiques, de trobar les condicions d'equilibri d'un sistema monetari.[7]
- De mundi fabrica, una gravitatis principio innixo (Màntua, 1715)
- Le conseguenze del Reno, se con l'aderire al progretto de’ Signori Bolognesi si permetesse in Po grande (Mantua, 1716). Amb aquest llibre es va oposar a la canalització del riu Reno perquè aboqués directament al riu Po, projecte que, finalment, no es va dur a terme.
- Opus hydrostaticum (Mantua, 1728)
-
De lineis rectis se invicem ... (1678)
-
Ragioni [...] contra l'introduzione del Reno nel Pò, 1716
-
Replica [...] in difesa delle sue dimostrazioni, e ragioni per la quali non debbasi introdurre Reno in Po, 1717
Referències
modifica- ↑ Hosch, 2011, p. 155.
- ↑ Hosch, 2011, p. 156.
- ↑ Ortíz Alzate, 2021, p. 34-36.
- ↑ Silvester, 2000, p. 268 i ss.
- ↑ Brigaglia i Nastasi, 1984, p. 8 i ss.
- ↑ Schumpeter, Joseph A. Historia del Anàlisis Económico. Barcelona: Ariel, 1971, p. 349. «... para entender los principios (económicos) de las cosas hemos de construir, por lo tanto, modelos racionales mediante supuestos...»
- ↑ Tusset, 2018, p. 23 i ss.
Bibliografia
modifica- Brigaglia, Aldo; Nastasi, Pietro «Le soluzioni di Girolamo Saccheri e Giovanni Ceva al ‘Geometram quaero’ di Ruggero Ventimiglia: Geometria proiettiva italiana nel tardo seicento» (en italià). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 30, Num. 1, 1984, pàg. 7-44. DOI: 10.1007/BF00348433. ISSN: 0003-9519.
- Hosch, William L. (ed.). «Giovanni Ceva». A: The Britannica Guide to Geometry (en anglès). Britannica Educational Publishing, 2011, p. 155-156. ISBN 978-1-61530-217-8.
- Mercanti, Fabio. Giovanni Benedetto Ceva, matematico cesareo (en italià). Libreria Clup, 2004. ISBN 978-8870906745.
- Ortíz Alzate, Hernando Darío. Puntos notables y escintores de un triángulo (en castellà). Sello Fondo Editorial, 2021. ISBN 978-958-5122-61-1.
- Pascal, Alberto «Giovanni Ceva ed il suo carteggio inedito con Vincenzio Viviani» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Vol. 24, Num. 1, 1915, pàg. 287-310. DOI: 10.1007/BF02419678. ISSN: 0373-3114.
- Silvester, John R. «Ceva = (Menelau)²» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 84, Num. 500, 2000, pàg. 268-271. DOI: 10.2307/3621658. ISSN: 0025-5572.
- Tusset, Gianfranco. From Galileo to Modern Economics: The Italian Origins of Econophysics (en anglès). Palmgrave Macmillan, 2018. ISBN 978-3-319-95611-4.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Ceva» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Oettel, Herbert. «Ceva, Giovanni» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juliol 2014].
- Westfall, Richard S. «Ceva, Giovanni» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 26 octubre 2024].
- Baldini, Ugo. «Ceva, Giovanni» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1980. [Consulta: 26 octubre 2024].