Dinastia Giray

• El 1441 una moneda es va emetre a Beldet-i Kirim
• El 1443 es va emetre una moneda a Kirk-yir (Qırq Yer)
• Vers 1453 la capital és esmentada com Orda-i muazzam Kirk-yirde Saray, un lloc proper a Salaçıq i a la fortalesa de Qırq Yer
• Vers 1469 la capital es va traslladar al lloc de Baghcesaray o Bakhchisaray (Simferòpol). La ciutat de Bakhchisaray fou fundada el 1532 per Sahib I Giray i esdevingué capital permanent.

El seu ancestre fou Genguis Kan, el seu fill Jotxi i el fill d'aquest Togha Temur. Mongke Temur, kan de l'Horda d'Or (1267-1270) va concedir Crimea i Caffa en feu (mintukh) al seu fill Urang Temur. Els descendents de Togha Temur van participar en les guerra civils a l'Horda d'Or iniciades el 1359, aspirant a ser kans i finalment van aconseguir establir un kanat independent a Crimea, independent dels kans d'Ulugh Yurt de l'Horda d'Or.

Una moneda datada el 1393 o 1394 a nom del kan Tash Temur, ja no esmenta cap sobirania superior però el 1395 una altra moneda presenta per l'altra cara al kan Toktamish; a Toktamish la casa de Togha Temur li va donar suport contra Tamerlà i contra Edigü. Aquest darrer va dominar alguns períodes Crimea que va donar a kans fidels com Timur Kutluk Khan entre 1399 i 1407 i Pulad Khan el 1408.

• Tash Temur Oglan (o Khan) 1393-1395 Khan independent, 1395-1399 depenent de Torktamish de l'Horda d'Or
• Timur Kutluk Khan 1399-1408
• Pulad Khan 1408-1419?
• Giyath al-Din (fill de Tash Temur) 1419-1427
• Devlet Berdi (germa) 1427-vers 1444
• Hacı I Giray (fill de Giyath al-Din) 1427-1466
• Nur Devlet 1466-1467
• Meñli I Giray 1467
• Nur Devlet 1467-1469
• Meñli I Giray 1469-1475
• Hayder 1475
• Nur Devlet 1475-1476
• A l'Horda d'Or 1476-1478
• Meñli I Giray 1478-1515

La llista de kans es pot establir amb certa aproximació a partir del 1419 quan va morir Edigü. Giyath al-Din, fill de Tash Temur va recuperar el poder el 1419 i el seu germà Devlet Berdi ja regnava el 1427 quan va enviar una ambaixada al sultà mameluc Barsbay; després apareix el seu nebot Hadjdji I o Hacı I ibn Giyath al-Din. Segons la tradició Ghiyath al-Din fou criat pel seu atalik de la tribu dels kerey (giray), una de les quatre tribus (keshik) principals del kanat, instal·lada a l'est del riu Don i al nord del Caucas, i per això va donar al seu fill gran Hacı I el lakab de Giray (Kerey). No obstant els historiadors pensen que deriva de ker (gegant) i el sufix diminutiu ey (doncs "gegantet") que apareix en diverses fraccions de tribus mongoles i turcmenes.

Dels fills d'Hacı I Giray només un, Mengli o Meñli I, va portar el lakab de Giray, però posteriorment el van adoptar tots els prínceps fills i descendents de Mengli i també alguns begs de Shirin casats amb princeses de la família.

El 1454 Hacı I Giray va fer aliança amb els otomans, política que fou seguida en endavant pels seus successors. El 1475 quan els genovesos van donar suport a un pretendent que va enderrocar al kan i el va empresonar, el beg de Shirin Eminek Mirza va demanar ajut a l'Imperi Otomà, que va ocupar immediatament les fortaleses genoveses de la costa de Crimea; Meñli I fou establert al tron i en una carta de juliol de 1475 va reconèixer la sobirania otomana; el 1576 va participar amb els otomans a una campanya a Moldàvia.

En endavant cada kan va tenir un kalghay o príncep hereu. La política fins aleshores fou una aliança amb Moscou en contra dels kans de l'Horda d'Or residents a Nova Sarai i contra els polonesolituans. El 1520 els Giray van reclamar els seus drets a la successió de l'Horda d'Or. A partir d'aquell moment l'hostilitat amb Moscou fou constant.

El 1521 Sahib Giray, de la casa de Giray, fou proclamat kan a Kazan (substituït el 1524 pels otomans per Safa Giray fins al 1532).

A partir de vers el 1524 es va iniciar el costum a Crimea d'enviar un ostatge a Istanbul, generalment un germà del kan. El 1532 Sahib Giray, antic kan de Kazan, fou nomenat kan de Crimea, va combatre els russos i després d'una llarga lluita va haver de cedir la conca del Volga i l'antiga capital de l'Horda d'Or, Ulugh Yurt (Takht-ili); el 1538 el kan va participar al costat dels otomans en la campanya a Moldàvia; per participar en aquestes campanyes el kan rebia un regal del sultà conegut com a cizme-baha (consistent en 40000 peces d'or per distribuir a les tropes).

El 1584 es va crear la figura del nuradin o segon hereu; el kalghay havia de ser germà del kan; quan el tron quedava vacant el kalghay passava a ser kan i el nuradin passava a ser kalghay. Intents aïllats per donar aquests càrrecs a fills van provocar disturbis o guerres civils. Si un khalgay era designat per l'aristocràcia tribal i no era acceptat per la Porta, també podia ocasionar conflictes; no obstant dels 40 kans que hi va haver, 24 van ser abans kalghay i 5 nuraldin i en general la Porta acceptava al khalgay en funcions o al designat pel càrrec.

El sultà otomà investia al kan, al que podia deposar o enviar a l'exili, i fins i tot empresonar o executar; pel nomenament d'un nou kan la Porta es posava d'acord amb el Beg de Shirin, el cap de l'aristocràcia tribal i militar tàrtara. Els kans Giray es considerava que tenien drets al tron otoma (per exemple a la revolució de 1687).

Una branca dels Giray fou conegida com Çoban Giraylar, fou fundada pel kalghay Feth Giray al segle XVI; va fer presonera a la filla d'un senyor polonès, a la que va retornar contra el pagament de rescat; en el seu viatge de retorn va donar a llum a un fill de Feth Giray que aquest va refusar reconèixer i va voler matar. El nen fou amagat a Moldàvia i a la mort de Feth Giray assassinat el 1596, poc després de pujar al tron, fou portat a Crimea on va ser nomenat nuradin amb el nom de Devlet Giray, i la seva descendència anomenada Çoban Giraylar. Un membre de la branca va arribar a ser kan (Adil Giray, 1666-1671) però posteriorment la legitimat de la branca fou discutida i ja no van rebre cap més càrrec.

L'article 3 del tractat de Kuchuk Kaynardja entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Rus signat el 17 de juliol de 1774, estipulava que els dos estats reconeixien la independència de la casa de Giray a Crimea, però el 21 de juliol de 1783 el kanat fou ocupat i annexionat per Rússia.

El 1785 els otomans van planejar nomenar kans de la família Giray com a sobirans de les tribus tàrtares de Budjak i el projecte es va executar quan va esclatar la guerra amb Rússia el 1787, sent nomenats Şahbaz Giray (1787-1789) i Baht Giray (1789-1792) que van combatre al costat dels otomans contra Rússia al front dels tàrtars de Budjak. El tractat de Jassy de 1792 va acabar amb la qüestió quan l'Imperi Otomà va reconèixer l'annexió de Crimea per Rússia.

• llista de kans de Crimea

• V. Velyanimov Zernov, Matériaux pour servir à l'histoire du Kanat de Crimeé, Sant Petersburg, 1864