Enriqueta Tarrés i Rabassa

Va començar els seus estudis musicals el 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao. Després de guanyar un premi de cant de l'Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa el 1955, va fer el seu debut als escenaris l'any següent a València com a Leonora a Il trovatore. Amplià estudis a Itàlia amb Mercè Llopart.^[2]

Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Faust al costat de Manuel Ausensi. Va cantar als principals teatres d'òpera d'Europa, Amèrica i el Japó. Del seu extens repertori cal destacar la interpretació de les obres cabdals de Verdi com Otello, Don Carlo i el Rèquiem; de Richard Strauss com Der Rosenkavalier; de Mozart, Don Giovanni en el paper de Donna Anna; La Bohème, Madama Butterfly, etc.

Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 10 de desembre de 1973, interpretant el paper de Mimì de La Bohème.^[3] En aquell teatre va fer un total de 9 representacions. Va estrenar les òperes Spleen de Xavier Benguerel, Oedipus et Iocasta de Josep Soler i El Caballero Indiscreto de Luis de Pablo, entre altres. Va fer també una important carrera com a intèrpret de lied i oratoris i va ser nomenada com a Kammersängerin de la Staatsoper de Berlín i premi al millor intèrpret català. Va acomplir la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vila-seca, el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i va col·laborar habitualment a l'Escola d'Òpera de Sabadell.^[4]