Eduard Dietl
Eduard Dietl (Bad Aibling, 21 de juliol de 1890 - Hartberg, 23 de juny de 1944) va ser un general alemany de la Segona Guerra Mundial, guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Va ser el primer soldat alemany en rebre les Fulles de Roure, després de la batalla de Narvik.[1]
Biografia
modificaEduard Dietl era fill d'un funcionari de finances bavarès.[2] El 1909, en la seva segona temptativa d'allistar-se al 5è Regiment d'Infanteria Bavaresa, va ser admès com a oficial cadet. Després d'estudiar a la Kriegschule de Múnic, va rebre el rang de Leutnant a l'octubre de 1911. A l'octubre de 1915 va ser promogut a Oberleutnant, servint com a comandant de companyia al seu regiment. Al març de 1918 va ser promogut a Hauptmann. Durant la I Guerra Mundial va lluitar al Front Occidental, sent ferit en quatre ocasions, rebent la Creu de Ferro de 1a classe. El 1919 s'afilia al DAP i al Freikorps de Franz Ritter von Epp.
Durant la II Guerra Mundial, Dietl comandà la 3a Divisió de Muntanya, participant en la invasió alemanya de Noruega el 9 i 10 d'abril de 1940. La major part de la seva divisió va desembarcar a Narvik des d'una flota de 10 destructors comandada pel Comodor Friedrich Bonte el 9 d'abril de 1940. Les forces navals britàniques, encapçalades pel cuirassat HMS Warspite, destruïren els 10 destructors que havien traslladat les tropes de Dietl i intentaren reconquerir la ciutat, però els muntanyers de Dietl es retiraren als turons i posteriorment reconqueririen la ciutat quan els britànics van abandonar els seus esforços a Noruega a causa de l'èxit alemany al front occidental.
Nazi convençut i un dels generals favorits de Hitler, va ser el primer soldat alemany en rebre, el 19 de juny de 1940, les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.
Posteriorment, Dietl comandà les tropes alemanyes a Noruega i a la Finlàndia septentrional i a l'Europa Oriental, ascendit fins al rang de Generaloberst, comandant el 20è Exèrcit de Muntanya al Front Nord-Oriental, on els resultats de la campanya àrtica alemanya van ser decebedors. El 23 de juny de 1944, el Ju 52 que traslladava a Dietl, als generals Thomas-Emil von Wickede, Karl Eglseer i Franz Rossi, i a 3 passatgers més va estavellar-se prop de Rettenegg, Estíria (Àustria), sense que hi hagués supervivents.
Dates de promoció
modifica- Gefreiter: 29 de gener de 1910
- Unteroffizier: 11 de març de 1910
- Fähnrich: 4 de maig de 1910
- Leutnant: 26 d'octubre de 1911
- Oberleutnant: 9 de juliol de 1915
- Hauptmann: 29 d'agost de 1919
- Major: 1 de febrer de 1930
- Oberstleutnant: 1 de febrer de 1933
- Oberst: 1 de gener de 1935
- Generalmajor: 1 d'abril de 1938
- Generalleutnant: 1 d'abril de 1940
- General der Gebirgstruppe: 19 de juliol de 1940
- Generaloberst: 1 de juny de 1942
Condecoracions
modifica- Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases:
- Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1916)
- Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1914)
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1940)
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1939)
- Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera) (1918)
- Insígnia de Ferits 1918 en Negre (1917) i Plata (1918)
- Creu d'Honor dels Combatents del Front
- Creu dels 25 anys de Servei
- Medalla dels 12 anys de Servei
- Medalla del 13 de març de 1938
- Medalla de l'1 d'octubre de 1938
- Insígnia de Guerra dels Destructors (1940)
- Escut de Narvik (1941)
- Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942)
- Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants
- Insígnia d'Or del NSDAP (1943)
- Gran Creu de l'Orde de la Rosa Blanca amb estrella de pit i espases (Finlàndia) (1941)
- Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlàndia) (1944)
- Orde de la Llibertat de 1a Classe amb Estrella, Fulles de Roure i Espases (1941)
- Mencionat al Wehrmachtbericht: 10/6/1940
Referències
modifica- ↑ Kemp, Anthony. German Commanders of World War II. Londres: Osprey, 1982. ISBN 0-85045-433-6.
- ↑ Williamson, Gordon; McGregor, Malcolm. German Commanders in World War II (1). Londres: Osprey publishing. ISBN 1-84176-596-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Scherzer 2007, p. 272.
Bibliografia
modifica- Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges. Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5. (alemany)
- Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5. (alemany)
- Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz. Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3. (alemany)
- Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives. Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2. (alemany)
- Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1. (alemany)
| Precedit per: Ningú |
Comandant de la 3. Gebirgs-Division 1 de maig de 1938 – 14 de juny de 1940 |
Succeït per: General der Gebirgstruppen Julius Ringel |
| Precedit per: Ningú |
Comandant del Gebirgs-Armeekorps Norwegen 14 de juny de 1940 – 15 de gener de 1942 |
Succeït per: Generalfeldmarschall Ferdinand Schörner |
| Precedit per: Generaloberst Nikolaus von Falkenhorst |
Comandant del Lappland Armee 15 de gener de 1942 – 20 de juny de 1942 |
Succeït per: redenominat com 20. Gebirgs-Armee |
| Precedit per: Ningú |
Comandant del 20. Gebirgs-Armee 20 de juny de 1942 – 23 de juny de 1944 |
Succeït per: Generaloberst Dr. Lothar Rendulic |