[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/

Cube

pel·lícula de 1997 dirigida per Vincenzo Natali

Cube és una pel·lícula de ciència-ficció canadenca dirigida per Vincenzo Natali, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCube
Fitxa
DireccióVincenzo Natali Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJasna Stefanovic
ProduccióColin Brunton i Mehra Meh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióVincenzo Natali, Graeme Manson i André Bijelic Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark Korven Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDerek Rogers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn Sanders Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCineplex Odeon Films (en) Tradueix, Viacom i Telefilm Canada Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTrimark Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeToronto Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost365.000 C$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, cinema de ciència-ficció i terror psicològic Modifica el valor a Wikidata
TemaDesxiframent, escapada i resolució de problemes Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webcubethemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0123755 FilmAffinity: 741341 Allocine: 9348 Rottentomatoes: m/cube Letterboxd: cube Mojo: cube Allmovie: v158816 TCM: 442946 Metacritic: movie/cube TV.com: movies/cube TMDB.org: 431 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Cube (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Un grup de persones, sense saber per què, es troba tancat en una presó surrealista, un laberint sense fi constituït de peces cúbiques comunicades i equipades amb trampes mortals. El policia, l'arquitecte, l'estudiant de matemàtiques, la psiquiatra, l'expert en evasió i l'autista captius no saben més que una sola cosa: cadascun posseeix un do particular que, combinat als altres, els pot ajudar a evadir-se. A mesura que la por creix, els conflictes personals i les lluites de poder s'amplien. Els caldria tanmateix aconseguir associar-se per escapar d'una mort segura.[2]

A còpia de provar descobreixen que les trampes s'activen segons sensors (so, moviment), que els cubs roten i que estan numerats. La seqüència per sortir del laberint es basa en la combinació de diverses potències de nombres primers que indiquen quines habitacions són segures i quin recorregut cal seguir per trobar el pont o peça final. Però en aquest procés se succeeixen les morts. Primer mor l'antic convicte i la seva desgràcia revela que la mort pot ser per àcids químics. El policia, que resulta ser una persona molt violenta, assassina la psiquiatra quan ella el qüestiona i posteriorment intenta agredir sexualment la jove després que ella rebutgi abandonar el grup amb ell. L'arquitecte intenta llavors matar el policia i corren els tres que queden. Però just abans de l'habitació final, el policia reapareix, ataca l'arquitecte i apunyala la noia. En el moment que es dirigeix cap al darrer integrant, l'arquitecte moribund l'agafa i fa que quedi esquarterat quan les habitacions giren. De manera que només el noi autista se salva, sortint cap a la llum exterior.

Repartiment

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica

Metàfores

modifica

Es pot considerar la pel·lícula Cube com un gènere de metàfora del condicionament dels éssers humans a la societat. Cadascun dels personatges té una funció definida considerada ajuda per resoldre l'enigma, però els presoners del cub no s'adonen i es divideixen en lloc d'unir-se amb l'objectiu de trobar la sortida. De les sis víctimes, només dues són mortes pel Cub, les altres es maten o es deixen morir. Alguns diàlegs de la pel·lícula giren igualment en aquest sentit:

  • Si se separen bé els sectors d'activitat, la mà esquerra ignora el que fa la mà dreta, i ningú no troba mai el cervell.
  • És una mica difícil d'admetre, però no hi ha conspiració, tampoc cervell demoníac. Es tracta d'un error.
  • Ha de tenir present el que té davant seu. El verdader desafiament és aconseguir salvar-vos de vosaltres mateixos.
  • Penso que ens hem de formular les verdaderes preguntes: Què vol i què pensa ?
  • -No hi ha res pel que em deleixi d'anar fora. \ - Que hi ha fora ? \ - Una bestiesa humana il·limitada.

Premis i nominacions

modifica

Possibilitats didàctiques

modifica

La part matemàtica d'aquesta pel·lícula va ser desenvolupada pel professor David Pravica Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine.. Tots els raonaments són consistents pel que poden ser usats amb finalitats didàctiques.

Un bon exemple d'ús d'aquesta pel·lícula en l'ensenyament com a objecte d'aprenentatge es pot consultar en els articles (Proyecto cube: una introducción a la geometría tridimensional Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine. y La estructura de cube para 2º de la ESO) de la professora Elena Thibaut.

Referències

modifica
  1. «El cub». esadir.cat.
  2. «Cube» (en anglès). The New York Times.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica