Danilo Di Luca

Danilo Di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, és un ciclista professional italià.

Danilo Di Luca

Biografia
Naixement	2 gener 1976 (48 anys) Spoltore (Itàlia)
Alçada	174 cm
Pes	61 kg
Activitat
Ocupació	ciclista (–2013)
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme de competició
Posició a l'equip	Puncheur i escalador
Trajectòria   Equip Competició 1998-1998 Riso Scotti 1999-2001 Aurum Hotels 2002-2004 Saeco 2005-2007 Liquigas-Cannondale 2008-2009 LPR Brakes-Farnese Vini 2011-2011 Katusha-Alpecin 2012-2012 Acqua & Sapone 2013-2013 Vini Zabù
Participà en
2013	UCI Europa Tour 2013 (543è)
2012	UCI Europa Tour 2012 (5è)
2011	UCI World Tour 2011 (172è)
2009	UCI Europa Tour 2008-2009 (466è)
2006	UCI ProTour 2006 (75è)
2005	UCI ProTour 2005 (1r)
2004	Classificació UCI 2004 (33è)
2003	Copa del Món de ciclisme de 2003 (6è)
2003	Classificació UCI 2003 (12è)
2002	Classificació UCI 2002 (13è)
2001	Classificació UCI 2001 (32è)
2000	Classificació UCI 2000 (54è)
1999	Classificació UCI 1999 (89è)
	Tour de França
	Volta ciclista a Espanya
Lloc web	danilodilucaweb.it

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
	Valkenburg 1998	ruta sub-23

Va començar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip italià Riso Scotti-MG Boys Maglificio. Tanmateix, la seva primera victòria professional no va arribar fins al 1999 quan, després de fitxar per l'equip Cantina Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip després de la seva fusió amb l'estructura d'Acqua & Sapone-Cantina Tollo, aconseguint victòries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'Itàlia i la clàssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.

Durant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va començar quan va perdre la Volta al País Basc en l'última etapa, una cronoescalada en què Andreas Klöden va prendre el lideratge i la victòria final. Això, junt amb una successió de lesions i una falta de confiança per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressentís durant bastants anys.

Aleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campió del món a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edició anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus Bäckstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el líder de l'equip per la campanya de clàssiques de primavera.

Sa primera victòria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Volta al País Basc, on també es va emportar la victòria final després de derrotar n'Aitor Osa a l'última contrarellotge. Després va continuar demostrant una gran forma en les clàssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, agafant el mallot blanc de líder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Només una exhibició per part d'en Jens Voigt i el guanyador Aleksandr Vinokúrov va evitar que en Danilo repetís la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argentí va guanyar en una sola setmana les tres clàssiques de les Ardennes seguides.

Després de la seva ratxa de victòries va començar el Giro d'Itàlia de 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificació general. Després va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Volta a Polònia. En aquesta última cursa, va acabar en un sòlid cinquè lloc.

Es va assegurar matemàticament ser el primer campió de la història de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Züri-Metzgete.

L'any 2006, en què ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'Itàlia, que volia guanyar, va començar amb unes bones actuacions a la Tirrena-Adriàtica, però quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.

Es retirà del Tour de França després de la primera etapa a causa d'una infecció de pròstata, però es recuperà a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el mallot de líder.

La seva temporada 2007 va començar amb bon peu amb una victòria a la semiclàssica italiana Milà-Torí, però uns dies després va haver de renunciar a córrer la Tirrena-Adriàtica a causa d'un procés gripal. Una victòria d'etapa a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.

El seu principal èxit arriba al Giro d'Itàlia de 2007 on va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.

El 16 d'octubre de 2007 és condemnat a tres mesos de suspensió per la seva implicació en el cas Oil for Drugs.

Al Giro d'Itàlia de 2009 va acabar 2n, aconseguint també la victòria en una etapa. Però dies més tard, en una anàlisi dona positiu per CERA i després de confirmar-se els resultats és desclassificat del Giro i sancionat amb 2 anys.^[1][2]

L'any 2011 torna a competir, primer amb l'equip Katusha, el 2012 amb l'Acqua & Sapone i actualment amb el Vini Fantini-Selle Italia. El 24 de maig de 2013, durant la disputa del Giro d'Itàlia es va fer públic que Danilo Di Luca (Vini Fantini-Selle Italia) havia donat positiu per EPO en un control antidopatge fet pocs dies abans de començar el Giro,^[3][4] per la qual cosa fou expulsat de la cursa i acomiadat per l'equip. Al Desembre del 2013, el Tribunal antidopatge italià el va sancionar de per vida, ja que era reincident, i també amb una multa de 35.000 euros.^[5]