El Corsario de Hierro

El Corsario de Hierro, va ser un dels últims còmics d'aventures publicats per l'Editorial Bruguera, en una època en què l'interès pel gènere començava a declinar. Els seus creadors van ser els mateixos que als anys cinquanta havien donat vida al gran èxit de l'editorial, El Capitán Trueno, Víctor Mora i Ambrós, que portaven diversos anys sense treballar en equip. La sèrie va comptar a més amb la promoció addicional de ser publicada a les pàgines de la revista de més tirada de Bruguera, la nounada Mortadelo, compartint espai amb la reeixida sèrie d'Ibáñez, Mortadel·lo i Filemó.

La sèrie es va publicar, amb algunes interrupcions, en els 544 primers números de la revista Mortadelo, durant uns deu anys. No obstant això, a partir del número 463 de Mortadelo, Mora va decidir abandonar la sèrie, que va ser confiada a altres guionistes, l'Argentí, Juan Manuel González Cremona i l'Espanyol José Luis Baró Sesé.

El 1973 es va començar a recopilar el material dins de la "Col·lecció Grandes Aventuras Juveniles", que compartia amb altres sèries de grafisme realista de la casa: Astroman, Aventura en el Fondo del Mar, Dani Futuro, Roldán sin Miedo, El Sheriff King i Supernova.^[2][1]

Quatre anys després, es va publicar a la Sèrie Vermella de la col·lecció "Joyas Literarias juveniles", se'n publicaren 58 números, i entre el 1978 i 1981 es van publicar cinc volums que suposadament recollien totes les aventures del personatge.

El 2004 Ediciones B va publicar una reedició de la sèrie, i el 2009 va llançar una edició de format gegant.

Víctor Mora, afirma haver situat aquesta historieta al segle xvii, després del Gran incendi de Londres,^[3] però la trama abunda en anacronismes i successos inversemblants.

El protagonista, quan encara era un nen veu com Lord Benburry, assassina el seu pare. Sen encara un nen és adoptat per La Vella Dama del Mar i es converteix en pirata, dedicant-se a atacar preferentment els vaixells de Lord Benburry, ennoblit ja per Carles II d'Anglaterra gràcies a les riqueses adquirides en la seva innoble tasca. L'antic pirata "Mà Blava", no s'arriba a explicar mai perquè la seva mà deixa de ser blava en la seva vellesa. Pateix gota crònica, és un dels nobles favorits de la cort, i encara que ha abandonat la pirateria segueix invertint en tot tipus d'activitats legals, però immorals com el tràfic d'esclaus, l'explotació de nens, o la colonització d'Amèrica del Nord.

És en una estada a la presó que el Corsari coneix els dos personatges que donaran l'adequat contrapunt còmica les seves historietes: el gegantí escocès Mac Meck i l'extravagant mag italià Merlini (que no deixen de recordar als Goliath i Crispín de El Capitán Trueno o, més encara, al Taurus i Fideo de Mileto d'El Jabato). Mac Meck és un bonàs pastor escocès amb una força descomunal que entra en còlera quan li ridiculitzen pel seu "kilt" mentre que Merlini és un escarransit prestidigitador aficionat, que sempre es fica en embolics a causa dels seus fracassats "Gioco di mani", de fet aspira a convertir-se en alquimista de prestigi, i somia en dirigir una empresa d'espectacles. Merlini és el gran personatge còmic de la sèrie, més rica en humor que les anteriors de Víctor Mora.

• Víctor Mora Pujadas. (Barcelona, 1931) és un escriptor, traductor i guionista de còmics català.
• Juan Manuel González Cremona. Guionista d'origen argentí. La seva ideologia peronista el porta a rebutjar la dictadura del general Jorge Videla. Això el va portar a exiliar-se, a Barcelona.^[4] Va fer guions, de El Corsario de Hierro, a partir de l'aventura titulada, Rapto en Venecia, publicada a la revista Mortadelo, del número 415 al 416, a partir d'aquesta historieta, substitueix a Víctor Mora, i en alguns casos comparteix el guió amb altres guionistes.^[5]

• José Luis Baró Sesé. És un guionista català, va escriure l'últim episodi de la sèrie, titulat, Rescate Peligroso. Aquest episodi es va publicar per primera vegada a la revista Mortadelo entre els números 537 i el 544.^[5] Posteriorment, es va recopilar al número,58 de Grandes Aventuras Juveniles, Serie Roja. Pseudònims; Lewis Varren.^[5]

• Lady Roxana, és la neboda de Lord Benburry, enamorada, com no podia ser d'altra manera, del Corsari.
• Princesa Bianca Di Orsini, és una dama veneciana, amiga del Corsari, també enamorada d'aquest.
• Tio Giancarlo, alquimista de la Princesa Bianca Di Orsini, autor de nombrosos invents i admirat per l'inefable Merlini.
• Mediamb i Tamak, esclaus alliberats pel Corsari.
• Capitana Dagas, rival del Corsari que acaba per convertir-se en la seva aliada.
• Des Brieux, lloctinent de la Capitana Dagas i platònicament enamorat d'ella.
• Colibrí, dona índia que està a punt de casar-se amb el Corsari.
• Foxie, cap de la guàrdia de Lord Bemburry
• Lord Archibald, germà de lord Bemburry a qui aquest li prova d'arrabassar les seves riqueses.
• Sinau d'Esmirna, mag bruixot enemic del corsari.
• Hassan, al Eunuc
• El boyardo Tamaroff.
• Turjan Pacha.
• El condottiere Negre.

Nota: Als números de Mortadelo : 360 al 383, 408 al 414; 417; 426 al 462; 471 al 482; 491 al 500; i 509 al 528, No s'hi va publicar cap historieta de El Corsario de Hierro.

• Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia : la escuela Bruguera (1964-1986). Colección: Magnum,7. Edicions El Jueves, S. A., 11/2007. ISBN 978-84-9741-589-7. (castellà)
• Regueiro, Tino. Guia visual de l'Editorial Bruguera (1940-1988). Edicions Glénat S. L., 2005. ISBN 84-8449-664-3. (castellà)
• (Revista) (en castellà) Trueno. Asociación de Amigos del Capitan Trueno, número 5, 2011. ISSN: 1885-0243 [Consulta: 6 març 2013].
• Ambros (Monografic de El Boletin). El Boletin. Apartat de correus 320272 - 08080- Barcelona., 1991. (castellà)

• "Cataleg de Comics": http://www.tebeosfera.com/obras/series/corsario_de_hierro_el.html (castellà)