[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/

Dupondi (llatí: Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble. Era equivalent a dos asos o mig sesterci i era de llautó. Sota la República, el dupondius era una moneda de bronze fosa amb un valor equivalent a dues lliures romanes.[1]

Dupondi de Didi Julià de 192 en el qual s'aprecia com el bust imperial porta una corona radiada, mentre que en revers apareix la imatge de Fortuna com Fortuna Redux.

A partir de la reforma monetària d'August de 23 aC va ser sempre encunyat en bronze, i, per a distingir-la de l'as i del sesterci, que, des de Neró, moltes vegades tenien mòduls similars, el bust del personatge de l'anvers sempre apareixia coronat amb una corona radiada, similar a la qual portava el déu-sol Helios.

En principi, en ser una moneda de bronze o fraccionària, va ser encunyada pels triumviri monetales a les ordres del Senat, i, encara que va ser rar, sota August, es va concedir a algunes colònies i municipis el dret d'emetre dupondis. A partir dels Antonins, va ser encunyat directament per l'administració imperial.[2]

L'anvers del dupondi portava freqüentment gravada la figura d'Annona, deessa romana de la collita i la provisió de gra, i símbols relacionats: espigues, banya de l'abundància, modius de blat i bucs comercials. Aquests eren símbols freqüents que acompanyaven la representació de la deessa Annona que indicaven el comerç, la prosperitat i l'abundància.[2] La paraula «annona» podia significar també «provisió de queviures».[3]

El dupondis va deixar d'encunyar-se al llarg del segle iii.[4]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «Dupondius». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 11 març 2023].
  2. 2,0 2,1 Campo, Marta; Estrada-Rius, Albert; Clua i Mercadal, Maria. Guia Numismàtica. MNAC, 2004, p. 45. ISBN 8480431326. 
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 2
  4. Sutherland, C. H. V. Coignage in Roman imperial policy, 31B.C.-A.D.68. Londres: Methuen, 1951, p. 123.