Clonorquiosi
La clonorquiosi és una helmintosi causada pel Clonorchis sinensis, un trematode del fetge que pertany al fílum dels platihelmints. Se sap que la clonorquiosi és un factor de risc per al desenvolupament del colangiocarcinoma, un càncer del sistema biliar.[1]
Tipus | helmintosi, hepatopatia, malaltia tropical desatesa i cestodosi |
---|---|
Especialitat | infectologia, parasitologia mèdica i helminthologist (en) |
Clínica-tractament | |
Símptomes | nàusea, diarrea, febre, dolor abdominal, hepatitis, icterícia, Colecistitis, Pancreatitis crònica, cirrosi hepàtica, colangitis aguda i càncer |
Medicació | |
Patogènesi | |
Localització | fetge i via biliar |
Transmissió patògena | transmissió fecal-oral |
Causat per | Clonorchis sinensis |
Classificació | |
CIM-11 | 1F80 |
CIM-10 | B66.1 |
CIM-9 | 121.1 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29302 |
Patient UK | Liver-Flukes |
MeSH | D003003 |
UMLS CUI | C0009021 |
DOID | DOID:13767 |
La infecció per Opisthorchis viverrini i per Opisthorchis felineus (opistorquiosi) ocasiona una simptomatologia molt similar a la de la clonorquiosi[7] i els ous de les tres espècies són indistingibles quan s'observen al microscopi mostres de femta. Només els seus exemplars adults mostren diferències morfològiques. La tècnica parasitològica de Kato-Katz perfeccionada té una bona fiabilitat, però requereix processar múltiples mostres i és lenta i bastant treballosa.[8] Per això, s'utilitzen mètodes analítics especials quan es necessita detectar i identificar ràpidament l'agent causal d'aquestes malalties parasitàries.[9]
La clonorquiosi pertany al grup de les trematodosis transmeses per l'alimentació i es considera una de les malalties tropicals desateses.[10] És una zoonosi endèmica a àmplies zones de Corea, Xina, Taiwan, Vietnam i de l'extrem oriental de la Federació Russa, si bé ha estat detectada a països no endèmics en immigrants o viatgers provinents d'aquestes regions. Per regla general, la infecció s'adquireix al consumir ciprínids fumats, salats, en escabetx o sense cuinar de forma adequada portadors d'esporocists viables de C. sinensis.[11]
Sintomatologia
modificaLa simptomatologia de la infecció per C. sinensis es variable i depèn de la gravetat i durada en el temps de la càrrega parasitària individual (nombre de paràsits de la mateixa espècie en un hoste determinat). Els casos lleus poden ser asimptomàtics o cursar només amb algunes molèsties poc definides. Els malalts que tenen una càrrega parasitària alta presenten abdominàlgia (especialment intensa a la zona superior dreta de l'abdomen) i altres símptomes somàtics diversos, com ara cefalea, fatiga, mareig o nàusees. Radiològicament, la troballa més comuna és la dilatació dels conductes biliars intrahepàtics.[12] En infeccions cròniques les manifestacions clíniques són més importants (hepatomegàlia, icterícia, malnutrició) i poden aparèixer complicacions biliars serioses (colangitis, colelitiasi, colecistitis, colangiocarcinoma), pancreatitis o abscessos hepàtics.[13]
Oncogenesi
modificaLa patogènesi de la carcinogènesi associada a la clonorquiosi crònica no es coneix completament a hores d'ara. Es creu que els canvis ocasionats per C. sinensis en el tracte biliar (hiperplàsia/metaplàsia en un principi i després l'alteració genòmica, proteòmica i transcriptòmica de les cèl·lules epitelials com a conseqüència de substàncies excretades i/o secretades pel paràsit, fibrosi periductal progressiva i inflamació crònica) indueixen el procés de malignització. Tot i així, la baixa incidència de colangiocarcinomes en àrees amb una alta prevalença de C. sinensis indica que altres factors poden estar implicats de forma crucial en la colangiocarcinogènesi.[14]
La infecció per Clonorchis sinensis constitueix un factor de risc per al desenvolupament de càncer associat al fetge o als conductes biliars, com podria ser el colangiocarcinoma,[15][16][17] constituint un 15% dels càncers associats al fetge, de manera que és poc usual. No obstant això, a les regions on la clonorquiasi és endèmica, la prevalença d'aquest tipus de càncer es veu augmentada considerablement, mostrant una relació directa a les infeccions helmintiques tractades.[18] En un estudi realitzat a 8 hamsters [19] es va veure que, dels 8 hamsters infectats, el 75% van desenvolupar un colangiocarcinoma, causant a les vies biliars una hiperplàsia adenomatosa, és a dir, un engrandiment anormal i d'aspecte granular, i ocasionalment acompanyat de formacions quistiques.
Tractament
modificaA finals dels anys 70 es van començar a aplicar diversos medicaments per combatre a clonorquiosi com cloroquina, furapromida, bitionol, hexaclorofè, niclofolà, hexacloroparaxilè (hexacloroparaxilol) i metronidazole entre altres. No obstant això, la seva eficàcia era escassa i alguns presentaven toxicitat.[20] Per aquesta raó, van ser substituïts pel praziquantel[21], actualment en ús per la seva elevada eficàcia. El tractament convencional indicat per eliminar la infecció consisteix en dosis de 25 mg/kg, oralment, cada 8 hores i durant dos dies.[22] Tot i això, s'ha comprovat que la reducció de Clonorchis és més gran si s'administra una única dosi de 30mg/kg.[23] A més, no s'han demostrat resistències davant aquest tractament. Tot i això, a les infeccions greus, el percentatge de recuperació es redueix a un 29%, segons estudis realitzats al Vietnam.[24]
Com a alternativa també es pot receptar l'albendazole o mebendazole,[23] amb tres dosis de 10 mg/kg cada 8 hores, de manera oral durant una setmana.[22][23] També s'ha demostrat l'eficàcia del difosfat d'cloroquina a través de l'administració de 250 mg cada 8 hores al llarg de 6 setmanes. Per contra, atesa la durada del tractament, és preferible optar per altres medicaments.[25]
Un altre medicament que en els darrers anys s'ha començat a administrar seria la tribendimina demostrada la seva eficàcia i el seu ampli espectre[26][23]
Referències
modifica- ↑ Choi BI, Han JK, Hong ST, Lee KH «Clonorchiasis and cholangiocarcinoma: etiologic relationship and imaging diagnosis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2004 Jul; 17 (3), pp: 540-552. DOI: 10.1128/CMR.17.3.540-552.2004. PMC: 452546. PMID: 15258092 [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ WaiSays: About Consuming Raw Fish Retrieved on April 14, 2009
- ↑ For Chlonorchiasis: Public Health Agency of Canada - Clonorchis sinensis - Material Safety Data Sheets (MSDS) Retrieved on April 14, 2009
- ↑ For Anisakiasis: WrongDiagnosis: Symptoms of Anisakiasis Retrieved on April 14, 2009
- ↑ For Diphyllobothrium: MedlinePlus > Diphyllobothriasis Updated by: Arnold L. Lentnek, MD. Retrieved on April 14, 2009
- ↑ For symptoms of diphyllobothrium due to vitamin B12-deficiency University of Maryland Medical Center > Megaloblastic (Pernicious) Anemia Arxivat 2021-09-28 a Wayback Machine. Retrieved on April 14, 2009
- ↑ King, Sandie; Scholz, Tomáš «Trematodes of the family Opisthorchiidae: A minireview». The Korean Journal of Parasitology, 39, 3, 2001, pàg. 209–221. DOI: 10.3347/kjp.2001.39.3.209. PMC: 2721069. PMID: 11590910.
- ↑ Qian MB, Zhuang SF, Zhu SQ, Deng XM, et al «Improving diagnostic performance of the Kato-Katz method for Clonorchis sinensis infection through multiple samples» (en anglès). Parasit Vectors, 2019 Jul 8; 12 (1), pp: 336. DOI: 10.1186/s13071-019-3594-5. PMC: 6613260. PMID: 31287026 [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Cai XQ, Yu HQ, Li R, Yue QY, et al «Rapid detection and differentiation of Clonorchis sinensis and Opisthorchis viverrini using real-time PCR and high resolution melting analysis» (en anglès). The Scientific World Journal, 2014 Oct; 2014, pp: 893981. DOI: 10.1155/2014/893981. PMC: 4217323. PMID: 25386621 [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «Neglected Tropical Diseases». World Health Organization. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ Tang ZL, Huang Y, Yu XB «Current status and perspectives of Clonorchis sinensis and clonorchiasis: epidemiology, pathogenesis, omics, prevention and control» (en anglès). Infect Dis Poverty, 2016 Jul 6; 5 (1), pp: 71. DOI: 10.1186/s40249-016-0166-1. PMC: 4933995. PMID: 27384714 [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ Lo WK, Yu SM, Chan JC «Characteristic imaging features of clonorchiasis» (en anglès). Hong Kong Med J, 2018 Abr; 24 (2), pp: 206.e3-e4. DOI: 10.12809/hkmj166198. ISSN: 1024-2708. PMID: 29658489 [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ CDC «Clonorchiasis» (en anglès). DPDx. Global Health, Division of Parasitic Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Jun 6 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ Kim TS, Pak JH, Kim JB, Bahk YY «Clonorchis sinensis, an oriental liver fluke, as a human biological agent of cholangiocarcinoma: a brief review» (en anglès). BMB Rep, 2016 Nov; 49 (11), pp: 590-597. DOI: 10.5483/bmbrep.2016.49.11.109. PMC: 5346318. PMID: 27418285 [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Shin, H. R.; Lee, C. U.; Park, H. J.; Seol, S. Y.; Chung, J. M. «Hepatitis B and C virus, Clonorchis sinensis for the risk of liver cancer: a case-control study in Pusan, Korea». International Journal of Epidemiology, 25, 5, 10-1996, pàg. 933–940. DOI: 10.1093/ije/25.5.933. ISSN: 0300-5771. PMID: 8921477.
- ↑ Razumilava, Nataliya; Gores, Gregory J «Cholangiocarcinoma» (en anglès). The Lancet, 383, 9935, 21-06-2014, pàg. 2168–2179. DOI: 10.1016/S0140-6736(13)61903-0. ISSN: 0140-6736.
- ↑ Makar, A. B.; McMartin, K. E.; Palese, M.; Tephly, T. R. «Formate assay in body fluids: application in methanol poisoning». Biochemical Medicine, 13, 2, 6-1975, pàg. 117–126. DOI: 10.1016/0006-2944(75)90147-7. ISSN: 0006-2944. PMID: 1.
- ↑ Lim, Min Kyung; Ju, Young-Hee; Franceschi, Silvia; Oh, Jin-Kyoung; Kong, Hyun-Joo «CLONORCHIS SINENSIS INFECTION AND INCREASING RISK OF CHOLANGIOCARCINOMA IN THE REPUBLIC OF KOREA» (en anglès). The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 75, 1, 01-07-2006, pàg. 93–96. DOI: 10.4269/ajtmh.2006.75.93.
- ↑ Lee, J. H.; Rim, H. J.; Bak, U. B. «Effect of Clonorchis sinensis infection and dimethylnitrosamine administration on the induction of cholangiocarcinoma in Syrian golden hamsters». The Korean Journal of Parasitology, 31, 1, 3-1993, pàg. 21–30. DOI: 10.3347/kjp.1993.31.1.21. ISSN: 0023-4001. PMID: 8390293.
- ↑ Qian, Men-Bao; Utzinger, Jürg; Keiser, Jennifer; Zhou, Xiao-Nong «Clonorchiasis» (en anglès). The Lancet, 387, 10020, 20-02-2016, pàg. 800–810. DOI: 10.1016/S0140-6736(15)60313-0. ISSN: 0140-6736.
- ↑ Seo, Byong Seol; Lee, Soon Hyung; Chai, Jong Yil; Hong, Sung Tae «Praziquantel(Distocide) in treatment of Clonorchis sinensis infection». The Korean Journal of Parasitology, 21, 2, 1983, pàg. 241. DOI: 10.3347/kjp.1983.21.2.241. ISSN: 0023-4001.
- ↑ 22,0 22,1 «Clonorquiasis - Enfermedades infecciosas» (en espanyol europeu). [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Xiao, Shu-hua; Xue, Jian; Xu, Li-li; Zhang, Yong-nian; Qiang, Hui-qin «Comparative effect of mebendazole, albendazole, tribendimidine, and praziquantel in treatment of rats infected with Clonorchis sinensis» (en anglès). Parasitology Research, 108, 3, 01-03-2011, pàg. 723-730. DOI: 10.1007/s00436-010-2187-1. ISSN: 1432-1955.
- ↑ Tinga, Niels; De, Nguyen Van; Vien, Ha Viet; Chau, Le Van; Toan, Nguyen Duy «Little effect of praziquantel or artemisinin on clonorchiasis in northern Vietnam. A pilot study» (en anglès). Tropical Medicine & International Health, 4, 12, 1999, pàg. 814–818. DOI: 10.1046/j.1365-3156.1999.00499.x. ISSN: 1365-3156.
- ↑ Pereira, Áurea; Pérez, Mónica «Trematodosis hepáticas» (en castellà). Offarm, 23, 4, 01-04-2004, pàg. 116–124. ISSN: 0212-047X.
- ↑ Keiser, Jennifer; Vargas, Mireille «Effect of artemether, artesunate, OZ78, praziquantel, and tribendimidine alone or in combination chemotherapy on the tegument of Clonorchis sinensis». Parasitology International, 59, 3, 9-2010, pàg. 472–476. DOI: 10.1016/j.parint.2010.04.003. ISSN: 1873-0329. PMID: 20416396.
Bibliografia
modifica- Pearson, Richard D. Clonorchiasis (Chinese or Oriental Liver Fluke Infection) (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 7 agost 2019].
Enllaços externs
modifica- http://www.britannica.com/EBchecked/topic/122073/clonorchiasis
- Clonorchiasis The Lancet TV. 2015; Oct 15 (anglès)
- Clonorchiasis Parasitologia. Fredericks, S. 2019; Ag 9 (castellà)
- Clonorchis sinensis