Xianfeng
Xianfeng —nom de naixement manxú: Aisin-Gioro I Ju, nom xinès: Aixin-Jueluo Yizhu, nom d'emperador i de regnat : Xianfeng, nom de temple: Qing Wenzong[1] —(17 de juliol de 1831, Palau Imperial d'Estiu, Pequín, Xina - 22 d'agost de 1861, Jehol (actual Chengde)[2] Xina), novè emperador de la dinastia Qing i setè emperador Qing que va governar sobre tota la Xina entre 1850 i 1861.[3]
Yizhu tenia reputació de tenir bones capacitats en literatura i administració, fet que li va servir per que el seu pare es decidís per ell com a successor.[4]
Va nàixer prematurament i sempre va tenir una salut delicada. A causa d'una caiguda d'un cavall en una cacera va quedar coix. Era sexualment molt actiu i va arribar a tenir 19 concubines.
Tenia molt interès pels temes artístics; era un bon pintor, componia melodies i lletres per a òperes, sabia tocar la flauta i el tambor.[5]
Va morir el 22 d'agost de 1861 al Palau de Jehol a 230 km al nord-est de Pequín i fou enterrat a les Tombes Qing Orientals a 125 km de Pequín, al mausoleu de Dingling (tomba de la quietud o calma).[6]
Família
modificaEra el quart fill de l'emperador Daoguang i de l'emperadriu Xiaoquancheng.
- Consorts:
- Emperadriu Xiaodexian (孝德顯皇后薩克达氏).
- Emperadriu Ci'an (慈安太后).
- Emperadriu Cixi i posteriorment Noble Consort Yi 懿貴妃)
- Consort Li, i Imperial posteriorment Noble Consort Zhuangjing (庄靜皇貴妃)
- Imperial Noble Consort Duanke (端恪皇貴妃)
- Noble Consort Mei (玫貴妃)
- Noble Consort Wan (婉貴妃)
- Consort Lu (璷妃)
- Consort Ji (吉妃)
- Consort Xi (禧妃)
- Consort Qing (慶妃)
- Concubina Imperial Yun (雲嬪)
- Concubina Imperial Rong (容嬪) Concubine Shu (璹嬪) (d. 1874) of the Manchu Yehenara clan.
- Concubina Imperial Yu (玉嬪)
- Fills:
- Zaichun, (fill de l'emperadriu Cixi) que va ser l'emperador a la mort de Xianfeng amb el nom de Tongzhi .
- Segon fill (1858) de Noble Consort Mei.
- Princesa Kurun Rong'an (榮安固倫公主), filla de la Consort Zhuangjing.
- Filla adoptiva: Princesa Kurun Rongshou (榮壽固倫公主).
Regnat
modificaEl regnat de Xianfeng va estar marcat per un conjunt d'esdeveniment negatius, i per una situació econòmica desastrosa (cost de les guerres, males collites, etc.) en gran part heretada del seu pare l'emperador Daoguang i que com aquest va seguir sense entendre ni conèixer les actituds i pensaments dels occidentals. D'alguna forma va continuar amb el procés de decadència de la dinastia Qing.[1]
Els fets negatius més significatius dels seu regnat es poden resumir en:
| ANY | ESDEVENIMENT |
|---|---|
| 1856-1860 | Segona Guerra de l'Opi, amb la invasió, saqueig i crema per part de les forces occidentals (anglesos i francesos) del Palau Imperial de Pequín, amb el conseqüent Tractat de Tianjin i la Convenció de Pequín[4] |
| 1850-1864 | La rebel·lió dels Taiping |
| 1853-1868 | La rebel·lió de Nien al nord de la Xina (Anhui, Jiangsu, Henan i Shandong)[7] |
| 1858-1860 | Pèrdua de part de Manxúria a mans de Rússia[8] |
| 1855-1873 | Rebel·lió musulmana a Yunnan [7] |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
- ↑ «Xianfeng. Emperor of Qing dynasty» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
- ↑ «Qing Dynasty Emperors» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès), 19-12-2012. [Consulta: desembre 2015].
- ↑ Chang, Jung. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Santillana/Taurus, 2014, p. 594. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ «Xianfeng emperor» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: desembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, p. 495. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Gallery of Historical Characters. Qing Dynasty Emperors who lived in the Forbidden City» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].